Records personals del cinema d’abans

Avui hem rebut un nou record de l’amic Badrenas sobre el món del cinema.

En aquest sentit, cal recordar que a aquest tema li vàrem dedicar un seguit de records que podeu trobar en aquest blog en l’apartat dedicat al cine.

En tot cas ell ens diu:

“El que a mi sempre m’havia cridat l’atenció de les “coses” dels cinemes, eren els cartells murals que es pintaven a les façanes dels locals, i que si anaves el diumenge al vespre al cinema, quan sorties ja havien col•locat els cartells del programa de la setmana vinent. Aquests cartells a que em refereixo no són els típics cartells de cada pel•lícula que venien amb la programació, sinó uns de grans que algun artista pintava ad-hoc. Recordo molt bé els del Rambla i de l’Alegria. Estaven molt ben fets. Algú coneixia algun dels autors de les cartelleres? A Terrassa hi havien dues empreses de cinema: l’empresa Porta, i la dels Mollet i competien per millorar l’oferta (com ara!!!).
Les pelis que una setmana feien als cinemes del centre (Rambla, Recreo, Alegria…) la setmana següent les feien als perifèrics (Imperial, Dore, Arenas…). Al cinema hi anava molta gent i en ocasions les entrades fins i tots s’esgotaven malgrat que els locals eren de molta cabuda. Feien dos sessions, tarda i nit, amb dues pelis a cada sessió, la primera era dolentota i la segona era la bona, és a dir, si arribaves tard, no et perdies gran cosa. Més endavant es va posar de moda la “sessió continua” .
El cert és que tampoc teníem gaires més coses per a distreure’ns els caps de setmana. Dins dels cines es fumava, no recordo si legalment o d’estranquis, però el raig de llum que portava la imatge des del projector a la pantalla, era sovint una boira del fum. També recordo lo petita que era la pantalla… quasi com una tele de les d’ara, i la mala qualitat del “sonoro” que a vegades costava de seguir, suposo que degut a que les cintes que passaven ja havien voltat mig món quan arribaven aquí.
… Prou. tampoc calia entrar en tan detall….”

Nota: I tant que calia entrar en tant detall i moltes gràcies per compartir de nou els teus records amb els demès. Aquest és l’esperit i l’objectiu d’aquest blog. I, com a primera resposta a la pregunta que planteja l’amic Badrenas, us recomano la lectura del record: les-cartelleres-i-retols.

Records del cinema a Terrassa (del 1939 al 1969)

El 1939, just desprès de la guerra, trobem a Terrassa cinc sales que ofereixen sessions cinematogràfiques, el Teatre Principal, el Cine Alegria, El Recreo, el Cine Doré i el Cine Catalunya. Curiosament el Cine Doré als primers mesos del 1939 encara es denomina així però cap a finals d’any ja se li ha canviat el nom per Cine Dorado.
Dels anys 40-50 destacaré l’empresa Porta Espectáculos que va regentar a Terrassa el teatre cine Alegria (des del 1942), el Salón Cataluña (des del 1939) i el Salón Terraza  Cine Dorado (des del 1939).
L’any 1943 el Sr. Joan Porta Puig empren una reforma del cinema Catalunya i inaugura la nova sala el 14 d’octubre del mateix any.
Al 1944, al Centre Social Catòlic ja s’hi tornen a fer passes cinematogràfics tant al pati, en sessions d’estiu, com en la seva sala d’espectacles.
Al Salón Imperial, situat a la carretera de Matadepera i on en principi s’hi feien balls, al 21 de setembre de 1946, data de reapertura del local, s’hi van començar a projectar pel·lícules de forma regular, primer d’estrena i posteriorment, des de l’any 1951, de reestrena.
D’aquesta època vull destacar que, als estius del 1949 i 1950, trobem anunciat el Cine Piscina que situat a la piscina municipal ofereix programació a l’aire lliure durant l’època estiuenca. De cinema a l’estiu sembla que se’n feia a altres indrets de Terrassa, com per exemple al pati del Centre Social Catòlic i, segons m’han explicat, en un clos situat on desprès hi va haver la botiga de ca la Felisa.
L’any 1954es torna a reformar el Cine Catalunya donant-li un aspecte molt més modern i confortable de la mà de l’arquitecte Joan Baca i el decorador Joan Pericot.
A partir del 1956 a terrassa es formen dos grans grups que passaran a controlar l’exhibició del cinema a la ciutat, per un cantó tenim el Sr. Joan Porta, amb 3 sales: Alegria, Catalunya i Dorado i per l’altra un grup format per en Jaume Comellas i els industrials Francesc Ramon Gasol i Joan Mollet amb 4 sales: La Rambla, Recreo, Principal i Imperial.
Poc desprès es comencen a construir cinemes a les barriades. El primer va ser el petit Cine Iris de la carretera de Rellinars que es va inaugurar a finals dels anys 50, per part del Sr. Manuel Güell, tot i que poc desprès va passar a ser arrendat per els propietaris del Recreo. Es tractava d’un cine molt petit amb 216 seients i diuen que a l’estiu obrien la porta i la gent podia seguir la pel·lícula des del carrer, asseguts en una cadira que tenien que portar de casa seva.
El 8 d’octubre de 1960 es va inaugurar el gegantí Cine Avenida, situat a la llavors considerada monumental Avinguda de Barcelona (d’aquí li ve el nom) al barri de ca n’Anglada i amb accés pel carrer de Sant Honorat, construït per l’empresa que ja tenia els cinemes La Rambla i Principal, amb una capacitat de 2.450 seients, fet que el va situar entre els 5 cinemes més grans d’Espanya. D’inici només es va posar en funcionament la platea amb una capacitat de 1.500 butaques al preu de 7 pessetes l’entrada i amb una programació dedicada a pel·lícules de reestrena.
El cine Arenas, situat als Grups de Sant Llorenç, en uns terrenys propietat del Sr. Mollet, s’acaba de construir al 1966 però per culpa d’unes deficiències estructurals no es pot inaugurar fins el 15 de juny de 1967.
El 23 de gener de 1966 es fa la darrera sessió de cinema a l’antiga sala d’espectacles del Centre Social Catòlic i el 23 de setembre de 1967 ja s’inaugura el Cine Regina (nom posat en honor a de la mare de Deu, reina del cel) i s’habilita El Socialet com a teatre de butxaca on, anys més tard, al setembre de 1979 es reconverteix en un cinema d’art i assaig.
En l’àmbit del cine-club podem indicar que a finals dels anys 40 existeix el Cine-Club Cinema i al final dels 50 el Cine-Fòrum de les Joventuts Musicals que mantindrà les seves activitats fins al 1973 (el 1966 recordem que es fusionen les Joventuts Musicals i els Amics de les Arts).