El misteri de la llista del joc de cartes

22 06 2018

llista de ca n’arnaus

A voltes expliques records, curiositats o anècdotes, però de tant en tant et trobés amb petits misteris que només gràcies a la capacitat de coneixement de persones com el Rafel Comes pots intentar esbrinar-los.

El cas és el següent: fa pocs dies vaig trobar dins d’un llibre vell de la residencia ca n’Arnaus del carrer Sant Francesc un trosset de paper que al obrir el llibre va caure al terra. Al primer cop d’ull em va semblar un tros de paper d’aquells que posem per fer de punt de llibre i al veure que per un cantó era un full de publicitat de La Fonda Pirenaica de Ramon Cost de Planoles, vaig pensar que no tenia més importància.

Va ser al observat que per l’altre cantó hi tenia una llista amb noms, alguns d’ells prou coneguts que vaig decidir fotografiar el document i enviar-ne una còpia al Rafel.
I vet aquí el que ha esbrinat:

“Suposo que aquesta llista deuria ser d’un joc de cartes o similar.

  • J. Arnaus deu ser Joan Arnaus Vila que va fer la guerra al bàndol nacional i que, segons crec, va marxar a Xile i potser no va tornar, ja que no figura enterrat a Terrassa.
  • A. Arnaus ha de ser Alfons Arnaus i Vila, enginyer tèxtil, excombatent del bàndol nacional, casat amb Antònia Badiella Ribas, germana de l’Emili Badiella.
  • Els pare d’aquests dos nois era Josep Arnaus i Padró, industrial, soci amb Francesc Roig Llauger d’Arnaus i Cia. Va ser assassinat pels incontrolats el 17 de novembre de 1936. Havia estat regidor a l’època de Primo de Rivera i era monàrquic d’ideologia molt dretana.
  • Onandia a seques pot ser qualsevol de la família, podria ser l’exalcalde Miquel Onandia que tenia una relació familiar amb els Ventayol per la seva muller Paquita Pont i Ventayol o el seu germà Francesc que tenia un assortiment com els Arnaus. També podria ser una dona però no lliga gaire que l’anomenessin pel cognom.
  • R. Ventayol ha de ser en Ramon Ventayol Pi, cosí de la dona de l’Onandia.
  • J. Ventayol seria segurament el seu pare, l’impressor Josep Ventayol i Vila.
  • Maruja acostuma a ser un nom familiar de Maria, però no veig en cap de les famílies Arnaus, Ventayol i Onandia, almenys dins la forquilla d’aquestes edats, cap dona que es digui Maria sol.
    Evidentment tot el que indico són hipòtesis”.

llista de ca n’Arnaus

Fins aquí el que ens explica de la llista. Però queda un altre misteri i és que aquest retall era dins d’un llibre de medicina que es conserva en la biblioteca de la casa ara ocupada per una residencia de gent gran. Segons em van informar en aquesta casa hi havia tingut consulta un metge anomenat Trenard, que com podem comprovar no surt a la llista.

I ara vindria una possible solució al misteri de la Maruja i és que el Dr. Lluís Trenard i Linares que segons diuen era pediatra, estava casat amb Maria Dolors (Maruja?) Arnaus i Vila, infermera de l’exèrcit nacional a la que se li reconegué com ex-combatenta.

Si fos així ja tindríem totes les persones que van jugar aquell dia a un possible jocs de cartes al carrer Sant Francesc i en quan a la data l’hauríem de situar després de la guerra, cap als anys 40 ja que hi ha una pista molt clara i és que el paper per l’altra banda porta imprès: Planoles … de ….. de 194…
Què opineu? Misteri resolt?

Anuncis




Capdidat de l’any 2015 i històries de nans i capgrossos

5 06 2015

antics nans terrassa any 1925 can colapiAquest any 2015 els amics del “Casinet de l’Espardenya” han decidit anomenar-nos Capdidat a Capgròs de l’any i com que no podien fer-ho a un blog ho han personalitzat a qui el va crear, en Santi Rius. Sigui com sigui, jo considero aquest nomenament que és en bona part vostre i per això el vull compartir amb tots els seguidors d’aquest espai a més d’agrair-vos el vostre suport al llargs d’aquests darrers 8 anys (aquest passat mes de maig vàrem celebrar el vuitè aniversari del blog). Per els qui desitgin votar poden fer-ho al mail: casinetdelespardenya@gmail.com

Per celebrar-ho us deixo amb una Breu història dels nans (capgrossos) a la nostra ciutat:capgross del xinés de Terrassa anys 40

Gràcies a una dada documental del 1868 sabem que els 6 que hi havia llavors anaven uniformats i portaven garlandes i llances. Aquests van desaparèixer en un incendi del Teatre del Retiro o “de los Campos” durant la nit del 7 de maig de 1879. Llavors se’n van adquirir de nous a Barcelona i se sap que van durar fins l’any 1898 en que de nou es van substituir degut a que s’havien malmès (aquests van costar a la ciutat 172,50 pessetes). Les fotografies que mostrem d’aquests 6 nans antics de Terrassa són de l’any 1925 i ens mostren uns personatges estrafolaris que presenten expressions burletes i grotesques (podem observar el detall del nan del Xinés que reproduïm d’una foto realitzada per el Miquel Astals l’any 1948 del fons de l’Arxiu Tobella), (les altres són extretes de la Memòria Anual de l’Escola Pia del 1925). Els nans si ens hi fixem tenen una mida més proporcionat al cos i en canvi els capgrossos la mida és molt més desproporcionada.
festival infantil ianuguració capgrossos 1965Cap als anys 40 s’incorporen a aquests (que no desapareixen) el que coneixem ja per capgrossos i que presenten la fesomia de personatges més coneguts i entre els que podem citar: el Militar o Napoleó, el Pierrot, l’Andalús, la Parella Rica, la Vella Bona, la Vella Dolenta, el Dimoni o la Bruixa, entre d’altres i tots ells presidits per un gegantó anomenat Maneló (de l’any 1950) que acostuma a acompanyar als gegants de la ciutat. Del que se’n va fer d’aquests nans i capgrossos queda en l’oblit dels misteris de la nostra ciutat.

