Un Reglament del Gran Casino del 1945

17 02 2017

reglament-gran-casino-1945-portada Avui ha arribat a les meves mans un Reglament del Gran Casino publicat el 19 d’octubre de 1945 o sigui desprès de la Guerra Civil i he trobat curiós fer un repàs de la manera en que podies ser soci.

D’entrada i sobre els socis fundadors indica que ho seran els que acreditin haver estat socis abans del 1 de juliol de 1936 i com a màxim s’acceptarà un número màxim de 200 i en cas de no arribar ha aquesta xifra es complementarà amb fills de socis morts abans del 1 de juliol de 1936 o per acreditar haver fet un servei significat i reconegut a favor de la Pàtria (Espanya) o de la ciutat de Terrassa.

Per aspirar a ser soci de número (així s’anomenaven als no fundadors) calia ser major d’edat i ser presentat per tres socis i llavors encara tenies que passar per la publicació del teu nom i esperar que cap soci indiqués rés en contra teva. I si tot anava bé encara tenies que acabar sent aprovat per la Junta Directiva. Finalment et tocava pagar la quota d’entrada que segons el reglament diu que ha d’estar entre les 10 i les 500 pessetes (no acabo d’entendre aquesta diferència). Serveixi com a dada que la quota anual d’un soci en aquell any (1945) era de 120 pessetes.reglament-gran-casino-1945-signatura

Per cert, l’objecte de la societat segons aquest reglament era: “el fomento de los intereses morales y materiales de Tarrasa, a la vez que proporcionar a sus socios y a sus famílies, medios de honesta diversión y recreo”. De fet i pensant que es van celebrar partides semi-clandestines de ruleta amb apostes que llavors estaven prohibides, crec que sembla una broma parlar del “fomento de los intereses morales de Tarrassa” i encara més cínica trobo la frase de “medios de honesta diversión y recreo”. El reglament va signat pel President A. Ramoneda i pel secretari M. Rossell i te un total de 14 pàgines.

Ressenya històrica:

gran-casino-jardins El Gran Casino neix d’una escissió de socis del llavors Círculo Egarense, l’any 1920, en que en Ramon Pont decideix catalanitzar l’entitat i anomenar-la Círcol Egarenc. Aquest fer va produir que una part dels socis que eren més de la banda salista es donessin de baixa i fundessin el Gran Casino del Fomento de Tarrasa, el 4 d’abril de 1920, amb un ball que es va fer en la sala central del magatzem Prat i Fills situat al carrer de Sant Jaume que actuarà com a la seu de l’entitat mentre es conclou el nou edifici i que posteriorment serà la façana posterior del GC.

L’edifici és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i està fet en estil del classicisme noucentista que va ser el que va substituir al modernisme de les seves primeres obres. Per poder-lo construir es van tenir que comprar 3 cases de la Font Vella i el qui va fer la compra va ser l’industrial Benet Badrinas al febrer del 1920, curiosament uns mesos abans de fer-se efectiva l’escissió abans esmentada el que indica que ja portaven temps pensant en el farien. Un mes desprès ja començaven les obres. La construcció és ràpida i per la festa Major del 1921 ja s’hi celebra el ball inaugural (el dia 3 de juliol).

El primer reglament es redacta el 9 de gener del 1921 i és realitzat per la primera Junta que està composada pel il·lustres noms terrassencs: en Francesc Garcia i Humet com a president a més d’en Benet Badrinas, Joan Duran, Josep Aymerich, Joan Chevalier, Salvador Utset, Agustí Armengol, Pere Domingo, Antoni Barata. La seva història queda estroncada 20 de juliol del 1935 en que és ocupat pels militants de la CNT i es converteix en la seu de la Federació Local de Sindicats. Al 1938 és convertit en Hospital Militar de rereguarda i el 24 de gener de 1939 és desallotjat i els ferits i milicians són enviats cap a França.gran-casino-primer-pis-i-aranya-1959

El mes de març de 1939 es constitueix la junta gestora, presidida per Josep Clapés i Rovira que s’encarrega de començar unes obres de rehabilitació i de decoració que duraran uns quants anys. L’any 1945 es quan s’aprova el nou reglament del GC i és durant la Festa Major que s’inaugurà la pista de ball del Jardí, dissenyada per Eduard Blanxart i realitzada per Santiago Padrós que hi fa un dels seus característics mosaics. El mes de gener de 1968 s’inaugurà la primera discoteca de Terrassa, el Musical Club del Gran Casino.

El mes de Setembre de 1988 una sentència obligà a la societat Gran Casino a deixar l’edifici que passà al seu propietari, l’Institut Industrial que posteriorment (1990) el ven a la societat Alober, que fa fallida l’any 1992 i pasa en mans de la Caixa de Catalunya fins que l’any 1995 la immobiliària Imvisa l’adquireix per fer-ne una remodelació, ja que l’edifici ja estàva molt degradat. Les obres comencen el 1988 per Simó & Prado i Imvisa i no finalitzen finsel 2000.