Butlletins antics (4): el de l’Orfeó Montserrat

22 02 2016

Butlleti de l’Orfeo Montserrat 1920L’Orfeó Montserrat es va fundar 11 de maig de 1919 dins del Centre Social i ho va fer ja amb 150 membres dirigits per en mossèn Àngel Rodamilans i presidida per Estanislau Palà.

El primer concert es va fer a la sala Montserrat del centre el dia 6 de juliol dins dels actes de la Festa Major de Terrassa.

L’any 1920 l’Orfeó Montserrat dona un concert al teatre del Retiro a benefici dels nens refugiats austríacs acollits a la nostra ciutat i igualment actua al Círcol Egarenc i al Teatre Alegria conjuntament amb Mercè Plantada i el pianista Manuel Barguñó.

festa major de terrassa 1920 4A la Festa Major del 1920 fan una actuació conjunta amb l’Orfeó Vigatà, l’Escola Coral i l’Schola Cantorum en que canten durant l’ofici solemne al Sant Esperit (veure full de la dreta).

El mes de maig del 1920 s’aproven els estatuts de l’Orfeó Montserrat i l’agrupació passa a ser inscrita a la Germanor dels Orfeons de Catalunya. Llavors és quan es publica el número 1 del butlletí de la agrupació que els mostrem en aquest post, corresponent al mes de maig, i en el que hi podem veure la Cançó de la Senyera d’Antoni Font.
“Arrelada en mig del cor
hi tenim una senyera,
té la Verge per escut,
Montserrat per capçalera”

benediccio estandard orfeo montserrat 1920En la fotografia podem veure el moment de la benedicció de l’estàndard de l’entitat, el mes de juny de 1920, a Montserrat. Van apadrinar la benedicció el diputat Alfons Sala i la filla del governador civil, general Martínez Anido. I, per commemorar l’esdeveniment el pare escolapi Antoni Font va escriure la cançó de la Senyera de l’Orfeó Montserrat, abans esmentada.

Malauradament l’any 1922 en Mossèn Àngel Rodamilans decideix entrar com a monjo benedictí al monestir de Montserrat fet que comporta que l’Orfeó Montserrat es quedi sense director i es desfaci.

Tot i així, el 1923 es vol tornar a posar en funcionament l’Orfeó Montserrat que, dirigit pel mestre Josep Planas, director de l’Orfeó Sabadell, arriba a oferir un concert per la Festa Major de Terrassa, però finalment la temptativa no es consolida i l’Orfeó Montserrat acaba desapareixen per sempre més.





Els pisos de l’Avecrem

11 07 2014

 entrada jardins pisos de l'AvecremAvui us presentem un nou un record de l’amic Josep Badrenas que ens vol fer arribar a tots els seguidors d’aquest espai:
Segons ens explica, els pisos de l’Avecrem eren una promoció de pisos que va fer la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros”, (avui La Caixa) allà pèls anys 50, al carrer de Salmeron, en aquells moments del General Sanjurjo, i que ocupen una illa sencera fins al carrer General Martínez Anido, avui Prat de la Riba.pisos avecrem vista aeria
Com a tret identificatiu tenen un pati interior comunitari privat, i l’entrada principal, des de Prat de la Riba, és un passatge anomenat Venècia. La Caixa els va construir per a posar-los de lloguer entre els seus impositors i com que va haver-hi molta demanda, ja que en aquells moments pisos d’aquella qualitat no n’hi havien, els va sortejar entre les peticions que havia rebut.
pisos avecrem 2Però resulta que el lloguer que s’havia de pagar era molt elevat per l’època, i es deia que la gent que hi vivia nomes els quedava per menjar Avecrem i, quan anaven a comprar, compraven una onça i mitja de cada cosa perquè no podien gastar més. D’aquesta manera els va quedar el malnom del pisos de l’Avecrem i encara avui la gent que fa anys que s’arrosseguen per Terrassa els identifiquen així.
Més endavant, La Caixa va construir uns altres blocs semblants a la illa contigua però amb un carrer que els separa, avui carrer Sant Antoni Mª Claret. Posteriorment la mateixa entitat els va oferir en venda als seus arrendataris, i la majoria els varen comprar ja que les condicions de financiació eren prou bones i la gent, acostumada a viure en un lloc privilegiat com aquell, s’hi van voler quedar. anunci avecrem 1963Encara avui, la majoria de gent que hi viu, són gent gran que hi son des del inici, fills o nets dels que els varen ocupar per primera vegada. El cert és que també es coneixen com a pisos de La Caixa o com a pisos del carrer Salmeron.
Una curiositat és que al soterrani dels blocs A i B, hi te la seu el Club Ferroviari de Terrassa (adjuntem imatge de la seva maqueta extreta del blog del Club), amb entrada pel pas peatonal que hi ha pel carrer Salmeron. Part del vials interiors que inicialment eren per a passejar, s’han condicionat per a aparcar-hi els vehicles del veïns, i tenen l’entrada per Prat de la Riba i la sortida per Salmeron. Els jardins interiors estan bastant ben cuidats per part de la comunitat de veïns, i la majoria d’arbres que hi han són els que van ser plantats en l’època de la construcció del pisos.maqueta club ferroviari terrassa
Vet aquí la petita historia dels pisos de l’Avecrem. Quan a la meva filla li varen oferir de lloguer un pis allí, la propietària històrica, li va dir que era als pisos de l’Avecrem i ella va creure que serien molt cutres, però no, són extraordinàriament confortables, amplis i sobre tot amb una tranquil•litat ambiental envejable, ja que quasi tots els que hi viuen són gen gran i van d’hora a dormir, tret d’algunes excepcions com a tot arreu.