El popular joc de la Manilla

31 03 2013

joc de la manillaLa Manilla era un joc de cartes que va arribar a ser molt popular a Terrassa, juntament amb altres jocs com el julepe, l’arrastrat o la botifarra que en va ser el seu successor. El meu avi hi jugava a Cal Estellador (cec que es deia així), que era un bar situat prop de l’Estació del Nord.
En algunes èpoques, i degut a que en aquests jocs hi havia qui s’hi jugava diners, van ser prohibits, tal i com podem veure en una disposició publicada l’any 1941 (v
tancament bar la polar 67eure retall premsa la fnal d’aquest post). A la dreta podeu veure una imatge de l’interior de la Polar amb les taules on també es jugava a la Manilla.
Ara intentaré explicar-vos les regles d’aquest joc de cartes: La Manilla es jugava amb la baralla espanyola de 48 cartes en grups de 4 persones aparellades de dos en dos. Al començament del joc no s’escull trumfo i és el jugador que reparteix qui ha d’ensenyar la seva última carta que és la que marca el trumfo. Quan es recull una mà s’han d’ordenar les cartes de major a menor o de menor a major abans de col·locar-les al pilot corresponent.
Una peculiaritat de la Manilla és que les cartes no es barregen, només es talla, i cal agafar-les de forma progressiva, de tal manera que en el següent joc surten més o menys ordenades. Així la capacitat de memòria és important per poder recordar com s’han jugat les cartes en el joc anterior i intentar deduir quines són les cartes que porta cada jugador.
Si que es poden fer escapçades (les ha de fer sempre el jugador situat a l’esquerra del que reparteix) però sense intercalar cap carta, fet que afavoreix que els jugadors puguin tenir moltes cartes d’un mateix pal.
El jugador que reparteix dona 12 cartes a cadascun dels jugadors, de quatre en quatre i d’esquerra a dreta. La darrera de les cartes marca el trumfo i és sempre per el jugador que reparteix que haurà d’ensenyar-la a la resta. El torn de repartir es progressiu d’esquerra a dreta.
Comença el jugador situat a la dreta del que ha repartit i és qui tira sobre la taula la carta que vulgui. Llavors els demès, en funció de la carta tirada i de dreta a esquerra per jugar han de seguir les següents normes:

  • Assistir i muntar, o sigui tirar una carta del mateix pal de la primera i a ser possible d’un nombre superior, tenint en compte que la carta més valuosa és el nou.el 9
  • Assistir i no muntar, si es té carta del mateix pal però no més alta.
  • Fallar, o sigui, tirar una carta del pal del trumfo del joc.
  • Trepitjar el trumfo, si el contrari ja ha fallat i nosaltres també hem de fallar, per trepitjar-lo el nostre trumfo ha de ser superior al del contrari.
  • Contrafallar, quan no podem assistir ni millorar la fallada del contrari, llavors podem descartar-nos de qualsevol carta sense valor que no tingui res a veure amb el pal que s’estigui jugant ni amb el trumfo del joc.
  • Si la mà l’està guanyant el nostre company llavors nosaltres només estem obligats a assistir; i si no podem, no tenim perquè fallar, si no que podrem donar-li qualsevol carta que doni punts. El qui guanya una mà és el primer que tira la carta en la següent.

El valor de les cartes en la Manilla és el següent: el nou cinc punts, l’as quatre punts, el rei tres punts, el cavall dos punts i la sota un punt. La resta de cartes no tenen valor.
Per saber qui ha guanyat un joc cal apuntar els punts que es van aconseguint en un paper. El primer valor que hem d’apuntar és la carta que mostra el pal del trumfo (o sigui la darrera que s’ha repartit). Si és una carta amb valor ja s’apunta en la llista de l’equip que la tingui. La resta de punts s’apunten al final de cada mà. Cada mà guanyada val un punt i les cartes valen els punts que abans hem citat de forma que per cada joc es juguen 72 punts. Però, perquè un equip es pugui apuntar els seus punts ha d’aconseguir-ne fer més de 36 i si no ho aconsegueix no s’apunta cap punt.
Si les dues parelles aconsegueixen just 36 punts no se’ls apuntarà cap de les dues i hauran de començar un nou joc. Els únics punts que si s’apunten sempre i estan al marge de la puntuació final són els del començament de cada joc, que ja queden apuntats des que es reparteixen les cartes.
Abans de començar a jugar, els jugadors es posen d’acord amb quantes partides jugaran i en quants punts es guanyarà un joc (normalment a Terrassa el qui aconseguia 40 punts guanyava un joc i per guanyar una partida era necessari guanyar dos de tres jocs).
Cal tenir en compte que els punts no es poden arrastrar d’un joc a un altre, sinó que cada vegada que una parella aconsegueix un joc, es comença el següent des de zero.
prohibició del joc 13-3-41Pot passar que la parella que reparteix les cartes porti 38 punts (d’un joc anterior) i només amb la darrera carta que marca el trumfo, imaginem que és un rei que són tres punts, ja aconseguiria el joc doncs sumaria 41 punts. Però en aquest cas no s’apuntaria al principi el valor del trumfo, sinó que es jugaria el joc i si la parella aconsegueix més de 36 punts, se’ls apunta tots i llavors guanya el joc, però si no arriba als 36 no se’n apuntaria cap, ni tants sols els del trumfo i si l’equip contrari n’aconsegueix més de 36 no s’apuntaria tots els punts sinó tant sols la diferència entre 36 i els que de veritat hagi aconseguit; llavors es tornarien a repartir les cartes i es jugaria un nou joc.
Nota: És possible que hi hagi alguna variant o que no hagi explicat prou bé el joc. En aquest cas agrairé a qui ens vulgui explicar la seva versió o la seva correcció si s’escau.





