Coll i Bacardí, un arquitecte que caldria conèixer millor (en record als 100 anys de la seva mort):

27 03 2017

El passat 24 de març de 2017 va fer 100 anys que va morir Josep Maria Coll i Bacardí, un arquitecte que creiem que mereix més reconeixement del que té a la nostra ciutat tot i el reduït nombre d’edificis seus que queden en peu, en part per l’obra destructiva d’uns anys en que no es valorava prou el modernisme i per l’altre per la seva prematura mort, fet que va fer que només fos arquitecte municipal de Terrassa, del 1912 al 1917.

Per aquest motiu volem recordar un record que li vàrem dedicar el 13 de març del 2012: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/03/13/josep-maria-coll-i-bacardi/

També volem recordar un article dedicat a una de les seves obres menys conegudes, l’escola de la mestra Magdalena Rosell: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/03/06/la-mestra-magdalena-rosell-matlleu/

Finalment, significar que en el Diari de Terrassa se li ha dedicat un bon reportatge que esperem serveixi per fer-lo més reconegut.

En la foto el podeu observar al mig amb barba i bigoti i calb, rodejat de membres de la seva famíia.





Els Mosaics Hidràulics guanyen el 1r Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa

11 05 2015

prat i carreras 1907Ja us podem anunciar que l’anunci guanyador de la Primera Edició del Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa, ha estat per un 41% dels vots: Els Mosaics Hidràulics de Prat i Carreras (publicat el 1907), una fàbrica/taller que estava ubicada al carrer del Racó, 20 (aproximadament davant del Socialet).

A mitjans del segle XIX va inventar-se un nou tipus de paviment anomenat mosaic hidràulic, que curiosament ara sembla que es torna a posar de moda. En realitat són rajoles fetes amb morter de ciment en el que en una de les capes s’hi afegeix pigments de colors i que un cop emmotllades i premsades, no requereixen cap mena de procés de cocció ja que només és necessari deixar el temps suficient per l’enduriment del ciment.

El mosaic hidràulic es podria dir que és un procés artesanal ja que es produeix peça a peça, amb un motlle de ferro colat que es col·loca damunt d’una altra placa llisa de ferro. parvulari 11Els motlles o trepes ja tenen dibuixats els diferents compartiments que conformen el dibuix i que permeten la separació dels diferents colors que desitgem emprar. Es comença abocant a cada cavitat una capa fina, d’uns 4 mm, de ciment blanc barrejat amb pols de marbre i el pigment corresponent. A continuació es treu el motllo i s’hi espargeix ciment gris i sorra a parts iguals, i per acabar s’hi tira sorra humida i ciment gris en proporció de 4 a 1, es tapa i es posa el motlle sota la premsa per aplicar-hi pressió. Un cop finalitzat aquest procés es desemmotlla la peça i es deixa assecar. 

La forma més habitual d’una peça de hidràulic és quadrada de 20 cm de perfil tot i que també n’hi ha de m és petits i de més grans, àdhuc amb formes hexagonals, octogonals, etc. Les rajoles poden ser d ‘un únic color uniforme o fer aigües, jaspiats, etc. (que imiten el marbre o el granit); també poden ser de diversos colors formant dibuixos de tota mena. El nom de hidràulic li ve per dos motius, per un cantó per l’aigua necessària per el ciment i per l’altra per les premses hidràuliques que s’utilitzaven en els primers temps de popularització d’aquesta tècnica.parvulari 13

A Terrassa hi ha bons exemples de terres fets amb mosaic hidràulic, però us en recomanarem uns que podeu visitar fàcilment i que trobareu a l’edifici modernista (del 1913) del carrer Sant Isidre, 29 i obra de l’arquitecte municipal Josep M. Coll i Bacardí i que havia estat l’escola de la mestra Magdalena Rosell (visiteu aquest post).