El poema de cap d’any d’en Miquel Grané, un poeta terrassenc

31 12 2018

La  Maria Rosa Avellaneda de nou ens fa arribar un record i aquesta vegada, com que per Nadal parlàvem d’un amic del seu pare, en Miquel Grané i Civil (veure foto), avui el que us mostrem és un poema que li va lliurar al seu pare, en Mateu Avellaneda, el dia 1 de gener de 1949.

El Poema transcrit diu així:

En aquest cap d’any
Un altre any que s’escola fa tristor …
ens renova el temor
de perdre aquesta vida terrenal.
Però una cosa alleuja el nostre mal:
que Deu ens ofereix en recompensa
l’eternitat immensa.
A més, quan eixa vida deixarem,
en esperit encara romandrem
en els cors que ens ha ofert l’analogia;
amb nosaltres units faran llur via
i així posteritat assolirem …
Miquel Grané – Terrassa, primer dia de l’any 1949

Per saber qui era en Miquel Grané i Civil (8 de setembre de 1890 – 20 de maig de 1957) us deixo per un cantó les dades que m’ha fet arribar el Rafel Comes: “provenia d’una antiga nissaga d’hostalers del carrer de les Parres. Treballava a la Unió Comercial. També va ser periodista, el 1928 era redactor en cap del diari El Dia, havia estat soci del Grup Catalanista. També era poeta, és l’autor del himne del Centre Excursionista de Terrassa el 1926”.

I també les que va deixar escrites en Baltasar Ragon en un recull de personatges terrassencs que avui es pot trobar en una caixa de fusta anomenada “La Ratera” i en que diu: “Fou un enamorat de la nostra ciutat. Conservava al seu cot, tot bondat, un terrassenquisme sobresortit d’entre els terrassencs, i és que moltes vegades es sentia poeta i de la seva boca, sortien uns comentaris que, escoltant-lo, hi traslluïa una elevada cultura.

Fomentà la sardana, propagà l’Esperanto i cantà molts anys a l’Escola Coral. En 1920 quan era bibliotecari del Casino del Comerç aparegué un Butlletí portaveu d’aquest nom que encara es publica (actualment ja no). L’any 1926 organitzà l’homenatge al pintor Pere Viver i a l’any següent al music escriptor Martí Alegre.

Era assidu concurrent a tots els actes culturals que es celebraven a Terrassa. L’obra d’en Grané, durant la seva joventut, quan a tothora es movia, quan l’home s’encantava de la Naturalesa i de les blavors del cel.

Les seves poesies, escampades entre periòdics i revistes, son una prova de la seva modèstia i el seu concentral patriotisme. Va morir a la mateix casa on va néixer”.

Anuncis




Butlletins antics (4): el de l’Orfeó Montserrat

22 02 2016

Butlleti de l’Orfeo Montserrat 1920L’Orfeó Montserrat es va fundar 11 de maig de 1919 dins del Centre Social i ho va fer ja amb 150 membres dirigits per en mossèn Àngel Rodamilans i presidida per Estanislau Palà.

El primer concert es va fer a la sala Montserrat del centre el dia 6 de juliol dins dels actes de la Festa Major de Terrassa.

L’any 1920 l’Orfeó Montserrat dona un concert al teatre del Retiro a benefici dels nens refugiats austríacs acollits a la nostra ciutat i igualment actua al Círcol Egarenc i al Teatre Alegria conjuntament amb Mercè Plantada i el pianista Manuel Barguñó.

festa major de terrassa 1920 4A la Festa Major del 1920 fan una actuació conjunta amb l’Orfeó Vigatà, l’Escola Coral i l’Schola Cantorum en que canten durant l’ofici solemne al Sant Esperit (veure full de la dreta).

El mes de maig del 1920 s’aproven els estatuts de l’Orfeó Montserrat i l’agrupació passa a ser inscrita a la Germanor dels Orfeons de Catalunya. Llavors és quan es publica el número 1 del butlletí de la agrupació que els mostrem en aquest post, corresponent al mes de maig, i en el que hi podem veure la Cançó de la Senyera d’Antoni Font.
“Arrelada en mig del cor
hi tenim una senyera,
té la Verge per escut,
Montserrat per capçalera”

benediccio estandard orfeo montserrat 1920En la fotografia podem veure el moment de la benedicció de l’estàndard de l’entitat, el mes de juny de 1920, a Montserrat. Van apadrinar la benedicció el diputat Alfons Sala i la filla del governador civil, general Martínez Anido. I, per commemorar l’esdeveniment el pare escolapi Antoni Font va escriure la cançó de la Senyera de l’Orfeó Montserrat, abans esmentada.

Malauradament l’any 1922 en Mossèn Àngel Rodamilans decideix entrar com a monjo benedictí al monestir de Montserrat fet que comporta que l’Orfeó Montserrat es quedi sense director i es desfaci.

Tot i així, el 1923 es vol tornar a posar en funcionament l’Orfeó Montserrat que, dirigit pel mestre Josep Planas, director de l’Orfeó Sabadell, arriba a oferir un concert per la Festa Major de Terrassa, però finalment la temptativa no es consolida i l’Orfeó Montserrat acaba desapareixen per sempre més.





Butlletins antics (4): el del Orfeó Montserrat

20 02 2016

Butlleti de l’Orfeo Montserrat 1920L’Orfeó Montserrat es va fundar 11 de maig de 1919 dins del Centre Social i ho va fer ja amb 150 membres dirigits per en mossèn Àngel Rodamilans i presidida per Estanislau Palà. El primer concert es va fer a la sala Montserrat del centre el dia 6 de juliol dins dels actes de la Festa Major de Terrassa.

L’any 1920 l’Orfeó Montserrat dona un concert al teatre del Retiro a benefici dels nens refugiats austríacs acollits a la nostra ciutat i igualment actua al Círcol Egarenc i al Teatre Alegria conjuntament amb Mercè Plantada i el pianista Manuel Barguñó. A la Festa Major del 1920 fan una actuació conjunta amb l’Orfeó Vigatà, l’Escola Coral i l’Schola Cantorum en que canten durant l’ofici solemne al Sant Esperit.

El mes de maig del 1920 s’aproven els estatuts de l’Orfeó Montserrat i l’agrupació passa a ser inscrita a la Germanor dels Orfeons de Catalunya. Llavors és quan es publica el número 1 del butlletí de la agrupació que els mostrem en aquest post, corresponent al mes de maig, i en el que hi podem veure la Cançó de la Senyera d’Antoni Font.
“Arrelada en mig del cor
hi tenim una senyera,
té la Verge per escut,
Montserrat per capçalera”

 benediccio estandard orfeo montserrat 1920En les fotografies podem veure el moment de la benedicció de l’estàndard de l’entitat, el mes de juny de 1920, a Montserrat. Van apadrinar la benedicció el diputat Alfons Sala i la filla del governador civil, general Martínez Anido. I, per commemorar l’esdeveniment el pare escolapi Antoni Font va escriure la lletra abans esmentada.

benediccio estandard orfeo montserrat 1920 2Malauradament l’any 1922 en Mossèn Àngel Rodamilans decideix entrar com a monjo benedictí al monestir de Montserrat fet que comporta que l’Orfeó Montserrat es quedi sense director i es desfaci. Tot i així, el 1923 es vol tornar a posar en funcionament l’Orfeó que, dirigit pel mestre Josep Planas, director de l’Orfeó Sabadell, arriba a oferir un concert per la Festa Major e Terrassa, però finalment la temptativa no es consolida i l’Orfeó Montserrat acaba desapareixen per sempre més.