El diumenge 9 de maig de 1965 es va estrenar una nova col•lecció donada a la ciutat per l’antiga Caixa d’Estalvis de Terrassa. 1980 - EL NEGRELa cerimònia es va fer al Raval, davant de l’ajuntament amb una important presencia de gent, la banda municipal de música i les autoritats, encapçalades pel Sr. Josep Salvans president de la Caixa d’Estalvis i del Sr. Miquel Onandia, alcalde de Terrassa.
En total van ser 9 els capgrossos lliurats i al capdavant de tots hi anava el “Patufet” que era el capgròs amb el cap més petit de tots, seguit per La Guapa, el Vell o l’Avi, el Dimoni, el Dormilega o Cubanito (desaparegut), l’Escocès, el Moro i dues figures que representaven dones velles, que eren conegudes com les “Velles berrugues lila i groga” o també com la Vella Pepa i la Vella Maria.

Per celebrar-ho es va fer una mena de festival on hi van intervenir l’esbart dansaire, la banda municipal, uns prestidigitadors, uns pallassos musicals i com a plat fort, la presencia del llavors popular presentador de la TV, en Gustavo Re que va fer cantar a tots els presents la cançó de moda d’aquells dies i que es deia “En la casa de Pepito…”. L’acte va finalitzar amb una traca i finalment es van deixar anar uns coloms, per part de la Societat Colombòfila de Terrassa.

antics nans terrassa any 1925Cal indicar que a la llista inicial dels capgrossos, fets de cartró pedra s’hi va sumar una ampliació l’any 1979-80 feta ja de fibra de vidre: l’Anglès o Agutzil, el Moro de fibra, el Soldat, el Xinès (desaparegut), el Negre (desaparegut) i finalment el 1996 en que s’hi va afegir el Dimoni nou. Malauradament sembla que darrerament ha desaparegut algun altre d’aquests antics capgrossos i seguim ignorant el perquè d’aquestes estranyes pèrdues.

Posteriorment es va instaurar la tradició de “capgròs de l’any”, que va ser triat el 1982 i que ha perdurat fins a dia d’avui, gracies a la tasca que ha desenvolupat durant aquests anys l’entitat secreta del casinet de l’espardenya (web www.casinetdelespardenya.cat ) i a l’artista Jordi Grau que ha estat qui els ha donat forma. També podeu veure la llista de cap-grossos de l’any a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Capgr%C3%B2s_de_l%27any

Actualment el Grup que s’encarrega dels Capgrossos de Terrassa està format per membres, de l’Agrupament Escolta i Guies Torrent de les Bruixes.

 





Els cap-grossos del 1965

16 03 2010

Avui el record és pel dia en que a Terrassa va inaugurar uns nous cap-grossos ja que els vells es van cremar en un incendi al Teatre del Retiro (els quals podeu veure en un record antic fent click aquí). Aquests nous cap-grossos els va donar a la ciutat la Caixa d’Estalvis de Terrassa el diumenge dia 9 de maig de 1965, tal i com podeu veure en la noticia del diari apareguda l’endemà dia 10.

La cerimònia es va fer al Raval, davant de l’ajuntament amb una important presencia de gent, la banda municipal de música i les autoritats, encapçalades pel Sr. Josep Salvans president de la Caixa d’Estalvis i del Sr. Miquel Onandia, alcalde de Terrassa.

En total van ser 9 els cabessuts lliurats i al capdavant de tots hi anava el “patufet” que era el cap-grós amb el cap més petit de tots, seguit per La Guapa, el Vell, el Dimoni, el Dormilega (avui desaparegut), l’Escocès, el Moro i dues figures que representaven dones velles, que no sé quin nom específic tenien.

Per celebrar-ho es va fer una mena de festival on hi van intervenir l’esbart dansaire, la banda municipal, uns prestidigitadors, uns pallassos musicals i com a plat fort, la presencia del llavors popular presentador de la TV, en Gustavo Re que va fer cantar a tots els presents la cançó de moda d’aquells dies i que es deia “En la casa de Pepito…”.

L’acte va finalitzar amb una traca i finalment es van deixar anar uns coloms, per part de la Societat Colombòfila de Terrassa. Jo era molt petit però d’aquesta festa tots els nens de la ciutat se’n deuen recordar, ja que la gent s’ho va passar molt bé.

Nota.- El Rafael ens ha enviat una fotografia de la Festa Major del 1980 on es veuen els cap-grossos del 1965.

Llista del nom dels cap-grossos de Terrassa:
1845 (desapareguts): L’andalús, el Pierrot, la Parella rica, el Militar, el Maneló.
1965/80: La Guapa, el Patufet, el Vell, el Dimoni, el Dormilega, l’Escocès, l’Anglès, el Moro i dues dones velles, el Moro de fibra, el Soldat, el Xinès (desaparegut), el Negre (desaparegut).
1996: El Dimoni nou.

La web del casinet de l’espardenya amb les fotos dels cap-grossos de l’any: www.casinetdelespardenya.cat

Podeu veure la llista de cap-grossos de l’any fent click aquí
Els Nans de Terrassa estan formats per membres, de l’Agrupament Escolta i Guies Torrent de les Bruixes.