Més fotos de “La Polar”

11 10 2009

pl clave 1928Com a conseqüencia del post anterior, l’amic Rafael Aróztegui ens ha fet arribar un parell de fotos per complementar els records de “La Polar”.

En la primera foto podem endevinar a la dreta un rètol de “BUÑOLERIA”, abans de fer-se l’edifici nou.

LA POLAR 1945pLa segona és de l’any 1945 i en ella podem apreciar que el nou edifici encara no estava acabat del tot. En aquesta fotografia també podem veure les cases que encara ocupaven la plaça Clavé (portal de Sant Roc), abans de la seva ampliació.





La Polar, orxateria, bunyols o galetes?

9 10 2009

galetes la polar

galetes la polar

Ja fa temps vaig parlar-vos del bar “La Polar” (veure post anterior) i justament repassant unes fotografies que vaig fer aquest estiu a la població de Salas he vist un detall que m’ha cridat l’atenció i que vull compartir amb vosaltres.

Segurament només deu ser una coincidència però si us fixeu en la capça de galetes de la fotografia podreu observar que porta per nom “La Polar” i això m’ha fet pensar en el motiu que va dur als del bar a posar-li aquest nom. Potser seria un nom de moda en aquells anys?, segurament és una dada que mai sabrem…

Per cert a “La Polar”, que era coneguda com “La Pajarera”, va començar l’any 1931 com una “buñoleria”, tot i que l’any 1934 ja s’anuncia com a orxateria. De la historia d’aquest establiment segur que ens en podrien dir més coses els del club d’escacs de Terrassa, ja que aquest va començar justament en aquest establiment. o el Club de Hockey Egara que durant un temps també s’hi va reunir.

Una curiositat és que l’amo de la Polar, el Sr. Joan Boixadé Oliveras, no li agradava el joc i mai va deixar que en el seu establiment s’hi jugués a cartes, només deixava jugar al domino o als escacs.

I per aquells als qui els agrada veure anuncis antics, aquí en teniu uns quants d’aquest establiment al llargs dels anys que va restar obert.

la polar 1935 - 2 la polar 1935 - 3la polar 1936 la polar 1939 la polar 1940 la polar 1944





Postals de la plaça Clavé

3 04 2008

plaça clave i els catalans En un post anterior (del 02-01-08) ja us vaig parlar de la plaça Clavé, però com que he tingut accés a unes postals antigues de Terrassa que mostren altres aspectes de la plaça, en tornaré a fer menció.

En la primera postal (dels anys 50) podem observar una vista de la plaça Clavé (avui Portal de Sant Roc) on s’aprecien molt bé les escales que portaven als urinaris i als serveis de dutxes públics que hi havia instal·lats sota terra. L’Edifici de l’estació dels catalans apareix aquí perfectament retratat i s’aprecia també la font que hi havia a l’extrem que donava a la Rambla, així com la parada de taxis de l’època.

plaça clave i la rambla En la segona postal podeu apreciar la cantonada de la mateixa plaça amb la Rambla i comprovar on estava ubicat el bar “La Polar” i un element que m’ha fet molta il·lusió tornar a veure, el guàrdia urbà (vestit amb la seva americana blanca) i que dirigia el transit des de la rotonda (si us hi fixeu el veureu parlant amb un conductor d’un 600). Les dues postals m’han estat cedides per en Ricard Font.





La Plaça Clavé o Portal de Sant Roc

2 01 2008

plaça clavé Començarem l’any 2008 amb aquesta fotografia, on podrem observar com estava urbanitzat el que coneixem com a Portal de Sant Roc als anys 60.

Al mig de la fotografia podem observar una plaça arbrada que era coneguda com a Plaça Clavé, amb una bassa i una escultura que crec que posteriorment es va col·locar al Parc de Sant Jordi.

A la dreta hi ha l’antic edifici de l’estació dels “catalans”. Al fons podem observar “l’Orfeón”, un lloc que recordo haver-hi anat a jugar al futbolin i al billar.

Observem també la parada dels taxis just al mig de la fotografia, amb uns models d’automòbils ben típics de l’època, i si som prou observadors, darrera els arbres de la plaça hi veureu l’accés a uns urinaris públics.

A l’esquerra podem destacar el bar anomenat “La Polar”, que era molt popular en aquells anys i, per últim, deixeu-me destacar el “guàrdia urbà” que hi havia al bell mig de la Rambla i que feia com de “semàfor” vivent, tot reconduint un escàs trànsit, ja que en aquells anys fins i tot era fàcil trobar aparcament al bell mig de la ciutat.

tancament bar la polar 67la polar 19-8-67Incloc un anunci de “La Polar” del 1936 en honor a la neta dels seus propietaris que m’ha fet arribar un comentari i també una foto del dia del seu tancament el 19 d’agost del 1967. Finalment un retall del diari que parla del tancament de tant singular establiment.