Un Reglament del Matadero Público de Reses, l’antic escorxador del 1905

Un curiós document ha arribat a les meves mans i és el del “Reglamento del Matadero Público de Reses” (escorxador) de Terrassa del 1905 editat per l’Ajuntament constitucional de la ciutat.

Podeu consultar-lo en PDF aquí: Reglamento del Matadero de Tarrasa 1905

Com bé s’indica en el document l’escorxador (que ja estava situat a la carretera de Montcada) estava dividit en 3 Seccions: la Secció Sanitària o d’Inspecció, la Secció administrativa i la Secció de Matança.

Fa una descripció de les diferents persones que formaven part de l’escorxador i comença amb el “Inspector” que tenia que tenir el títol de Veterinari i que era l’encarregat de fer un reconeixement previ i posterior a que les peces per assegurar que fossin aptes pel consum. I explica que quan ho consideri oportú podrà fer us d’un microscopi per observar millor l’estat de les peces, especialment les de porc.

treballadors del matadero

En la Secció Administrativa esmenta la figura de del “conserje-pesador” tot indicant que per poder exercir aquest càrrec ha de saber llegir i escriure, ser major d’edat i tenir un comportament correcte, inflexible en el que li manin a més de ser pràctic a l’hora de sacrificar els animals. També s’encarregava de tenir netes les dependències i el pati i era que tenia les claus per obrir i tancar de 4 del mati a les 9 del vespre (17 hores obert) , del 1 de maig al 31 d’agost i de les 5 a les 8 del vespre la resta de l’any. Era també el responsable de pesar-ho tot i de portar els llibres amb les anotacions pertinents.

matadero quadres 1976

En la Secció de Matança fa referencia a les naus de “vacuno, lanar y cabrío” i al fet de que els escorxadors “matarifes” podien ser del propi ajuntament o dels amos dels animals. En tot cas tenien que tenir més de 16 anys i tenir una bona salut i conducta. L’explicació de com han de matar els animals és esfereïdora ja que diu que ho hauran de fer amb una massa o amb una “puntilla” i afegeix que s’ha de procurar que pateixin poc i s’han de degollar immediatament. No segueixo explicant la resta ja que és bastant desagradable.

edifici del matadero

El punt següent explica que s’ha de fer per ser proveïdor de l’escorxador i com s’ha de demanar el permís directament a l’alcalde de Terrassa que és qui fixarà una fiança en funció dels animals que es portin a l’escorxador cada setmana. També indica que tindran dret a tenir una caixa seva a les instal·lacions per guardar el material pel sacrifici dels animals i per la roba. La clau de la caixa però l’havien de deixar al “Conserje” perquè pogués revisar si es guardava roba bruta. Aquests proveïdors eren els encarregats de portar els animals a l’escorxador i aquest no podien entrar ni morts ni amb ferides.

interior matadero 1988

El reglament continua fent esment de com s’han de transportar les peces esquarterades als punts de venda i explica que s’han de portar amb carruatges especials i fa esment especial de que no es podrà portar la carn a les espatlles a no ser que el punt de venta sigui en un carrer on no pugui passar el carruatge.

En un apartat especial fa esment a la venda de les carns tot indicant que el punt de venda ha d’estar net i amb uns cartells indicant els tipus de carns que es venen així com els preus i es fa referència en que en un mateix taulell no es poden vendre més de 2 carns diferents.
Dedica un espai a parlar de la nau pels porcs indicant que l’ajuntament fixarà les èpoques de l’any en que es poden matar aquests animals.

situació del matadero 1945

La darrera part del reglament esta dedicada a les disposicions generals i en ella podem citar la prohibició de que entrin gossos i les disposicions penals per els operaris o dependents que no seguissin les ordenances que figuren en aquest reglament o les que marqui l’alcalde de Terrassa.
Les ordenances d’aquest reglament diu que va ser aprovades per l’Ajuntament el 21 de novembre de 1902, mentre que l’edició d’aquest opuscle és del 1 de gener del 1905, sent l’alcalde de Terrassa el Sr. Alfonso Mª Ubach.

