Record dels primers pisos a Can Gorchs

22 02 2012

En Josep Badrenas ens ha fet arribar aquest record a l’entorn del post anterior: Quan hem vaig casar, any 1965, vaig anar a viure a un pis de VITASA d’uns blocs que varen ser els primers construïts a Can Gorchs, avui carrer Jacint Elias. Des de la carretera de Castellar fins als blocs dels pisos només hi havia un edifici prop de la Laniseda, just al costat de les cabanes que esmenteu. El carrer no era pas urbanitzat, ni l’entorn. Era tot un descampat i al centre, on avui hi ha un col·legi, hi havia la masia de Can Gorchs. A la masia, llogaven la pallissa i uns corrals per a tancar-hi cotxes, es a dir, era el primer garatge-parking del barri oi, de fet, jo hi tancava el meu “Gordini”.

Per arribar a casa, havia de travessar pel mig dels camps fins al bloc de pisos. Pel sud era prop del casc primitiu del barri de Can Anglada. En el meu bloc recordo que en els baixos hi havia el “Bar el Cordobés”, la Farmàcia Moya i al bloc del costat, una sucursal de la Caixa de Terrassa. Eren cinc pisos i evidentment, sense ascensor. Nosaltres vivíem en el cinquè pis…. ah!! i el pis hem va costar 350.000 pessetes (Poc més de 2.100 €). En aquest pis vaig viure-hi 4 anys i hi varen néixer les meves dues primeres filles, la Montse i la Mercè. Finalment, el vaig vendre al del “Bar el Cordobés”, per 750.000 pessetes… i, recordo que la quota de l’hipoteca pujava unes 2.000 pessetes al mes (uns 12 euros).

Proporcionalment, l’especulació immobiliària ja existia i era en nombre absolut, més alta que la dels darrers anys del boom. Eren millors temps? Sincerament crec que no… malgrat tot, es viu millor avui”.

Nota.- En la foto que he triat podem apreciar l’edifici de la Laniseda amb la masia de can Gorchs al costat.





Els habitatges en talussos dels immigrants

17 02 2012

La immigració que va sofrir Terrassa a mitjans del segle XX va provocar situacions molt precàries per la manca d’habitatges i serveis a Terrassa. La gent venia per treballar a les fabriques i fugir de la fam que patien als seus pobles i al arribar a Terrassa es trobaven que no sabien on poder aixoplugar-se.
En la fotografia podem observar com s’aprofitaven els marges dels talussos per construir petits habitatges en forma de cova. Les que surten a la fotografia (del 1948) les podem ubicar al costat de la fabrica Laniseda, terrenys avui ocupats en part per la plaça de Catalunya i el IES Liceu Egara.
Prop d’aquí hi havia també uns habitatges que ocupaven antics forns de la bòbila del Tost (avui carrer doctor Pearson) i que es van vendre als immigrants a preus escandalosos, tractant-se com es tractaven de llocs no aptes per viure-hi. La gent que els va ocupar aconseguien l’aigua d’un pou proper que servia per regar els hort de la propera masia de can Gorgs, que donava nom a la zona que anava del carrer de Sant Tomàs cap amunt. D’aquest carrer en avall rebia el nom de can Anglada, que era el nom de la masia que ocupava els terrenys de més al sud.

Una curiositat: Aquí podeu veure un anunci del 1965 en que s’anuncien els primers pisos construïts en la zona de Can Gorgs o Gorchs.





Riuades del 1962

11 06 2007

Riuades En aquesta fotografia (Arxiu Tobella) podem apreciar com varen quedar aquests cotxes desprès de la Riuada del 1962.

Vies de la Renfe Aquí podem apreciar com varen quedar les vies del tren de la Renfe sobre la Riera de les Arenes. Al fons podem veure les fabriques de l’AEG i Laniseda.

Tingeu en compte que van caure 225 litres per m2.

Sobre les riuades en seguirem parlant més endavant (mireu els posts del mes d’octubre del 2007).