Un Reglament del Gran Casino del 1945

17 02 2017

reglament-gran-casino-1945-portada Avui ha arribat a les meves mans un Reglament del Gran Casino publicat el 19 d’octubre de 1945 o sigui desprès de la Guerra Civil i he trobat curiós fer un repàs de la manera en que podies ser soci.

D’entrada i sobre els socis fundadors indica que ho seran els que acreditin haver estat socis abans del 1 de juliol de 1936 i com a màxim s’acceptarà un número màxim de 200 i en cas de no arribar ha aquesta xifra es complementarà amb fills de socis morts abans del 1 de juliol de 1936 o per acreditar haver fet un servei significat i reconegut a favor de la Pàtria (Espanya) o de la ciutat de Terrassa.

Per aspirar a ser soci de número (així s’anomenaven als no fundadors) calia ser major d’edat i ser presentat per tres socis i llavors encara tenies que passar per la publicació del teu nom i esperar que cap soci indiqués rés en contra teva. I si tot anava bé encara tenies que acabar sent aprovat per la Junta Directiva. Finalment et tocava pagar la quota d’entrada que segons el reglament diu que ha d’estar entre les 10 i les 500 pessetes (no acabo d’entendre aquesta diferència). Serveixi com a dada que la quota anual d’un soci en aquell any (1945) era de 120 pessetes.reglament-gran-casino-1945-signatura

Per cert, l’objecte de la societat segons aquest reglament era: “el fomento de los intereses morales y materiales de Tarrasa, a la vez que proporcionar a sus socios y a sus famílies, medios de honesta diversión y recreo”. De fet i pensant que es van celebrar partides semi-clandestines de ruleta amb apostes que llavors estaven prohibides, crec que sembla una broma parlar del “fomento de los intereses morales de Tarrassa” i encara més cínica trobo la frase de “medios de honesta diversión y recreo”. El reglament va signat pel President A. Ramoneda i pel secretari M. Rossell i te un total de 14 pàgines.

Ressenya històrica:

gran-casino-jardins El Gran Casino neix d’una escissió de socis del llavors Círculo Egarense, l’any 1920, en que en Ramon Pont decideix catalanitzar l’entitat i anomenar-la Círcol Egarenc. Aquest fer va produir que una part dels socis que eren més de la banda salista es donessin de baixa i fundessin el Gran Casino del Fomento de Tarrasa, el 4 d’abril de 1920, amb un ball que es va fer en la sala central del magatzem Prat i Fills situat al carrer de Sant Jaume que actuarà com a la seu de l’entitat mentre es conclou el nou edifici i que posteriorment serà la façana posterior del GC.

L’edifici és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i està fet en estil del classicisme noucentista que va ser el que va substituir al modernisme de les seves primeres obres. Per poder-lo construir es van tenir que comprar 3 cases de la Font Vella i el qui va fer la compra va ser l’industrial Benet Badrinas al febrer del 1920, curiosament uns mesos abans de fer-se efectiva l’escissió abans esmentada el que indica que ja portaven temps pensant en el farien. Un mes desprès ja començaven les obres. La construcció és ràpida i per la festa Major del 1921 ja s’hi celebra el ball inaugural (el dia 3 de juliol).

El primer reglament es redacta el 9 de gener del 1921 i és realitzat per la primera Junta que està composada pel il·lustres noms terrassencs: en Francesc Garcia i Humet com a president a més d’en Benet Badrinas, Joan Duran, Josep Aymerich, Joan Chevalier, Salvador Utset, Agustí Armengol, Pere Domingo, Antoni Barata. La seva història queda estroncada 20 de juliol del 1936 en que és ocupat pels militants de la CNT i es converteix en la seu de la Federació Local de Sindicats. Al 1938 és convertit en Hospital Militar de rereguarda i el 24 de gener de 1939 és desallotjat i els ferits i milicians són enviats cap a França.gran-casino-primer-pis-i-aranya-1959

El mes de març de 1939 es constitueix la junta gestora, presidida per Josep Clapés i Rovira que s’encarrega de començar unes obres de rehabilitació i de decoració que duraran uns quants anys. L’any 1945 es quan s’aprova el nou reglament del GC i és durant la Festa Major que s’inaugurà la pista de ball del Jardí, dissenyada per Eduard Blanxart i realitzada per Santiago Padrós que hi fa un dels seus característics mosaics. El mes de gener de 1968 s’inaugurà la primera discoteca de Terrassa, el Musical Club del Gran Casino.

