Un article sobre l’escoltisme a Terrassa a la revista Els Vallesos

29 01 2015

Maquetaci—n 1El Centre Excursionista de Terrassa i la revista-llibre Vallesos Gent, terra i patrimoni presenten el vuitè número de la publicació, amb una carpeta-dossier titulada L’Excursionisme, bressol de gairebé tot, dijous 29 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Excursionista de Terrassa (Carrer de Sant Llorenç, 10, de Terrassa).
A l’acte hi participaran el president del CET, Francesc Muntadas, així com el geògraf Martí Puig i Cabeza, autor de l’article “El CET terrassenc, un segle a la falda de Sant Llorenç”; l’excursionista tot terreny Narcís Serrat, que hi és objecte d’una semblança i la periodista Laura Pinyol, autora de les semblances dedicades a Narcís Serrat i a la cantant Gemma Humet.
Cal destacar que des dels records de Terrassa hi hem col•laborat amb un article sobre l’escoltisme que us volem recomanar que llegiu i per posar-ho fàcil us adjuntem el PDF: escoltisme santi vallesos

Anuncis




L’escoltisme a Terrassa (i 4)

1 08 2007

colla pioners

Ara toca explicar alguns dels records que jo he viscut personalment en l’escoltisme.

Vaig entrar a l’agrupament “Mossèn Homs” a finals dels 60 i el primer que recordo era la frase escrita en una de les parets del local i que deia: “procura deixar el món una mica millor de com l’hagis trobat” i des d’aquell moment sempre he intentat seguir el seu sentit.

Jo tenia que ser “llobató” per l’edat que tenia, però com que vaig entrar per un amic que ja era “minyó” vaig passar de categoria.

La meva primera colla (patrulla) es deia els “castors” i la meva primera sortida a la muntanya va ésser al Montcau. Si no vaig errat, el cap d’agrupament en aquells anys es deia “Sarrau” i amb el seu fill, en Manel Sarrau (avui a TV3), encara avui hem aconseguit mantenir l’amistat. Dels caps, que ens feien com de monitors, recordo en especial al  Perich (a la foto amb perilla i bigoti) que fumava sempre unes cigarretes sense filtre, marca “Bisonte”, que no et deixaven respirar. La foto és dels “Pioners” de Mossèn Homs a principis dels 70.

El nostre lema era “sempre a punt” i els nostres ideals fer coses bones (B.O.) per la societat, créixer com a persones i cultivar l’amistat i l’amor per la natura. (fi de la primera part – més endavant hi tornaré, però per ara no us vull cansar).





L’escoltisme a Terrassa (3)

31 07 2007

escoltes de Terrassa El mateix any 1952 es celebra a Barcelona el Congrés Eucarístic Internacional i el franquisme intenta donar bona cara  a l’exterior i una de les coses que s’aconsegueix és el permís perquè el moviment escolta pugui sortir uniformat al carrer. Una setmana abans del congrés, els escoltes ja llueixen l’uniforme i aconsegueixen irritar als falangistes que comencen a amenaçar als caps d’agrupaments i a cremar locals.

El punt més alt de la violència es dona al 1954 en un campament general al Montnegre. Els ultres arriben en gran nombre i destrossen completament el campament. Mossèn Batlle era present en l’acte i el fet el va trastornar tant que als pocs mesos moria.

Tot i els fets es reconeix la delegació Diocesana d’Escoltisme i això representa el fi de la clandestinitat. El moviment escolta creix i a Terrassa es creen nous agrupaments a Sant Pere i als Escolapis i augmenta el de la Sagrada Família que havia nascut poc desprès del “mossèn Norbert Font i Sagué“.

L’any 1962 els escoltes organitzen tot el tràfec de la ciutat tot i que els mèrits se’ls emporten el Centre Social catòlic i les “Juventudes Falangistas”.  En el seu punt àlgid, l’escoltisme a Terrassa va arribar a reunir un miler de joves (la foto és dels anys 70 en una imposició del fulard en un campament d’escoltes de Terrassa). (continuarà)





L’escoltisme a Terrassa (2)

30 07 2007

escoltes

En arribar la guerra civil es fusionen els “Escoltes de Catalunya” amb els “Boy-Scouts de Catalunya” i entre altres activitats preparen paquets per enviar al front.

Després de la guerra, hem d’esperar fins els anys 48 per tornar a trobar activitat d’aquests grups. En cases particulars es reuneixen els antics responsables d’aquests grups escoltes amb nous joves que desitgen recomençar l’activitat. Un petit grup demana d’entrar a Acció Catòlica i aconsegueix fins i tot la cessió d’un local al carrer del racó. Aquest és l’inici del nou agrupament “mossèn Norbert Font i Sagué“.

Tot sembla que va be, fins que en una acampada a Torrebonica coincideixen tres agrupacions diferents. Eren més de 150 joves i en aquelles dates(1952) aquestes reunions eren considerades delicte. La Guàrdia Civil s’hi va personar i els van detenir a tots, acusant-los de “separatistas y comunistas”.

Als nois els van deixar en llibertat desprès d’haver declarat i als caps d’agrupament van anar a parar a la presó. Gràcies a la intervenció del Dr. Castelltort només hi van haver de romandre 4 dies però van tenir que pagar 10.000 pessetes cadascun d’ells (penseu que se’ls va arrivar a fer “Consell de Guerra”).  (continuarà)





L’escoltisme a Terrassa (1)

29 07 2007
foto norbert

Norbert Font i Sagué

Jo he estat escolta de l’agrupament escolta “Mossèn Homs” de Sant Pere i ho dic amb tot l’orgull que puc.

Quins anys més feliços vaig passar i quins “valors” i “principis” vaig aprendre !

Començaré aquest apartat de l’escoltisme fent una mica d’història de l’escoltisme a Terrassa: L’any 1933 en Batista i Roca va organitzar a Can Carbonell un campament general on va convidar als diferents grups excursionistes que hi havia a la ciutat. Aquests es van entusiasmar pel nou model, diferent dels “Exploradores de España” de caire marcadament militarista i que funcionava des de feia anys a la península.

Aquests grups decideixen proposar a la Federació de Joves Cristians de Catalunya fer una secció de “Minyons de Muntanya” i a l’octubre del mateix any 33 es constitueix l’Agrupament “mossèn Norbert Font i Sagué” (explorador del Sàhara, sacerdot i geòleg). És el que podeu veure a la foto. (continuarà).

Nota.- El nom de l’agrupament l’he corretgit gràcies a l’aportació de’n Francesc Clua que ens diu que en mossèn Norbert Font i Sagué era capellà, espeleòleg, geòleg i molt vinculat familiarment a Terrassa.