Records del cinema a Terrassa (els venedors)

3 12 2010

Recordo que, quan anava al cine de ben petit, hi havia uns venedors que, amb una mena de caixa penjada del coll, passaven durant els descansos per les butaques a vendre caramels, sugus, darlins i pastilles de cafè amb llet, xupa-chups, bombons, xocolatines, peladilles, garapinyades, cacauets, xiclets, regalèssia o pegadolça, entre d’altres galindaines.
Antigament la meva mare, la Sra. Angelina Casas, m’ha explicat que també hi havia uns venedors, anomenats popularment com “cacauers”, situats als vestíbuls de les sales que oferien cucurutxos de cacauets, de xufles seques i remullades, de tramussos, cigrons, avellanes naturals i torrades, entre altres productes com regalèssia, pega-dolça, caramels, xocolatines, xiclets, bombons, etc. Ella recorda especialment el que hi havia al cine Alegria i del fet que el terra de la sala quedes entapissats de closques de cacauet ja que aquest era un dels productes més venuts. També recorda que a l’Alegria hi havia un lloc on s’hi venien pastes, algunes de crema, xocolata o cabell d’àngel.
Era bastant comú què, quan una parelleta anava al cinema, el xicot sortís a la mitja part a comprar-li alguna cosa a la noia.
Els xiclets: Recordo que la gent quan es cansava de mastegar el xiclet acostumava a enganxar-lo sota la butaca, però també hi havia qui feia la gràcia i l’enganxava a la mateixa butaca, de tal manera que quan tu t’hi asseies amb la llum tancada t’hi quedaves enganxat. La mare tenia llavors una feinada per poder treure les restes del xiclet de la nostra roba.
Una curiositat: explica la gent gran que el venedor que passava per l’interior de la sala, abans de l’inici de la sessió i durant el descans, anunciava la seva presencia amb el crit de “el carmeleru” al qual contestava la quitxalla amb “calla embusteru”.