Els pisos de l’Avecrem

11 07 2014

 entrada jardins pisos de l'AvecremAvui us presentem un nou un record de l’amic Josep Badrenas que ens vol fer arribar a tots els seguidors d’aquest espai:
Segons ens explica, els pisos de l’Avecrem eren una promoció de pisos que va fer la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros”, (avui La Caixa) allà pèls anys 50, al carrer de Salmeron, en aquells moments del General Sanjurjo, i que ocupen una illa sencera fins al carrer General Martínez Anido, avui Prat de la Riba.pisos avecrem vista aeria
Com a tret identificatiu tenen un pati interior comunitari privat, i l’entrada principal, des de Prat de la Riba, és un passatge anomenat Venècia. La Caixa els va construir per a posar-los de lloguer entre els seus impositors i com que va haver-hi molta demanda, ja que en aquells moments pisos d’aquella qualitat no n’hi havien, els va sortejar entre les peticions que havia rebut.
pisos avecrem 2Però resulta que el lloguer que s’havia de pagar era molt elevat per l’època, i es deia que la gent que hi vivia nomes els quedava per menjar Avecrem i, quan anaven a comprar, compraven una onça i mitja de cada cosa perquè no podien gastar més. D’aquesta manera els va quedar el malnom del pisos de l’Avecrem i encara avui la gent que fa anys que s’arrosseguen per Terrassa els identifiquen així.
Més endavant, La Caixa va construir uns altres blocs semblants a la illa contigua però amb un carrer que els separa, avui carrer Sant Antoni Mª Claret. Posteriorment la mateixa entitat els va oferir en venda als seus arrendataris, i la majoria els varen comprar ja que les condicions de financiació eren prou bones i la gent, acostumada a viure en un lloc privilegiat com aquell, s’hi van voler quedar. anunci avecrem 1963Encara avui, la majoria de gent que hi viu, són gent gran que hi son des del inici, fills o nets dels que els varen ocupar per primera vegada. El cert és que també es coneixen com a pisos de La Caixa o com a pisos del carrer Salmeron.
Una curiositat és que al soterrani dels blocs A i B, hi te la seu el Club Ferroviari de Terrassa (adjuntem imatge de la seva maqueta extreta del blog del Club), amb entrada pel pas peatonal que hi ha pel carrer Salmeron. Part del vials interiors que inicialment eren per a passejar, s’han condicionat per a aparcar-hi els vehicles del veïns, i tenen l’entrada per Prat de la Riba i la sortida per Salmeron. Els jardins interiors estan bastant ben cuidats per part de la comunitat de veïns, i la majoria d’arbres que hi han són els que van ser plantats en l’època de la construcció del pisos.maqueta club ferroviari terrassa
Vet aquí la petita historia dels pisos de l’Avecrem. Quan a la meva filla li varen oferir de lloguer un pis allí, la propietària històrica, li va dir que era als pisos de l’Avecrem i ella va creure que serien molt cutres, però no, són extraordinàriament confortables, amplis i sobre tot amb una tranquil•litat ambiental envejable, ja que quasi tots els que hi viuen són gen gran i van d’hora a dormir, tret d’algunes excepcions com a tot arreu.





El carrer de Salmerón fa 100 anys

24 08 2010

Ja he tornat de vacances i reprenc aquest bloc de records amb moltes ganes de que entre tots tornem a recordar molts d’aquells petits detalls de la nostre vida. Com sempre ja sabeu que aquest és un espai obert a tothom i que qualsevol cosa que vulgueu aportar serà molt ben rebuda. Tinc alguns records pendents per publicar d’aportacions vostres i us demano disculpes pel retard en publicar-les, però durant els propers dies intentaré recuperar uns quants records sobre el cinema a Terrassa que he anat recollint.
Però perquè no sigui dit avui dedicarem el record a un fet que va passar avui fa justament 100 anys: el 24 d’agost de 1910 es va procedir a obrir el carrer de Salmerón tal i com podeu comprovar en un retall del diari “La Comarca del Vallès”. El carrer tal i com indica el text anava des dels terrenys de la torre del Sr. Salvans fins a la caseta del guarda de consums, situada al costat de la via del tren del nord i que com d’altres que hi havia a les entrades de la ciutat s’encarregava de cobrar una taxa a les mercaderies que entraven a la vila.
Una dada: El carrer va canviar de nom pel de General Sanjurjo desprès de la guerra civil, però amb la democràcia va recuperar la seva antiga denominació. Per cert el nom del carrer es va posar en honor del Sr. Nicolás Salmerón Alonso (1830-1908) que va arribar a ser president de la República Espanyola l’any 1873.