Uns apunts sobre en Joaquim Vancells i Vieta i els seus orígens

31 07 2015

Joaquim Vancells, 1904Els germans Vancells i Vieta (Joaquim i Lluís) van nàixer a Barcelona tot i que la seva família paterna (en Lluís Vancells i Ponach) provenia de La Bisbal de l’Empordà, mentre que la materna (Ramona Vieta Trias) era de Barcelona i en part de Terrassa, ja que el cognom Trias ve de la Masia de Can Trias, prop de Viladecavalls.
La casa on van néixer era a la Rambla dels Estudis, i s’anomenava “Casa Fontcuberta”. Posteriorment la família es va traslladar a la “Casa Bonsoms” a la Plaça Catalunya i més tard van comprar una casa més gran a la cantonada amb el carrer d’Urquinaona i Pau Clarís i en la que s’hi van instal•lar dues parts de la família, la Vancells i la Vieta.
En Lluís Vancells i Ponach, que llavors era el president del Banc de Lleida va veure com aquesta institució feia fallida i va decidir traslladar-se a Terrassa i mirar d’obrir una fàbrica tèxtil, aprofitant que en aquells anys s’hi feien forces diners en aquest sector. Aquesta primera fàbrica tèxtil dels Vancells i Vieta es va passar a dir, al cap de poc temps, cal Vieta i Sans i posteriorment cal Freixa i Sans, no quedant llavors cap referència als cognoms originals del qui la va fundar.
En Joaquim Vancells i Vieta (1866-1942) va estudiar dibuix i pintura (1882-83) al Cercle Artístic Terrassenc amb en Sivilla i en Martínez Altés, del qual ell aprengué el virtuosisme dels seus primers dibuixos. Sens dubte però la influència més forta que rebé va ser del paisatgisme de Joaquim Vayreda.
exposició Vancells feta a la sala Rovira de Terrassa el 1977
 Desprès va anar a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure i podem afirmar que va perfeccionar tot sol la teva tècnica pintant a les rodalies de Terrassa.
L’any 1891 presentà un quadre d’un paisatge del Vallès a la Sala Parés, i obtingué pel seu quadre titulat “febrer” una menció honorífica a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona i en la que al 1894 guanyà una segona medalla amb Sant Llorenç del Munt, i també al 1896 una primera medalla amb Riera de la Barata. D’aquests anys destaquen en els seus quadres els vels de boira que envolten i matisen els contorns de les serralades de Sant Llorençpaisatje joaquim vancells.
La seva amistat amb Alexandre de Riquer s’aprecia clarament en el camp de la decoració modernista que ell va introduir a Terrassa, participant en la part final de la decoració de l’antic edifici de l’Institut Industrial —començada per en Riquer—, decorant la casa Amat Pagès, les sales de l’Agrupació Regionalista, el cafè Comtal i la pastisseria de la Vídua Carner.
Home inquiet que va arribar a ser empresari i director dels espectacles del Centre Ars Lucis, situat a la plaça de la Font Trobada, durant els anys 1906-07 amb la col•laboració d’en Joan Llongueras.
També va ser membre fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc i va pintar els paisatges de dos plafons del presbiteri de Montserrat. Tot i que la seva pintura va acabar esdevenint més colorista no abandonà mai els paisatges boirosos que li van donar la fama, afegint-hi als dels voltants de Terrassa els de la costa de Llavaneres, on hi passava temporades.





La Capella de Musica de Sant Pere

19 12 2011

La capella de musica de sant Pere va ser creada amb el nom de “Schola Choral” l’any 1917 sota la direcció del mestre Joan Llongueras, el qual va ser substituït al poc temps per el pianista Lluís Puig Codinaque és qui li va donar l’impuls que necessitava per consolidar-se.

La capella de musica tenia presencia destacada en tots els actes de la parroquia, tal i com podem copmprovar en un retall de diari “Crónica Social” del 16 d’abril de 1919 en que s’explica les seves actuacions durant el dijous i divendres sant.

fundadors de la capella

Podem destacar que un dels seus èxits més destacats va ser el concert de l’any 1935 amb l’Orfeó Català.

Desprès de la guerra civil va reemprendre la seva activitat i encara avui actua en certs actes litúrgics, com per exemple en la recentment recuperada “missa pel ritus hispano – mossàrab”.








%d bloggers like this: