De quan es tenien que canviar les bombetes d’habitació

L’amic Josep Badrenas ens obsequia amb un dels seus records tot recordant un post anterior en que parlàvem de “Al carrer de Sant Francesc s’hi feien sabates”.

I diu així: “Ampliant el que comenta en Ricard Font sobre el corrent de 125 volts, voldria fer un comentari al respecte. Efectivament, quasi tot el corrent era a 125 v. però també existia el de 220 que en deien “força”. Però el meu comentari no va per aquí. El corrent que la companyia elèctrica ens subministrava, en teoria havia de donar 125 volts, però la majoria de vegades no arribava ni a 50 i les bombetes feien una llum molt minsa, fins i tot en alguns moments ni s’encenien. D’electrodomèstics, al menys a casa meva, no en teníem, però els que en tenien algun no podien fer-lo servir perquè no tenia força per a funcionar. Els ramals de fils de corrent que sortien dels transformadors, eren molt prims i a mida que s’allunyaven del transformador, anava minvant la força i disminuint la llum de les bombetes, i als que els tocava cap al final del ramal, ja ni se’ls encenien, més encara quan hi havia molta gent amb els llums encesos que “xuclaven” del mateix ramal. Haurien fet més claror un grapat de cuques de llum. (“luciernagas”).

Jo recordo haver volgut escoltar la radio i no haver pogut posar-la en funcionament per manca de força del corrent que entrava (cal recordar que els aparells de radio de l’època que jo parlo, anaven amb làmpades o bugies que en deien, rés a veure amb els transistors d’èpoques més “modernes”). Penso que va ser cap als anys 60`s que es varen canviar les conduccions elèctriques dels carrers a 220 volts i tothom va haver de comprar bombetes noves i adaptar els electrodomèstics, qui en tenia, a la nova tensió elèctrica.

Al meu barri recordo haver conegut famílies que varen haver d’anar comprant bombetes de 220 a mida de les seves possibilitats, i lo que feien era tenir-ne un parell i anar-les canviant de la cuina al menjador o a l’habitació fins que poguessin comprar-ne més…. Sembla ciència ficció oi? doncs no; jo ho he viscut en directe. Això, repeteixo, ho vivia en el meu barri, a la perifèria de la ciutat i possiblement al centre de Terrassa tot això no va ser tant dramàtic….”.

Nota: Jo recordo que a casa el pare va arribar a tenir 5 transformadors: un per la televisió, un per la radio, un per la nevera, un per la rentadora i el cinquè per si s’espatllava un dels anteriors. Encara recordo aquells fils precàriament endollats i a vegades allargats amb cinta aïllant que poc a poc es desenganxava i feia que el perill de que saltessin els ploms fos constant.

L’anunci que il·lustra aquest record és d’unes radioles que venia un tal F. Matarrodona al carrera Sant Antoni, 11 i és de l’any 1929.

Gràcies per les 650.000 visites del blog

Ens en havíem oblidat però ja fa uns dies que hem superat les 650.000 visites en el blog dels Records de Terrassa.

És necessari de nou agrair-vos a tots els qui feu possible aquest espai aportant records i als qui el visiteu i heu fet possible que aquest blog s’hagi convertit en l’espai privat més visitat de la ciutat, des de l’any 2007. Per cert que l’any que ve el blog farà 10 anys i haurem de fer alguna mena de celebració.

I com que sempre que celebrem una fita ho fem amb algun record, en aquest cas hem triat un anunci del 1929 d’un tal F. Matarrodona, que tenia la seva seu al carrer de Sant Antoni, 11 de Terrassa.