El mes de Setembre de 1988 una sentència obligà a la societat Gran Casino a deixar l’edifici que passà al seu propietari, l’Institut Industrial que posteriorment (1990) el ven a la societat Alober, que fa fallida l’any 1992 i pasa en mans de la Caixa de Catalunya fins que l’any 1995 la immobiliària Imvisa l’adquireix per fer-ne una remodelació, ja que l’edifici ja estàva molt degradat. Les obres comencen el 1988 per Simó & Prado i Imvisa i no finalitzen finsel 2000.





En Josep Palet i Bartomeu i la Masia de can Palet de la Quadra

13 06 2014

josep paletEn Josep Palet i Bartomeu fou un reconegut tenor català que curiosament poca gent sap que era descendent del mas de can Palet de la Quadra. El pare d’en Josep Palet era en Joan Palet i Palet i net d’Isidre Palet i Torres, propietari del mas i regidor de Terrassa. L’hereu de l’Isidre Palet va ser en Pau Palet i Palet (veure anunci del vi que s’hi feia), germà de Josep Palet però com que no va tenir fills el mas va passar a mans de la seva germana gran l’Angelina, que es va casar amb el reconegut arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.can palet4
En Joan Palet al no ser hereu del mas es va traslladar a Martorell per muntar una adrogueria i per això el seu fill, Josep Palet (nebot de l’Angelina), va néixer en aquella ciutat el 7 de juny de 1877. Als 23 anys ja va debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera La favorita de Donizetti amb la que va tenir un gran èxit. Això li va permetre fer una carrera internacional, actuant en els principals teatres d’Europa i Amèrica. Va viure a Itàlia on gaudia d’un gran reconeixement, ja que la veu d’en Palet era considerada extraordinària. Morí sobtadament mentre viatjava en tramvia, el dia 1 de febrer de 1946 a Milà que és on residia.
can palet dubteEl mas de Can Palet de la Quadra (situat a l’avinguda de les Corts Catalanes, 119-121) remunta els seus orígens al segle XIII, tot i que només el tenim documentat des dels fogatges de mitjan S. XV. Pertanyia a la Quadra de Vallparadís, territori de jurisdicció baronial que posseí la casa Sentmenat des del 1432. El 1455 ja hi figura el cognom Palet i sabem que al 1558 el propietari es deia Franci Palet.
Una quadra era un territori amb jurisdicció pròpia i comptava amb una casa forta, un nombre de focs reduïts i un senyor amb drets, pocs o molts, limitats pel poder d’un altre superior. La quadra de Vallparadís comprenia una petita extensió de terres de quatre quilòmetres de llargada per una amplada reduïda i irregular. Es trobava localitzada a l’est de les esglésies de Sant Pere, entre ell torrent del mateix nom i l’actual riera de les Arenes.delmari i quadra de vallparadís
De fet, la quadra neix amb Berenguer Sanlà, que pren com a referència un capbreu de 1346, la quadra comptava amb vuit focs i l’any 1359, després de l’anomenada Pesta Negra, en quedaren quatre. Després de la mort de Blanca de Centelles, la quadra tingué diferents senyors: els cartoixans (1345), l’ordre del Carme de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1413) i la família Sentmenat (1432). L’any 1729 la quadra comptava amb cinc masies: “lo Mas Castell, lo Mas Castlania, la Caseta d’en Pi, lo Mas Palet de la Quadra i lo Mas figueres“. plano de la quadra de vallparadisL’any 1830, el territori de la quadra s’incorporà a la vila de Terrassa.
En el mas, avui molt transformada i convertida en restaurant, hi podem apreciar un dels rellotges de sol més ben conservats de les masies que encara queden en peu a Terrassa.rellotge can palet de la quadra Com hem pogut comprovar en l’anunci que publiquem al Mas s’hi feia vi i aquest era altament reconegut dons fins i tot va ser premiat amb Medalla d’Or a l’Exposició Universal de 1888 a Barcelona. A l’entrada hi podem observar dos plafons ceràmics amb la Mare de Déu del Roser i de Sant Antoni i a dins de la casa hi ha una font amb plafó ceràmic de Sant Miquel.
El barri de Can Palet neix al començament del segle XX, amb les primeres cases del carrer del Gall, que sortint de la carretera de Montcada resseguia el marge esquerre del torrent de Vallparadís, on ara hi ha el carrer del Germà Joaquim. Però no és fins a la inauguració de la parròquia de Sant Josep el 1932, que es comença a configurar el barri amb l’edificació de casetes baixes amb pis ( a l’estil anglès) al voltant de l’església.canpalet3a
Una anècdota: En els boscos de can Palet de la Quadra, segons podem trobar en escrits de la Inquisició Espanyola, els dijous al vespre es reunien un grup de bruixes al voltant d’un gran pi per celebrar orgies tot adorant el diable. Les autoritats de la vila van acordar, el 26 de desembre de 1618, contractar els serveis d’un caçador de bruixes anomenat Joan Font, que va capturar sis bruixes, les quals van ser conduïdes al castell de Terrassa on desprès de turmentar-les van ser jutjades i condemnades a morir en la forca, prop de la riera de les Arenes, el 27 d’octubre de 1619.





