Avui us parlaré de les primeres estacions de servei que recordo haver utilitzat així que vaig poder portar cotxe.
La més propera a casa era la del carrer topete. Cal dir que, tot i els anys passats, es manté pràcticament igual. Llàstima de la desaparició del garatge de tres pisos que tenia al costat i que, per les seves rampes tant característiques, sempre m’havia recordat aquells garatges de joguina que els nens demanavem als reis d’aquells anys...
Però l’Estació de Servei que més records hem porta és la del carrer colom, la “Estación Servicio Egara” ja que hi treballava el meu tiet. Recordo especialment que hi havia una ninot del michelin (aquell fet amb neumàtics) que presidia l’estació i també les seves oficines, construïdes rere un enreixat de ciment i vidre molt característic d’aquella època.
Quants de nosaltres no hi hem anat a reparar un neumàtic punxat? (la foto és de l’any 1965)
Records de Terrassa 
Comentaris rebuts