La prostitució a Terrassa 2 (primers bordells)

reed-room 1921

A finals del S.XIX i principis del XX a la Vila de Terrassa hi van haver alguns locals que, si bé no eren prostíbuls, si que eren coneguts com a “bars de cambreres”, el més antic és un que es va instal•lar a la plaça de la Creu, 16 i d’altres que es té noticia estaven situats al carrer del vall 19 i a la carretera de Montcada, 89. Aquests locals tenien prohibida l’entrada a menors de 16 anys i tenien que tancar abans de la 1 de la nit en dies feiners. En aquests cafès o bars les dones no tenien que oferir serveis sexuals i en canvi si que tenien que procurar que els homes beguessin tant com pugessin ja que el seu sou era un percentatge del que el client hagués consumit. Si desprès feien altres serveis aquests ja formaven part d’un acord privat entre elles i els clients. En canvi en els bordells l’acord era sempre entre els clients i la mestressa. La prostituta cobrava els serveis amb xapes, que posteriorment bescanviava per diners.

De principis de segle era conegut un bordell anomenat “la casita blanca”, propietat d’una tal senyora Emília Menéndez, que ja al 1904 va sol•licitar obrir un bordell al camí que portava a Sabadell i que posteriorment va traslladar a la carretera de Castellar.

Aquest bordell va ser clausurat per mesures sanitàries, tot i que en anys posteriors aquest nom perdura en altres locals de la ciutat i als anys 40 i 50 el trobem situat en una zona actualment travessada per l’actual avinguda de Jaume I (al costat del molí).

Un altra bordell obert en aquells anys va ser al carrer Vallparadis, 127. Si bé de locals en tenim constància, de noms de prostitutes ja és més difícil i només podem destacar la Maria Baldún, prostituta de l’antic poble de Sant Pere a mitjans del S.XIX com la més antiga coneguda, tot i que sembla que exercia el seu ofici a les rambles de Barcelona.

Per les classes burgeses podem citar un club privat al carrer Sant Pere anomenat “Reed-Room” en el que només hi podien entrar homes i que disposava d’una entrada secreta des del Teatre Principal per on podien entrar les “senyores de la vida” que es com s’anomenaven les prostitutes per quedar bé. I perquè a la vida hi ha d’haver-hi de tot, podem citar l’existència d’unes prostitutes de classe baixa al final de la Rutlla, cantonada amb el carrer Viveret i que oferien els seus serveis als soldats dels campaments militars que s’entrenaven on avui hi ha l’avinguda Jacquard.