El joc del quinto (2ª part) – Diàlegs

El millor del quinto és el diàleg creuat entre el qui canta els números, anomenat el “lloro” i els qui juguen amb les cartilles i les guixes. També és característica l’ampolla de vímet que es pot obrir per la meitat i d’on el lloro extreu els números de l’u al noranta i els quals va col·locant en un cartró que li serveix de guia per desprès poder repassar si la cartilla guanyadora és correcte o no.

Durant la partida els jugadors no deixen de molestar al lloro amb frases diverses: No et moguis ! – Tira-me-la ! – Diguem-me-la ! – Canvi de lloro ! – Remena ! – Maneja ! – Pela, pela !

El lloro és qui canta els números i ho fa seguint una seria de cantinelles com les que recullo a continuació (en algunes hi ha el que diu el lloro i separat per punts el que contesten els jugadors) i que voldria anar completant amb les vostres aportacions:

1. El més petit. L’u petit. Petit-u.  El Primer… el Barça (aquest any). El més menut … el teu canut.
   
2. Un-dos …. tres-quatre. Petit dos. L’ànec. El segon … vés per ón!
   
3. Petit tres. El tresillo. El tercer … cirerer
   
4. Petit quatre. La cadireta.
5. El cinco …. xarnego. Petit cinc.
6. El sis … có. Petit sis. Les copes del Barça.
7. Un que té set …  que vegui..
8. Un que és buit …. el teu cap. Un que és buit … el teu llit.
   
9. Un de nou …. per estrenar. Un que és nou … el meu cotxe.
10. El més petit dels pelats. Pelat deu. Pelat el més jove.
    
11. Parelleta de iuns. Les cames d’en Muntanyola. Les cametes del Fermí … i la mare que el va parir.
    
12. Una dotzena … d’ous a l’esquena. Una dotzena … de polvets a la nena.
13. Teretze. El gato negro.
14. Ca, ca, catorze …. agafa’l.  Catorze …. agafa un cagarro i esmorza.
15. El quinze …. la niña bonita. La niña bonita …. (xiulets). La nena maca.
    
16. Seeetze …. moca’t.
17. Dissset …. que disses?. Sant Antoni.
    
18. Els meus anys … mentider. La meva edat.
    
19. Sant Josep.
20. Pelat vint.
21. Vintiu … iiiu.
22. Parelleta d’ànecs …. cuàc, cuàc. Parelleta de dosos ….  bruts i fastigosos.
    
23. Sant Jordi.
24. Sant Joan.
    
25. Vint i cinc …. Nadal.
26. Vint i sis …. Sant Esteve.
27. Montserrat.
28. Vint i vuit …. els inocents.
29. El tramvia.
30. Pelat trenta.
31. Trentaiu …. iiiu.
32. –
33. Parella de tresos …. els collons dels pagesos. Els anys de Crist.
34. –
35. –
36. La guerra civil.
37. –
38. –
39. –
40. Pelat quaranta.
41. Quarantaiu …. iiiu.
42. –
43. El Licor …. 43.
44. Parella de quatres. Les cadiretes.
45. –
46. –
47. –
48. –
49. –
50. Pelat cinquanta..
51. Cinquantaiu …. iiiu.
52. –
53. –
54. –
55. Parella de cincs. Parella de músics.
    
56. –
57. –
58. –
59. –
60. Pelat seixanta.
61. Seixantaiu …. iiiu.
62. –
63. –
64. –
65. La jubilació.
66. Parella de sisos. Parella de grisos. Noranta nou.
67. –
68. –
69. Seixanta nou …. marrano. Arriba y abajo.
70. Pelat setanta. Pelat la tieta.
    
71. Tentataiu …. iiiu.
72. –
73. –
74. –
75. –
76. –
77. Parella de sets. Les banderes d’Itàlia.
78. –
79. –
80. Pelat la iaia. Pelat vuitanta.
81. Vuitantaiu ….iiiu.
82. El naranjito.
83. –
84. –
85. –
86. –
87. –
88. Parellassa de vuits. Les mamelles de la Paula. Les carbasses.
89. Noranta vuit.
90. Pelat l’avi. Pelat noranta. El darrer dels pelats.
    

Altres frases que diu el lloro són: Oido i va el bombo ! – La primera és … i la segona … i va per tots …. – I remeno ! – Han picat! – L’afaiten ! – És ben bona ! …. que li paguin ! – En juguen ….

El joc del quinto (1ª part)

El quinto és tota una tradició terrassenca i d’altres indrets del Vallès que, segons m’explicava el meu avi, a principis de segle ja es jugava en diversos indrets de la ciutat. Recordo que m’explicava que era popular en llocs com el “cafè Español” del carrer Topete o el “cafè de les Víctimes” de la plaça Vella o en societats com el Coro Vell o Els Amics. Desprès va arribar al Casino del Comerç, Cercle Egarenc i Gran Casino.

Sembla ser que antigament no hi havia premis en metàl•lic i el que feia de lloro, que és qui canta els números, era anunciar que es jugava per una barra de torrons, una paperina de neules o una ampolla de xampany.

Jo evidentment no tinc records tan llunyans i els llocs que recordo són el Social tant a la sala de baix com a la sala on hi va haver el cinema Regina, el pavelló del Sfèric, la piscina municipal, el bar de l’Escola, el bar Egara (veure anunci de la dreta), la sala que hi havia sota del casino del Comerç i el Coro Vell. El lloc on vaig jugar la primera partida va ser al Social ja que el meu pare hi tenia molta costum d’anar-hi i també recordo que hi anàvem en família, el pare, la mare, el meu germà i hi passàvem una estona força entretinguda intentant picar algun premi. Allí els pares hi trobaven forces coneguts i altres familiars i el anar al quinto es transformava en una tradició més que en un joc en si mateix.

Com podreu veure, en el retall de premsa de l’any 1973, el quinto era un joc tolerat (que no permès) en època franquista i només durant les festes nadalenques i, tot i aixì, podreu comprovar que alguns establiments rebien alguna sanció de tant en tant.

A mi, poc a poc m’han anat quedant les cantinelles del números i algunes de les respostes que els jugadors diuen, tot contestat al lloro, com: “pelat l’avi, la iaia o el més petit dels pelats”, “caaatorze … agafa’l”, “un que té set”, “un que és vuit ….el teu cap”, “les mamelles de la paula o les dues carbasses,.., el 88), “parella d’ànecs,… cuac, cuac, el 22”, “la niña bonita, el 15”, “el més petit, l’1” “un, dos,… tres, quatre, el 2” “dotzena,… de polvets a la nena, el 12”, “les cames del Muntanyola, el 11” etc., i també aquelles frases tant típiques del quinto: “pela-pela”, “remena” o “canvi de lloro”, “és ben bona”, entre d’altres.

Aquest any he anat a jugar a “Els Amics” i he sentit a un lloro dir “el Real Madrid en referir-se al número 2″ i “el Barça al referir-se al primer, o sigui al número 1” i és que el quinto també s’actualitza. Us proposo que expliqueu alguna cantinella corresponent als números del quinto que sapigueu (en el proper post en farem una llista).