Circumstàncies negatives en la riuada del 62 (el règim franquista)

Visita Prínceps amb Calpés i Scouts

En un règim autoritari i sense oposició acostuma a passar que qui mana s’acostuma a fer el que li sembla bé i potser no atendre com cal a les disposicions oficials o a les recomanacions dels experts, com ja s’ha pogut comprovar en el que em explicat en els anteriors posts.
A més a Terrassa (i això ja ve de lluny) funcionava encara el “sistema salista”, de tal manera que moltes de les coses que es van fer, sobretot en l’especulació dels terrenys, es van poder realitzar amb una certa impunitat.

En la foto de l’esquerra de E. Villaplana Vargas, feta el 30/09/1962 podeu veure el Sr Fermí Garcia amb un grup d’scouts saludant als Prínceps d’Espanya i a l’alcalde de Terrassa Sr. Josep Clapés.

L’alcalde de l’any 1962 era en Clapés i tot i la carta que va publicar en el diari (veure nota) crec que potser se li haurien d’haver demanat més responsabilitats de les que realment va assumir.

Hi ha qui diu que tota la culpa va ser del règim franquista i com hem pogut comprovar en els posts anteriors això no va ser així al 100% (tinguem en compte que un pot ser tant culpable per acció com per omissió) i n’hi ha qui diu que no es pot demanar responsabilitats a uns polítics que no cobraven o que no disposaven dels mitjans ni els diners que un ajuntament actual té i això tampoc ha de servir d’excusa per fer la feina amb la responsabilitat de saber que molts ciutadans depenen de les teves decisions.

Sigui com sigui, deixo en tot cas en mans dels historiadors el judici que marca el pas del temps.
(continuarà en el proper post)

Habitatges pels excombatents al carrer de Núria

Al carrer de Núria, el mes de setembre de l’any 1960 es va construir un bloc de 48 habitatges destinats a excombatents de la guerra civil. La iniciativa va anar a càrrec de l’entitat “el hogar del excombatiente” presidida pel llavors alcalde de Terrassa, Sr. Josep Clapés, que en el seu parlament va manifestar que a aquest bloc se l’hauria de denominar “las viviendas de la victoria”.
Els habitatges del bloc tenien entre tres i cinc habitacions a més de cuina, menjador i lavabo amb dutxa i van ser projectats per l’arquitecte municipal Frederic Vinyals i la construcció va anar a càrrec de l’empresa “Hijos de J. Pagés”, sent el seu cost de 5 milions de les antigues pessetes. Els terrenys van ser cedits a un cost molt baix per en Josep Biosca i Torres.
El divendres 2 de setembre van ser beneïts aquests habitatges, just abans de ser lliurats als excombatents, als que van ser adjudicats en regim de renda limitada.

Un record per en Joaquín Soler Serrano

Vull tenir des d’aquest espai un record per en Joaquín Soler Serrano, locutor de Radio Barcelona, que ha mort recentment (7-10-2010) a l’edat de 91 anys, degut a l’Alzheimer, del que estava ingressat des de feia anys en una residència d’Esplugues del Llobregat. Murcià de naixement (19-08-1919), podem afirmar que va ser el crit d’ajuda que es necessitava en la tràgica riuada que va assolar el nostre territori (en la fotografia el podem veure caminant pel barri de les “Arenas”).
Crec que no era només el que deia sinó la manera en que ho deia, amb el seu sentiment i la seva veu aconseguia que la gent d’altres indrets d’Espanya es sentis commoguda i la seva ajuda es multipliques, fins a un punt en que va tenir que demanar que paressin d’enviar ajudes en material, ja que no se sabia que fer amb la quantitat de roba i altres pertinences que la gent enviava. En diners va arribar a recollir més de 30 milions de pessetes ell sol.
Aquest fet i la seva dedicació continuada, des del mateix endemà de la riuada, va fer que el premiessin amb un Ondas especial en reconeixement a la seva tasca. Un premi que per cert va guanyar fins a 5 vegades; el darrer l’any 1999.
Us incloc un article publicat el 22 d’octubre de 1962, al “Tarrasa Información”, on parla de la seva gran implicació en la riuada que va assolar Terrassa el 25 de setembre del mateix any.
També incloc un retall en que esmenta l’homenatge que la Creu Roja li va fer al Teatre Alegria de Terrassa, el dia 31 de març de 1963. Com a curiositat podem explicar que a l’arribada a terrassa va ser escortat per un seguici de motos del “Tarrassa vespa club” i que desprès de rebre la medalla de plata de la ciutat de mans d’en Josep Clapés, l’acte d’homenatge va comptar amb la participació de l’orquestra “Hot Club” entre d’altres grups musicals locals, artistes i dansaires.

Permeteu-me uns breus records als seus programes de radio més coneguts:  Lo mejor del Mundo, Blanco y Negro, La Samba, !Caramba!, Feria de Canciones, Reir es Vivir, ¡Qué rico Mambo!, ¡Esto es …Radio!, Caspe 6 …!en orbita!, El gran show de las 2, Peseta por palabra, ¡Busque, corra y llegue usted primero!. Sense oblidar-nos de l’etapa televisiva amb programes com:  Carrusel o No me diga usted sí, no me diga usted no, o Perfiles. Pero si n’he de destacar un potser el més conegut va ser el programa ‘A fondo‘, gràcies al qual també serà recordat per la seva manera de fer entrevistes i en el que va entrevistar a grans personalitats dels anys 70, com  Josep Pla, Salvador Dalí, Antonio Gala o Joan Manel Serrat, entre molts d’altres.
Precisament del programa “A fondo” us incloc l’entrevista a Salvador Dalí.