Mesures (2): Braces, pasos, canes, jornals…

4 03 2009
Bacardit sala vendes

Bacardit sala vendes

Agraeixo les diferents aportacions rebudes i aprofito per comentar algunes mesures que es calculaven amb parts del cos, com la longitud dels braços o de les cames, com per exemple la braça, que originàriament és la distància des de l’extrem d’una mà a l’extrem de l’altra tenint els braços estesos en línia recta, equival també a una cana, és a dir, a 1,56 m. El pas, que equival a mitja braça, és a dir a 0,78 m. Aquesta mateixa mida, 0,78 m, és la mitja cana, emprada per a teles, vetes, etc.

Quan hom tenia que calcular una distància més llarga, com per exemple anar d’una població a una altra, les mesures es calculaven en hores i així es podia calcular que una hora de camí venien a ser uns 4 quilometres. Més antigament també es feia servir el jornal per indicar l’extensió de terra, que es pot llaurar amb una arada i un parell d’animals en un dia i que equival a 4 o 5 tornalls (mesura que jo mateix mai havia sentit).

Per aclarir el terme lliura que sortia en el record anterior indicaré que:

– Per mesurar el pes en general es feia servir la tona (1.000 kg) que equival a 25 quintars(1 quintar = 40 kg) el qual equival a 4 roves (1 rova = 10 kg) i aquesta equival a 4 quartons (1 quartó = 2,5 kg) o el que és el mateix que 6 lliures i 3 unces (1 lliura = 12 unces = 300 grams) (1 unça = 25 grams).

una romana

una romana

– Cal esmentar de nou la varietat específica de la lliura carnissera, que s’emprava per a la matança i per pesar l’embotit i que equival a 2,300 kg. La terça és una tercera part de la lliura, per tant en aquest cas són 400 grams i per això 1 unça en aquest cas equival a 33,33 grams, tal com indicava en l’article anterior.

– I per els líquids cal indicar que també s’utilitzava la paraula lliura i les seves fraccions (1 lliura = 0,4 litres o 12 unces). Una curiositat és que antigament, en els cafès, per mesurar una copa d’aiguardent o d’altres licors s’utilitzava la mitja lliura, que era com una copa de 0,14 litres aproximadament.

Finalitzo indicant que, segons els productes o la manera d’emmagatzemar-los, les mesures que s’utilitzaven eren diferents. Per exemple, en el cas del carbó vegetal es feien servir les roves i en el cas dels sacs de fruites, per posar un exemple, es feien servir els quintars i així un munt de varietats segons el gènere a pesar.





Mesures (1): Unces, lliures, petricons, roves…

2 03 2009
Un colmado a Terrassa

economat saphil 1959

Amb els anys han anat canviant els noms del carrers, els oficis i moltes de les maneres en que sempre s’havien anomenat les coses que tenien que veure amb el dia a dia.

Avui m’ha vingut al cap algunes de les maneres en que es comptaven les coses abans, com per exemple les dotzenes. Ara ja només comptem els ous per dotzenes, però antigament els pagesos venien els seus productes per dotzenes i fins i tot, els anomenats “manats”, de cebes, alls tendres o calçots estaven formats per una dotzena de peces. Una mesura més gran era la “grossa” que equivalia a 12 dotzenes.

Recordo que els meus avis feien servir unes unitats de mesura que no havia entès mai i quan els sentia a la plaça demanar, per exemple, una terça, que resulta que és l’equivalent a una tercera part d’una lliura (1 lliura = 400 grams) em costava molt entendre-ho ja que, demanar una terça equivalia a demanar poc més de 133 grams i, no entenc com ho podien pesar sense equivocar-se.

Recordo que també demanaven les coses per unces, “posi’m 3 unces de llonganissa!” i si tenim en comte que una unça són 33,33 grams, era l’equivalent a demanar uns 100 grams d’embotit.

venedora d'oli

venedora d'oli

L’oli es demanava per petricons (1 petricó = 0,235 litres) i quan es tractava de mesurar sacs que pesaven molt és feien servir les roves (1 rova = 10 quilos i escaig) o els quintars (1 quintar = 41,5 quilos). I per la part baixa hi havia el quarteró (un quart de rova)

Per mesurar camps feien servir les àrees (1 àrea = aproximadament 100 metres quadrats) o les mujades (1 mujada= 49 àrees). Ja diu la dita que “no ve d’un pam”, però cal aclarir que el pam també era una mesura de longitud que equivalia a 19,4 cm… Altres mesures que recordo menys eren la colzada (76 cm) o la cana (8 pams). En fi que si algú recorda alguna altra mesura aquí teniu un espai on indicar-la.