El Corpus i la ginesta

Corpus anys 50

Avui el record és per una flor ben humil, la ginesta.  Recordo que a casa la mare m’explicava que uns dies abans de Corpus sortien a recollir-la a les Martines i que a la feina de treure les flors a la planta li deien “munyir-la”, ja que s’assembla al moviment que es fa amb les vaques al munyir-les. Les flors queien en un cabàs de vímet que desprès utilitzaven per guarnir les catifes de flors o els altars que es feien als carrers de Terrassa per Corpus.

A casa la processó l’anavem a veure passar pel carrer de la Rutlla i molta gent treia les cadires al carrer per asseure-s’hi. Hi participaven els gegants, els nans i els bastoners, els representants d’entitats i confraries, els portadors del penó de la ciutat, els capellans amb la custodia sota pal·li i amb escorta armada, els macers amb les autoritats municipals, els nens que aquell any havien fet la comunió i la banda municipal de música.

Era una processó festiva i la gent s’ho passava molt bé. La darrera que es va fer a la nostra ciutat va ser la de l’any 1966 i l’entitat que va portar el darrer penó va ser el C.D. Terrassa Hockey. La foto dels anys 50 és en Carles Duran i en ella podeu apreciar-hi la gent asseguda veient passar la processó a més de la màgnifica catifa de flors al mig del carrer (el carrer en concret el desconec).

Corpus 1965

En homenatge a aquesta senzilla flor que podem trobar a qualsevol indret del voltant de Terrassa he volgut compartir amb vosaltres el poema que li va fer l’insigne Joan Maragall:

La ginesta altre vegada, la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada quan ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada, he pujat dalt del serrat:
de la primera besada m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura: la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb un vímet que creixia, innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada, m’he girat de cara al mar…
M’he girat al mar de cara, que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire i he arrencat a córrer avall.
Altres articles relacionats: l’ou com balla i una processó dels anys 40

El primer concurs de gegants a Terrassa

He vist que Terrassa es vol presentar com a  candidata a Ciutat Gegantera pel 2010 i des d’aquest espai vull donar el meu suport a aquesta iniciativa, que a més cointcidiria amb el 60 aniversari dels gegats nous de la ciutat, en Ramonet i l’Estefania.

Aquest fet m’ha fet recordar que el 2 de juliol de 1950 i com a un acte de la Festa Major, es va convocar el Primer Concurs Provincial de Gegants de Barcelona, tot coincidint amb la celebració del centenari dels gegants vells de Terrassa.

La festa es va dur a terme a la Plaça del General Primo de Rivera (Plaça del Progrés), tot i que la desfilada va passar per diferents carrers de la ciutat i van ser acompanyats per la colla de capgrossos.

Desconec si aquest concurs va tenir continuïtat en altres poblacions, però perquè quedi escrit, podem dir que en aquest primer concurs el primer premi va ser pels gegants de Berga, i el segon pels de la Casa de la Caritat de Barcelona, amb una menció especial al mèrit escultòric pels gegants de Molins de rei i Vilafranca del Penedès. En la categoria de grups de més de dos gegants, es va premiar a Mataró i Torelló. I per les parelles que havien ballat millor van ser premiats els gegants de Molins de Rei i Cardona.

En la fotografia podem apreciar un detall de la desfilada, en el seu pas per la plaça Vella, i podem observar com els gegants de Capellades, Cardedeu, Cardona, entre d’altres passen per davant dels gegants vells de Terrassa, que estan situats en front de l’entrada de l’església del Sant Esperit.

Programa Festa Major 1950

Un programa de Festa Major del 1950 amb els gegants de protagonistes. Aquest any 1950 un dels actes més importants de la festa es va fer el diumenge 2 de juliol, a les 12:45, amb un “Gran Concurso Provincial de Gigantes” i en el que es van presentar els nous gegants de la ciutat, tot i que els vells no van ser jubilats fins el 1966 (els podeu veure en la imatge de la portada).

Destacarem del programa el full destinat als espectacles que presentava l’empresa “Porta” en els cinemes de la ciutat, en el teatre Alegria, amb la participacio de la Mary Santpere i de i en el “salón terraza Dorado” que precisament va tornar a obrir en aquelles dates, amb balls amenitzats per “el conjunto moderno Glory’s King”.

Una Processó de Corpus dels anys 40

En aquesta filmació, obra també d’en Pere Font, podem observar com era una processó de Corpus dels anys 40. Crec que es tracta d’una de les processons infantils que sortien de les Escoles Pies.

En el document podrem observar els nens amb uns rams de flors a les mans per fer l’ofrena, un ball de bastoners, els gegants vells i el drac antic (el que va desaparèixer) i en el que podem apreciar les diferencies amb l’actual.

Aportació d’en Ricard Font: El vídeo de la processó de corpus als escolapis és de 1947, any que vaig fer la 1a comunió i en la processó em podeu veure precisament vestit de comunió.