La revista “Al Vent”

Avui recordarem una revista terrassenca anomenada “al vent”que es va editar a terrassa en els anys de la transició. El director en aquela època era en Jaume Comellas, el cap de Redacció en Jordi LLonch i com a redactors hi trobem personatges prou coneguts a la ciutat com en Manel Sarrau, el Salvador Sabrià, la Katy Fernández o el Salvador Cardús, entre molts d’altres. En el meu arxiu disposo d’alguns exemplars de l’època i avui he triat dues portades per il·lustrar aquests comentaris.

La més antiga (nº19 de l’any 1979) parla del moviment escolta a la ciutat i com que ja en vaig parlar amb un article anterior poc més en podré dir. En l’altra (nº34 de l’octubre del 1980) ens parla d’un projecte de militarització del massís de Sant Llorenç.

Us imagineu l’actual Parc Natural convertit en caserna militar? Potser, ara que s’està discutint sobre la conveniència de regular el nombre de persones que puja cada cap de setmana a la mola, la solució seria militaritzar l’espai i posar una tanca que no deixés entrar ningú al Parc… sic! No fem bromes que igual hi ha algun espavilat que s’ho pren en serio i ho acaba proposant.

L’escoltisme a Terrassa (i 4)

Ara toca explicar alguns dels records que jo he viscut personalment en l’escoltisme.

Vaig entrar a l’agrupament “Mossèn Homs” a finals dels 60 i el primer que recordo era la frase escrita en una de les parets del local i que deia: “procura deixar el món una mica millor de com l’hagis trobat” i des d’aquell moment sempre he intentat seguir el seu sentit.

Jo tenia que ser “llobató” per l’edat que tenia, però com que vaig entrar per un amic que ja era “minyó” vaig passar de categoria.

La meva primera colla (patrulla) es deia els “castors” i la meva primera sortida a la muntanya va ésser al Montcau. Si no vaig errat, el cap d’agrupament en aquells anys es deia “Sarrau” i amb el seu fill, en Manel Sarrau (avui a TV3), encara avui hem aconseguit mantenir l’amistat. Dels caps, que ens feien com de monitors, recordo en especial al  Perich (a la foto amb perilla i bigoti) que fumava sempre unes cigarretes sense filtre, marca “Bisonte”, que no et deixaven respirar. La foto és dels “Pioners” de Mossèn Homs a principis dels 70.

El nostre lema era “sempre a punt” i els nostres ideals fer coses bones (B.O.) per la societat, créixer com a persones i cultivar l’amistat i l’amor per la natura. (fi de la primera part – més endavant hi tornaré, però per ara no us vull cansar).