En Conrad Fontellas com a profesor a l’Escola Industrial

En Conrad Fontellas i Gamisans (1910-1975), conegut popularment com a Pickman, no va ser sempre una persona estrafolària, sinó que en la seva joventut podem dir que era una persona que si destacava per alguna cosa era per els seus estudis i la seva capacitat de innovar.

Per aquest motiu avui el record el dediquem a dos articles apareguts a la Vanguardia l’agost del 1935 i que ens mostren al Conrad Fontellas (que en ocasions l’anomenen Fontelles) en la seva vessant de professor.

En elles ens parla de les xerrades que havia donat sobre “Organització Comercial i Política Econòmica Exterior d’Espanya” en el saló de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa.

En un post anterior parlàvem de la seva vessant més artística i desenfadada: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/05/15/personatges-populars-de-terrassa-1/.

 

Fotos inèdites i curiositats del pantà de la Xuriguera

Aquest any fa just 70 anys del luctuós esfondrament del Pantà de la Xuriguera, conegut popularment com el “lago” o “llac gran”, inaugurat el 1902, com ja vàrem explicar en un post anterior:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/06/19/el-panta-de-la-xuriguera/

Per celebrar aquest fet i que el nostre blog està apunt d’assolir la xifra de les 500.000 visites us volem mostrar tres imatges inèdites de l’antic Pantà de la Xuriguera que mai s’han publicat a la nostra ciutat. Van estar fetes pel meu pare (Lluís Rius Rovira, l’any 1942) en una de les visites que hi va fer quan encara s’hi podia anar a passar un dia d’esbarjo.
La meva mare, que té 90 anys, m’explica que el “lago” era un lloc molt concorregut per la gent de Terrassa que hi anava a berenar o a passar el dia doncs fins i tot s’hi llogaven barques o s’hi podia practicar la pesca a més de banyar-s’hi. Segons ella un cotxe passava fàcilment per la carretera que hi havia a la part superior del mur. També m’ha explicat que el lloguer de les dues barques que hi havia anava a càrrec del mateix vigilant del pantà.
Al mig de la construcció hi havia una torre de 45 metres d’alçada que servia per captar les aigües i mitjançant unes canalitzacions es feia arribar el cabdal necessari a una caseta de distribució de les aigües situada a la part inferior del mur del pantà (en aquesta caseta hi va morir la muller del vigilant el dia del esfondrament) i que garantia un subministraments de 1.300 metres cúbics al dia (unes 1.000 plomes d’aigua l’any), amb l’objectiu d’abastir les necessitats d’una ciutat li mancava aigua per donar el servei que necessitaven les empreses que hi havia a la ciutat. Segons explica el Baltasar Ragón al seu llibre Terrassa historials i efemèrides, la idea de construir un mur de contenció de les aigües al torrent de la Xuriguera va ser del propietari de l’antiga fàbrica Busquets.
 Les obres de construcció van anar a càrrec de l’arquitecte Joan Baptista Feu i es van allargar en un període de 3 anys ja que es tractava d’una construcció molt gran per aquella època. Dos anys desprès de la seva construcció ja es va tenir que buidar per repassar les parets interiors del pantà amb ciment Portland dons hi havia filtracions, com podem comprovar amb un curiós article (veure captura) publicat el 30 de juny del 1904 i en que es comenta que el pantà era tot un model per aquella època. L’arquitecte Lluís Muncunill va ser un dels primers que hi va detectar deficiències en la seva construcció i tot i advertir del perill no es va fer rés per arreglar-ho. El final ja és de tots coneguts doncs es va esfondra la nit del 23 al 24 de febrer del 1944 per culpa d’un dels forts tem,porals que la nostra ciutat ha patit al llarg dels anys. Es calcula que més d’un milió de metres cúbics (la seva capacitat màxima era de 1.500.000 metres cúbics) es van vessar per la riera de Gaia provocant greus destrosses i el que és més de lamentar, 8 morts (5 veïns de Viladecavalls).
 Es bo d’indicar que el pantà no es va tornar a reconstruir perquè tal com es va publicar a la Vanguardia (el 26 de febrer de 1944), “degut a la sequera que la zona ja patia en els darrers anys, el cabal del pantà i de les mines d’on s’extreia l’aigua per Terrassa no era suficient per abastir el creixement de la indústria i l’augment de la població”.
Tal i com ja vàrem indicar en l’anterior record, feia un any que Terrassa ja gaudia del subministrament de les aigua procedents del Llobregat i això assegurava plenament les necessitats d’aigua de la ciutat i la seva industria.
Si algú té la intenció de fer una visita al lloc on hi havia aquesta pantà cal que vagi poc abans del quilòmetre 4 de la carretera de Rellinars i cerqui, al marge esquerra, el camí antic d’accés al pantà i desprès de poc menys de 100 metres arribarà a les restes del mur de contenció que encara són visibles. Observeu un grup d’eucaliptus que formen part de la vegetació que s’hi va plantar originàriament i que encara han sobreviscut el pas dels anys (podeu observar en la primera foto que són els mateixos arbres que s’hi poden veure).

Us deixo un retall de la Vanguardia amb imatges de l’esfondrament.