• La historia dels escorxadors de Terrassa la podeu consultar en dos articles diferents:
  Un publicat al 2012 als Records de Terrassa que fa referència a l’antic Matadero del carrer Pare Llaurador
  https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/matadero/
  i un altre de més general, publicat al 2013 per l’amic Joaquim Verdaguer a:
  http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2013/03/lescorxador-de-terrassa_20.html

Els orígens del carrer del Pare Llaurador

plànol terrassa 1876

A mitjans del S. XIX hi ha constància escrita de que el que avui és el carrer del Pare Llaurador era conegut com el camí de Terrassa a Montserrat. A la banda de la dreta de la cantonada d’aquest carrer amb la Rambla hi havia dues grans eres i al costat de la dreta d’elles sortia també el camí de Terrassa a Vacarisses.
El 27 de setembre de 1855 l’ajuntament de la Vila de Terrassa va rebre un ofici del governador que obligava a construir un edifici tipus escorxador, indicant que si no es feia es posaria una multa a l’alcalde i secretari de la corporació. Aquest edifici es va construir en el que avui és la part dreta del carrer Pare Llaurador cantonada amb carrer de Galileu i va servir d’escorxador durant quinze anys, just fins que es va inaugurar el de la carretera de Montcada, avui desparegut (en el plànol del 1876 podeu observar com en el número 13 hi figura el “matadero”).
L’any 1904 un tal Marcelo Peralta va presentar una sol•licitud a l’ajuntament per construir un edifici que posteriorment seria la coneguda Fonda Buenavista (oberta per Francisco Rius i Suñé el gener de 1907 – veure anunci).
Al entrar al carrer a la banda dreta, en aquell espai on hi havia hagut les antigues eres, hi havia un gran solar que es feia servir per estendre teles encolades i va ser en aquest camp que a l’agost de 1924 s’hi va instal•lar el circ Hagenbeck, un dels circs més gran que mai s’havia vist a Terrassa. També s’hi va instal.lar el circ Frediani i el 16 de novembre de 1929 es va instal•lar al mateix lloc el circ Olímpique. Cal indicar que en aquells anys era bastant comú regalar una entrada a qui portava al circ un gos o un gat per alimentar les feres.
Un edifici molt conegut d’aquest carrer va ser la fàbrica de Xocolates Piera i Brugueras (veure post) que estava situada entre els carrers del Comerç i Bisbe Irurita o la cotxeria de Salvador Duran en la cantonada del carrer de Galileu. També podem destacar una capella protestant que s’hi va instal•lar el 26 de març de 1936 en el número 78 i que el 6 de gener de 1942 va passar al culte catòlic sota l’advocació de Sant Josep Oriol.

Sobre el nom del carrer, diuen que el “Pare Llaurador” en veritat era un frare anomenat Pere Llaurador, del Convent dels Recoletos (veure post) de la Vila de Terrassa, que l’any 1713, en els tres dies en que la vila va ser ocupada per les tropes castellanes i franceses manades pel general Bracamonte, és va distingir per aconseguir mitigar les represions que es van fer entre la població, tot i que ell mateix es va veure amb la necessitat d’enterrar moltes de les víctimes d’aquells dies.

100.000 visites, gràcies a tots!

Des que vam arribar a les 25.000 visites (19-07-2008) que no n’havia fet cap més esment,  però avui crec que a tots vosaltres us farà il·lusió saber que els “records de la nostra ciutat” han assolit les 100.000 visites. No sé si és molt o poc en el món dels blocs, però crec que a nivell de ciutat és quelcom digne de celebrar-ho.

Gràcies a tots vosaltres, que sou els qui feu possible aquest espai. Jo només faig de transcriptor de molts dels records que m’heu fet arribar. Sou molts els seguidors d’aquest bloc i la majoria no us conec de rés, ni sé quina cara feu i segurament si ens trobem pel carrer no us podré saludar, perquè només us conec pels vostres records, què en aquest espai són els vertaders protagonistes.

Entre tots esteu col·laborant a que una part de la memòria de la nostra ciutat no es perdi i això ja té un valor significatiu, tant per els qui ho vàreu viure com pels que ara ens n’assabentem gràcies a la lectura dels vostres records.

I, de tot el que s’ha publicat, permeteu-me que faci un esment especial als comentaris que es succeeixen des de fa temps en el record del poema de “la nit de reis“, ja que cada vegada que m’arriba un comentari em porta a la memòria records molt personals que em produeixen una gran emoció.

I per celebrar l’aniversari que millor que unes fotos inèdites de la riuada del 62 que amablement m’ha facilitat el Ricard i que mostren: l’escorxador i l’hostal del fum, el bar Doré, l’estació dels Catalans i el grup escolar Torrella: