Fa 135 anys l’amenaça del Còlera va afectar la nostra ciutat

3 07 2020
plaça vella 1885

plaça vella 1885

Per mandat del governador civil de la província de Barcelona (6-7-1884) es va decidir el tancament de totes les escoles i col·legis per motius de salut pública ja que s’havia detectat el Còlera al sud de França i es tenia por que es propagués per les nostres ciutats.

Quan es va publicar aquesta ordenança va ser molt mal rebuda ja que es deia que era inútil i que no calia i es criticava que la mesura afectés al nens i no als treballadors o a la mobilitat de les persones i el que encara va indignar més de la mesura és que afectés a tots els pobles de la província menys a la capital. Que curiosament va ser de les poques afectades a Catalunya degut a la infecció produïda per el desembarcament de tropes en el seu port.

A Terrassa la ciutadania tenia certa por degut a les noticies que circulaven de com estava afectant aquesta epidèmia a Espanya i cal dir que la por era ben certa ja que es calcula que hi van haver més de 120.000 morts i, en bona part, deguts a que no es van prendre les mesures adequades quan tocava de fer-ho, quelcom similar al que va passar a l’inici de l’actual pandèmia del Covid-19.

Com podem veure en una publicació de l’època a aquesta epidèmia se la va anomenar “Cólera Mobo Asiàtico” i que es reconeixia pels símptomes de malestar generalitzat, debilitat, dolors en els membres, mal d’estomac, soroll de budells, vòmits i diarrea de color blanquinós.

En un altre retall de la premsa terrassenca s’indica que el subdelegat de medicina del districte, per encàrrec de l’ajuntament i de la Junta de Beneficència de Terrassa han rebut una gran quantitat de flascons amb una matèria desinfectant que diu que per proves que s’han fet al Matadero i a l’Hospital a més de deixar un olor molt agradable i no danya ni la salut ni la respiració de les persones més delicades. Els flascons diu que seran subministrats per l’Hospital al preu de cost que és de 8 pessetes el petit i de 30 els grans. Els petits poden desinfectar fins a 4000 metres cúbics durant 30 dies i diu que es poden utilitzar per els pous negres que en aquells anys eren força abundosos a la Vila de Terrassa.

Com a curiositat i per demostrar que llavors la gent també feia acudits de les desgracies podem recordar el que es deia d’una parada del mercat on es venien gallines i ous:
En lu teta gallinaire se dice que “com que’l cólera s’envarina, s’es apujat la gallina.

Ja em vist que a Terrassa es van seguir les indicacions i, tot i que amb menys actes i més deslluïda, finalment no es va suspendre la Festa Major tal com podem apreciar per un retall de la premsa en que indica que no es va fer cap espectacle públic però si que es van poder fer tant els actes religiosos com els tradicionals balls en casinos i altres entitats ciutadanes. Una situació ben diferent si la comparem en la d’un any abans, en el 1883, en que la Festa Major va ser molt lluïda i amb força presencia de gent forana.

Cal esmentar que aquell 1884 a més de l’amenaça del Còlera va començar a preocupar l’efecte que tindria a les vinyes catalanes l’entrada per França de la terrible Fil·loxera.

Però l’any del Còlera va ser el 1885 ja que a Barcelona, del 1 de juliol al 1 de novembre, hi van haver 1.318 morts atribuïdes al Còlera. A Terrassa el 30 de juliol del 1885, veient el que passava a la capital, es va reunir l’Ajuntament per crear una Junta de Sanitat per tal de decidir quines mesures calia prendre. Una va ser crear una Junta d’Auxilis composada per les autoritats civils, eclesiàstiques i judicials amb l’Antonio Ubach com a president i també es fan nomenar unes comissions de barri. L’ajuntament amb en Domènec Domingo com alcalde va encapçalar una subscripció amb 3 mil pessetes que haviat va augmentar fins a les 77.500 pessetes. Igualment es va publicar un band que obligava a abandonar la ciutat als captaires que no tinguessin casa a la ciutat i els ciutadans tenien que declarar els noms dels forasters que tinguessin allotjats a casa seva (es volia evitar que gent de Barcelona vingués a refugiar-se a la ciutat).

Tot i així el primer cas de còlera a Terrassa va ser denunciat pel metge Josep Ullés el 16 d’agost del 1885.La xifra real de persones que van morir pel Còlera a Terrassa no se sap del cert però en tot cas no van ser significatives.

La Junta de l’Hospital i casa de caritat de Sant Llàtzer van muntar un espai independent per aïllar els cassos que es presentessin i en aquests sentit es va fer una recapta i es va organitzar una tómbola benèfica que va aportar 142.715 pessetes. Al pati és va muntar una estufa per rentar la roba dels malalts infecciosos a alta temperatura (l’estufa fa ser obra de l’enginyer Pujadas). El dia 1 de novembre de 1885 s’anuncia que es farà un Te-Deum per agrair que la ciutat no s’havia vist afectada pel Còlera, però sabem que això no era cert i sospitem que els pocs casos que es van produir no es van comunicar de forma oficial a la població (potser per no espantar-la).

El 15 de novembre es va celebrar un ofici solemne i es va cantar un Te-Deum amb l’assistència de les autoritats i a la tarda es va fer una processó en que el penó principal va ser portat per la Junta d’Auxilis. En la processó es van treure les imatges de Sant Roc, Sant Sebastià i el Sant Crist que només sortia per casos importants com va ser aquest.

Una curiositat són els anuncis de remeis per curar el Còlera que es van publicar a la premsa en aquells dies i que realment no servien per res més que per enganyar als incauts.