Una casa modernista, la d’en Baltasar Gorina

14 05 2014

baltasar gorina cemAprofitant la Fira Modernista hem pogut visitar la Casa Baltasar Gorina, d’estil modernista i construïda per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Aquesta casa que acollia, fins fa poc l’escola de música CEM (la foto de l’esquerra correspon a aquesta època), a partir d’aquest mes de maig acull l’empresa Alerta Prevenció, que inaugura la seva nova seu en els baixos i primer pis de la casa, aprofitant el segon pis com a vivenda. Coincidint amb la inauguració de les seves noves instal•lacions ha organitzat, per a la Fira Modernista, cartell casa gorinauna exposició de com era un gabinet mèdic fa cent anys, de la que destaquem un cartell modernista que aquí us reproduïm i del que diuen que només en queden dos (a la dreta).

La Casa Baltasar Gorina data del 1902 i la podeu visitar en el número 93 del carrer de la Font Vella. Aquesta vivenda va ser la residència familiar del constructor d’obres Baltasar Gorina constructors aymerich y gorina 1906(podeu veure un anunci del 1906 corresponent a la societat que feia amb un altre mestre d’obres de la ciutat, en Vicenç Aymerich). La construcció modernista és de maó vist embellit amb aplica de ceràmica i un espectacular treball de forja en les baranes del balcó i en el sotabalcó del primer pis.

L’arquitecte d’aquest edifici va ser en Lluís Muncunill i us podem recomanar visitar l’escala interior amb una bellesa de formes destacable, les rajoles dels terres de la planta principal idetall porta casa gorina diversos detalls com el mirador de la porta d’entrada o els espectaculars tiradors de la porta que dona al carrer i que semblen arracades modernistes.

Com a dada complementaria podem citar que l‘Institut Industrial (antic magatzem Freixa i Sans del carrer Sant Pau, 6. (1893-1894) va ser construït per l’arquitecte Joan Traís, amb en Baltasar Gorina i en Vicenç Aymerich com a mestres d’obres.

forja balco casa gorinaNota sobre el cognom Gorina: A la segona meitat del segle XV, un cabaler, Jaume Gorina, es casà amb la pubilla del mas Bassa de Matadepera. A partir d’aquí, i fins a la segona meitat del segle XIX, can Gorina tingué com a cognom familiar l’homònim. En Francesc Gorina i Riera (1823-1906) fou l’últim hereu de la família Gorina que fou propietari de can Gorina de Matadepera (foragitat del seu mas per deutes l’any 1878). En el decurs d’aquests 500 anys, més o menys, a Matadepera el cognom es consolida com a nom de la família de l’antic mas Bassa.
Al segle XVI, de la línia troncal dels Gorina de Matadepera en comencen a sortir línies de cabalers que s’estableixen principalment a la vila de Terrassa i algunes masoveries de les parròquies del antic municipi de Sant Pere de Terrassa. La nissaga dels Gorina de Matadepera continuarà fins al segle XX amb branques importants a Sabadell, Terrassa, i Viladecavalls.

 detall mirador porta casa gorina detall ceràmica casa gorina detall façana casa gorina ceramica dels terres casa gorina detall vidres casa gorina escala interior casa gorina