Els inicis de la televisió

12 02 2009

anunci antena tv

anunci antena tv

A Barcelona, l’any 1947 es va fer la primera prova d’emissió de televisió entre una càmera i un monitor a trenta metres de distancia. El 1952 es va fer la primera retransmissió esportiva per televisió, amb un partit de futbol entre el Madrid i el Racing, que només el van poder veure una vintena d’alts càrrecs franquistes.

El 28 d’octubre de 1956 és la data de la primera emissió oficial de la televisió a Espanya i fins el 1958 no s’emeten la primer sèrie anomenada “”Investigador Submarino”. La publicitat comença un any abans, el 1957 amb un panell publicitari de Winston i la primera publicitat ja en forma de espot és la d’Omega al 1958.

Per això he trobat molt curiós aquest primer anunci publicat en el Diari de “Tarrasa” el mes de desembre de l’any 1958, en que ja s’anuncia la instal·lació d’antenes per poder veure la flamant televisió. humet1959En aquells anys deurien ésser ben poques les cases que disposarien d’aparells per poder veure-la.

El segon anunci és d’un any desprès (Humet – 1959) i ja podem observar com s’anuncia la venda d’aparells de televisió que semblaven un moble, per lo aparatosos que eren.

marilyn topo_gigioEls meus primers records de la televisió són dels programes que veia quan era petit: les marionetes de la Herta Frankel i la Marilyn en el “país de la fantasia” o el Topo Gigio, quins recordeu vosaltres?

Anuncis




La riuada del 1962 (2)

10 10 2007

riuada volumriuada dona vella

– continua – Desprès de sopar alguna cosa ben calenta la mare ens va fer anar a dormir, però tot i així recordo que de la porta del pati començava a entrar aigua cap al menjador i, tal i com desprès em va explicar la mare, aquesta aigua va arribar a travessar tot el passadís fins a sortir per la porta del carrer.

El pare que treballava a cal Humet, en les hores lliures feia de dentista en un quarto de reixa que hi havia a casa i aquell vespre a la sala d’espera de casa hi havia diverses persones esperant la seva arribada.

La meva mare al veure que el pare no arribava a l’hora acostumada (en el proper post us explicaré el perquè) va indicar als qui s’esperaven si volien tornar un altra dia. Tots van marxar ja que al ploure tant alguns tenien ganes d’arribar d’hora a casa seva; tots menys un que tenia un mal de queixal horrorós i va dir que no es pensava moure fins que el pare li pogués curar.

Tot el vespre es va passar aquell pobre home a casa fins que a la matinada va arribar el pare i ens va explicar les desgracies que havia vist.

(en la foto podeu observar el volum d’aigua caiguda) –continuarà –