50 anys dels “quintillizos” de Terrassa, els primers d’Espanya

El 21 de novembre de l’any 1969, ara fa 50 anys, Terrassa va sortit fins i tot al NO-DO justament per haver estat la primera ciutat a Espanya on es va produir un part de 5 nadons, els “quintillizos de Tarrasa” que és com es van conèixer arreu.

El matrimoni Castro-Hernández, que ja tenien 3 fills (de 12, 9 i 3 anys, Pedro, Jose Antonio i Maribel) van concebre 5 fills de cop, 4 nens i una nena, dels que malauradament només en van sobreviure 3. El part es va produir en la “Mútua de Seguros de Tarrasa” tot i que posteriorment van tenir que ser traslladats a la “Residència Maternal de la Ciudad Sanitária Francisco Franco de Barcelona” (Vall d’Hebron), mentre que la mare es quedava ingressada a Terrassa.

El diumenge 23, dos dies després del part va morir el primer dels nadons i l’endemà el següent (Lino i Jorge). Eren els de menor pes (un pesava 1,17 Kg.) i gràcies a les incubadores els altres 3 van sobreviure (Yolanda, Victor i Javier). El part es va produir a la 1’45 de ma matinada i la primera en néixer va ser la única nena que va pesar poc més de 2 Kg. El part va durar fins a les 2’40 després de néixer els altres 4 nens. El pes total del 5 nadons era de 8’7 Kg.

Els pares eren gent modesta, naturals d’Hervás província de Càceres, i vivien des de feia 12 anys als pisos de Sant Llorenç. Ell es deia Pedro Castro Valle, de 41 anys, i treballava a l’AEG, tot i que també feia de barber a Can Palet en les seves hores lliures, i ella Isabel Hernández Nelia era mestressa de casa i tenia 37 anys en el moment del part. La mare portava 2 mesos ingressada a l’hospital, ja que el doctor Josep Maria Vila Fortuny en l’exploració que li havia fet havia detectat amb radiografies un part de 4 nadons (el cinquè no l’havia vist).

En José Luis Villar Palasí, Ministre d’Educació i Ciència, va dir quan els va anar a visitar que el seu Ministeri s’encarregaria de la seva educació. Com a curiositat us diré que aquest ministre valencià va ser el qui va crear l’EGB i que parlava fins a 15 idiomes.

L’alcalde de Terrassa, Sr. Miquel Onandia Nunell també els va visitar i els va prometre l’ajuda del consistori a més d’apadrinar-los. I aquest va ser un fet que es va multiplicar per tot arreu i no van parar d’arribar ajudes de tot tipus per aquesta família, de les que poden destacar l’ajuda de l’alcalde de Hervás o el pis que els van facilitar des de Vitasa.

Un regal curiòs va ser l’escultura d’una cigonya portant amb 5 cabassets al bec, obra de l’artista Ramon Sabata natural de Gironella.

Si voleu veure la filmació del NO-DO podeu fer-ho a: http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-1404/1486670/

Una cartilla de la “Caja Nacional de Seguro de Enfermedad”, el “Seguro Médico”

Durant la segona república espanyola es va desenvolupar una gran legislació en matèria de drets socials, que es van concretar en una ampliació de la protecció social existent fins aleshores.
Es va elevar a rang constitucional el dret de la seguretat social. L’article 46 de la Constitució republicana, establia que “la república assegurarà a tot treballador les condicions necessàries per una existència digna. La legislació social regularà: els cassos d’assegurança de malaltia, accident, aturada forçada, vellesa, invalidesa i mort.”
Sobre aquesta base constitucional es recolzava un projecte legislatiu que es va concretar en la reordenació de l’assegurança d’accidents el 1932, en la creació de la Inspecció de Seguretats Socials (1935) i en la sistematització de les malalties professionals en una llista tancada, per branques de industries (llei de 13 de juliol de 1936).
Durant la Guerra Civil, la legislació de les seguretats socials es va escindí i es va duplicar; de manera que, entre 1936 i 1939, va regir una legislació en la zona republicana, i una altra diferent a la zona nacional. En aquesta, l’anomena’t Fur del Treball contenia un programa de Seguretat Social en la seva Declaració desena: “la previsió proporcionarà al treballador la seguretat en el infortuni….de tal manera que s’incrementaran les assegurances socials de vellesa, invalidesa, maternitat, accidents de treball, malalties professionals, tuberculosis i aturada forçosa, tendint-se a la implantació d’una assegurança total…i, de manera primordial, s’atendrà a dotar als treballadors de més edat d’un retir suficient.”
En aquest període, destaquen la llei del 18 de juliol de 1938, amb la que es va instituir el subsidi familiar, que seria el punt de partida d’una particular preocupació de la protecció a la família.
Com a record d’aquesta època us mostrem avui una cartilla de la “Caja Nacional de Seguro de Enfermedad” de desprès de la Guerra Civil, l’anomena’t llavors “Seguro Médico”, que com podeu comprovar esta segellada per la “Mútua de Seguros de Tarrasa” (el document pertany al Sr. Miquel Jordan).