El Sr. Gunfaus i l’Sport Center

22 01 2009
minigolf sportcenter 1996

minigolf sportcenter 1996

De records de l’Sport Center (situat a la carretera de Sabadell, just davant del MercaVallès), obert per el Sr. Gunfaus (el de la Mery) en tinc molts, ja que va coincidir l’obertura d’aquest centre amb una anys en que el vaig poder gaudir. A l’etapa adolescent hi anava a jugar a la bolera, al minigolf i a les “maquines del millón” i desprès, ja casat, hi anava amb els meus fills per gaudir de les moltes atraccions que s’hi aplegaven: el trenet, els llits elèstics, els camions i els vaixells teledirigits, la pista de karts, les motos i la zona de patinatge, etc… Pels més grans hi havia, fins i tot, una pista de ball.

sportcentre 2008

sportcenter 2008

Un any en que vaig estudiar a d’Institut Arrahona, amb els companys hi soliem fer alguna escapadeta per passar-hi estones perdudes i recordo que moltes vegades tornàvem a casa fent dit (auto-stop). La foto de la dreta està feta aquest hivern i len podeu comprovar l’actual estat d’abandó i és que, des de la mort del Sr. Joan Gunfaus, ningú s’en ha fet càrrec.

També em ve al cap que, al meu fill (és el que surt a la foto del 1996) li agradava especialment el minigolf i, com que sempre ha estat un xicot més aviat fort, al picar la bola al darrer forat (que era especialment difícil), en una ocasió, li va donar amb tanta força que en comptes de donar-li a la bola va encepegar amb al meu nas i us prometo que vaig veure les estrelles una bona estona. Cal indicar que aquest incident el va repetir amb el seu avi.

Segur que vosaltres tambè en teniu de records de l’Sport Center, o no? …

Nota.- Al novembre del 2011 s’ha tornat a inaugurar sota el nom de: SportCenterLand





Cal Gunfaus i les tendes de “plats i olles”

19 01 2009
ribot 1944

Arrel d’un dels comentaris rebuts en el record anterior, he recordat la tenda de Cal Gunfaus a la Plaça del Progrés (en les dues ubicacions que va tenir) i he volgut destacar-la, ja que va ser un dels establiments més coneguts al barri de ca n’Aurell durant molts anys. Recordo que a moltes cases es comentava, això “ho trobaràs a cal Gunfaus” o a “ca la Gunfaus” quan ja la tenda la portava la filla. Segur que molts terrassencs hi van anar a comprar els recanvis de les bombones de Butano i del Butsir.

Al meu barri, concretament al carrer Topete, de botigues de “plats i olles” tambè n’hi havia i tot recordant m’ha vingut a a la memoria una tenda semblant que hi havia al carrer de la Unió, que ara no recordo com s’anomenava.

mery1970He adjuntat l’unic anunci (publicat al 1944) que he trobat d’un establiment similar, d’en J. Ribot, i que, com veureu, ja havia canviat lo dels “plats i olles” per la parula “cacharreria” i és que desprès de la guerra tots els comerços es van tenir que castellenitzar per “imperatiu legal”.

Per cert, aprofito per incloure un anunci de la Mery que ha trobat publicat en un programa de la Festa Major de Terrassa de l’any 1977 i en el que podem apreciar el nom del cubell “S’tan Practic“.

Sembla que amb la darrera opinió queda una mica mésclar el nom de la tenda del c/ de la Unió.





La Mery i el fregar agenollats

15 01 2009
la mery

la mery

rodex21La invenció de la “fregona” la devem a Manuel Jalón i Emilio Bellvis (socis inicials de Manufactures Rodex, Saragossa 1957) que inspirats amb uns models americans basats amb l’ús del rodell i que van observar a la base aèria americana de Saragossa, presenten la seva proposta de poder fregar de peu, substituint els rodells per un sistema que utilitzava un escorredor troncocònic.

rodex2El model més popular que va comercialitzar es deia “lavasuelos Gaviota” (1964), un artefacte encara molt car per aquells anys ja que sortia per 395 pessetes i que, a més, s’enfrontava al costum ancestral de fregar amb baieta i agenollat.

En el camí per aconseguir un model eficient hem de citar a un ferreter de terrassa, en Joan Gunfaus que a finals dels 50 va idear un pal de fregar i un escorredor en forma d’embut, que va popularitzar amb el nom de “Mery”.

Els primers anuncis de la mery els feia l’actriu “Mari Sampere” fet que va ajudar a popularitzar el nom d’aquesta fregona.

fregar-agenollada Crec que aquest invent a més de significar una innovació important va ajudar a dignificar una tasca que en aquells anys era exclusiva de les dones, el fregar agenollades al terra. Tot això  em fa recordar que la meva mare m’explicava que quan era petit jo era molt entremaliat i que quan ella fregava agenollada jo li pujava a l’esquena tot dient “arri arri tatanet”., ja se que  avui pot semblar un gest denigrant, però cal dir que ho feia amb la inconsciència pròpia d’un nen petit.

Nota.- Vull destacar la recent aportació, en forma de comentari, que he rebut del fill del Joan Gunfaus. Gràcies per la teva aportació!








%d bloggers like this: