La prostitució a Terrassa 4

taxi-girls

El 1932 trobem un local al carrer Duquesa de la Victoria, 103 anomenat “Ca la Pepa”. Un altra establiment que va ser bastant conegut als anys 30 va ser un bar anomenat “Els Caus” a la Carretera de Rellinars i on s’hi feia l’anomenat “ball-taxi” que era una forma de prostitució amagada.

Les dones només tenien l’obligació de ballar amb el client a canvi d’uns tiquets que es venien a l’entrada del local, però moltes acabaven oferint serveis extres al finalitzar el ball.

Desprès de la guerra civil les cases de prostitució de la ciutat van continuar obertes fins l’any 1956. De fet el tercer reglament de la ciutat és de l’any 1945 i pràcticament copia íntegrament al del 1923 i només es fa un esment en contra d’aquells que indueixin ales dones a prostituir-se o en vulguin fer un mitjà de vida.

Finalment el 1956 els bordells es prohibeixen amb un decret i a partir d’aquesta data les prostitutes poden ser castigades per la llei, tal com podem llegir en aquest text extret del decret: “las que ofendan el pudor o las buenas costumbres”. I fins avui continuem igual, sense una llei que reguli aquesta vell ofici.
Ja em parlat abans del bordell anomenat “la casita blanca” però podem anomenar-ne d’altres, com el “Buenos Aires” a la cantonada del carrer Bruch i Donoso Cortés, el “Gurugú” a la carretera de Sabadell o el “Goa”.

Actualment qui pot dir que no s’exerceix la prostitució a la nostra ciutat? Només cal donar un vol per la carretera de Martorell, de Rubí o de Sabadell per donar-nos compte de que aquest ofici segueix sent una realitat tot i no estar permès per la llei.

Una historia del Gurugú: Un terrassenc, que no vol dir el seu nom, estava un dia assentat dins del bar del Gurugú i m’ha explicat la següent anècdota:

Es veu que prop seu hi havia un altra home prenent una copa i de sobte va veure que entraven una parella de policies. Al veure’ls és deuria pensar que anaven per ell i ràpidament es va aixecar i va sortir, cames ajudeu-me, per evitar que l’agafessin.

El fet és que a la sortida del local hi havia com un tros de terra sense asfaltar i només un parell de lloses de pedra servien de passera, deixant per sota una mena de tub perquè passes l’aigua quan plovia. Com que no sabia que fer, l’home es va intentar amagar dina del tub però amb la mala fortuna que els policies el van veure.

El fet és que ell a penes hi cabia i quan els policies el van intentar treure’l, estirant-lo pels peus, el cap li va quedar embotit dins del tub i les orelles se li van girar causant-li un dolor molt gran. El qui m’ha explicat l’anècdota, diu que els crits se sentien de molt lluny i que l’home va sortir amb les orelles ben pelades.