Es podien preveure les riuades del 1962? (intensitat de la tempesta)

Segons les dades del “Servicio Nacional de Meteorología“, entre les 14:30 i las 16:00 es registren les primeres pluges al Sud de Catalunya. En el Vallés es registren les pluges màximes a partir de les 22:00 h. produint-se el fenomen de que pràcticament la major part de la pluja va caure en el transcurs d’una hora, arribant-se a una intensitat màxima de 6mm/min a les 21:51 (segons dades recollides a Sabadell). Veure gràfics de l’època.
El que va passar a Terrassa durant poc més de 4 hores va ser el següent:

• a les 19:30 h. es posa a ploure fort.
• a les 21:00 h. se’n va la llum i es queda tot a les fosques.
• a les 21.30 hores es produeixi pànic a moltes llars al veure com el nivell de l’aigua puja i per el soroll de l’aigua que cau amb força intensitat mentre els llampecs no paren de caure il•luminant la ciutat. El pont de la Renfe sobre la riera de les Arenes (veure fotografia cedida per en R. Font) comença a cedir.
• a les 22:30 h. s’escolten els crits de la gent que es emportada per la forta avinguda. Molta gent perd la vida intentant fugir o dins les cases que s’emporta l’aiguat.
• a les 11:45 h. deixa de ploure, tot i que les rieres segueixen baixant molt plenes. Alguns veïns que s’han refugiat a les teulades de les cases moren al enfonsar-se les parets. Molta gent queda aillada i no podrà tornar a casa seva fins a la matinada, quan els nivells de l’aigua que baixa per les rieres les permeti travessar. La tragèdia per molta gent acabava de començar.

En un gràfic, realitzat per Llasat, podeu comprovar la quantitat d’aigua que va caure la nit del dia 25 a diverses zones de Catalunya.

Un resum posterior de l’Informe de l’Observatori Meteorològic de Barcelona indicava: “La gran cantidad de lluvia caída se explica por el encuentro del viento de levante, caliente y con mucha humedad con un temporal de poniente frío. El fenómeno se repitió en cadena, lo que los meteorólogos denominan como efecto de disparo. Una gran chimenea de aire caliente ascendió así en medio de la masa de aire frío, a una velocidad de unos 100 Km. por hora, originándose una precipitación enorme.
Incloc les previsions meteorològiques publicades a La Vanguardia. La primera és del dia 26 (un dia desprès de la riuada) i on encara no es fa cap referència a la riuada tot i anunciar-se fortes tempestes (això es degut a que les observacions es tancaven a les 19 h. del dia anterior i en aquest cas a les 19 h. del dia 25 a Terrassa encara no havia començat a ploure).

La segona previssió és del dia 27 i ja es parla del que ha passat a la zona del Vallès. Aquests documents crec que ens ajudaran a entendre el difícil que era en aquells anys fer previsions acurades.
Tanquem aquí aquest seguit de posts que intentaven contestar a la pregunta de si “es podien preveure les riuades del 62 ?“. Dit el que s’ha dit, ara que cadascú pensi el que vulgui.

Es podien preveure les riuades del 1962? (previsions meteorològiques)

Aquest any s’ha escrit sobre molt sobre la culpabilitat de les riuades del 1962 i un dels elements comuns que es nomena és “la falta de previsió”. Però caldria definir a quina “falta de previssió” ens referim? Potser la metorològica? (la imatge de capçalera és de la revista el Caso de 1962)
Cal tenir en compte que l’any 1962 no existia cap sistema fiable per fer previsions meteorològiques acurades al nostre país, ja que encara no s’utilitzaven els satèl•lits per poder fer les prediccions a les que avui estem tant ben acostumats. Només hi havia el ” Servicio Meteorológico Nacional” i el “Centro Meteorológico de Barcelona” que feien unes previssions més que dubtoses. De fet si repasseu la premsa de l’època els dies anteriors al 25 de setembre en cap lloc es parla del possible perill. Us incloc les pevissions aparegudes a La Vanguardia dos dies abans (23-09-62) en que no es mostra cap alerta tot i que la previssió a nivell nacional indica que es poden produir tempestes aillades, com la del dia 22 a Alacant o les de Tortosa, amb més de 40 litres per mere quadrat i que són considerades en l’artricle com a  molt benficioses.

També incloc la famosa previssió de La Vanguardia del mateix dia 25 (el de la riuada) i on podem apreciar que, tot i haver-se produit fortes tempestes en diversos punts del territori peninsular, a la nostra zona el màxim que es preveu es que continuarà el cel tapat. Us imagineu el que va pensar el qui va mirar aquesta previssió el mati del 25 i desprès va veure el que realment va passar a la nostra ciutat?
El cert és que a Espanya aquell estiu va ser extremadament sec i, fins i tot, hi havia llocs que portaven més de quatre mesos de sequera. A Terrassa també vàrem patir un estiu molt sec, tot i que la primavera havia estat generosa ja que en data 23 de juny de 1962 podem comprovar que la font de la Saiola encara rajava i aquest és un fet que només es produeix en èpoques de pluges continuades que fan que els aquifers s’omplin (veure noticia).
En data 14-5-62 podem llegir la noticia d’una important tempesta que va produir danys als suburbis de la ciutat i a les Fonts (uns 4 mesos abans de la riuada).
En el diari “Tarrasa Información” del 15 de setembre de 1962 (10 dias abans de la riuada) es va publicar un article lamentant-se de la sequera i del fet de que aquesta hagués fet disminuir els cargols, fins al punt de que molts establiments els haguessin d’esborrar dels seus tradicionals menús. (continuarà en el proper post)