Records del cinema a Terrassa (dels 70 a l’actualitat)

21 10 2010

El divendres 3 de juliol de 1970, l’alcalde de Terrassa Sr. Donadeu fa la inauguració del renovat Cine-Teatre Principal, desprès d’unes importants reformes que modernitzen el local i entre altres coses inclouen la refrigeració i calefacció de la sala, el canvi de butaques, la inclinació del terra, una nova pantalla adequada per Cinerama, 3 nous projectors, un equip de so estereofònic de 6 bandes, etc. L’obra que va durar 2 anys va ser realitzada per l’arquitecte Mariano Serrano.
El Cine Dorado, que havia petit greus danys en les inundacions del 1962 i que va tenir que ser refet en part, va tancar definitivament el 13 de juny de 1970, tot i que uns anys desprès va continuar el nom com a sala de festes Club Dorado.
A principis dels 70 es posa de moda el cine d’art i assaig i els terrassencs que els agrada aquest tipus de cinema han de traslladar-se al Cine Art Alcazar de Sabadell ja que a Terrassa cap cinema ofereix aquesta programació.
Fins que el 25 d’octubre de 1973 entra en funcionament el Cine Club d’Amics de les Arts i JJ. MM. (inicialment utilitzant el local del Cine Regina els dijous per la nit). Uns anys més tard es constitueix com a sala de cinema d’art i assaig anomenada Art-7 per part del Cine Club d’Amics de les Arts i la societat Coral Joventut Terrassenca i es trasllada al primer pis de la seu d’aquesta darrera entitat.
Ignoro quan va començar, però podem afirmar que el Cine Sant Pedro (posterior Sala Crespi) emet pel·lícules el 22 de juliol de 1974.
El 18 de gener de 1978 s’inicia l’etapa de tancaments de sales amb la desaparició del Cine Alegria. Posteriorment, el Centre Social Catòlic decideix en una assemblea de socis celebrada el dia
27 de febrer del 1983 tancar el Cine Regina per ampliar els salons del Bingo i finalment, al 1985 tanquen també El Socialet (curiosament la programació de l’any 85 va començar amb la mateixa pel·lícula que es va projectar el dia en que es va inaugurar “Dersu Uzala” com si fos una crueltat del destí.
En referència al Regina permeteu-me uns records: primer al fet de que en aquesta sala va néixer Rialles i que, durant molts anys, va ser considerada la sala de cinema familiar (pel·lícules aptes pels nois i noies de Terrassa) i on s’hi van començar a celebrar les “17 hores de cinema”.
El 2 de juny de 1985 el Cine Imperial i El Recreo també tanquen definitivament i deixen a terrassa amb 3 úniques sales de cinema (Principal, Rambla i Catalunya) que en els propers anys tot i convertir-se en multicinemes acabaran tancant (Rambla-2002) o passant a ser de titularitat municipal (Catalunya-1999, Principal-2007).
L’època actual està representada per la construcció de dos grans complexos cinematogràfics, com han estat les 24 sales dels cines AMC al parc Vallès (1998) i les 11 sales dels cines Segle XXI (2004).





Records del cinema a Terrassa (del 1911 al 1919)

7 10 2010

Destaquem que el 26 d’octubre de 1911 s’inaugura en ell primer pis del Cafè Condal el Cine Egara per part del Sr. Domingo i que el 4 de maig de 1912 s’inaugura el Cinematògrafo Moderno al Teatre del Retiro.
Aquesta serà una època marcada per les inauguracions de noves sales de cinema. Destaquem la data del 18 de setembre de 1912 en que es fa la inauguració de la sala anomenada
El Recreo amb una funció benèfica i la representació de l’opera Aida. L’edifici és obra de l’arquitecte Domènec Boada i la boca del telo va ser decorada pels pintors Pere i Tomàs Viver. La sala es va construir als jardins de l’antiga casa Ventalló.
Una altra data destacada és la del juny de 1915 en que el Sr. Francesc Duran Ubach lloga els patis de les cases 7-11 del carrer Sant Pere al Sr. Pere Romaní Recasens per construir-hi un edifici per cinema i espectacles. El 28 de març de 1916 té lloc la inauguració del Cine Catalunya construït per l’arquitecte Melcior Vinyals i amb una cabuda per 800 seients, 14 llotges normals, 2 llotges al costat de l’escenari, una galeria al primer pis amb 100 seients i una altra galeria al segon pis amb 50 seients.
El 17 de novembre de 1917 es va inaugurar al carrer General Mola (actualment la Rasa) el nou edifici del Cine Teatre Alegria, del qual n’era propietari el Sr. Galízia. L’edifici es construït per l’arquitecte Lluís Moncunill, amb una capacitat per 2.000 espectadors.