Records del cinema a Terrassa (calaix de sastre)

22 12 2010

En aquest record aprofitaré per comentar algunes coses que m’han quedat per explicar-vos:
El cinema en 3D: el cine Rambla va ser el pioner en les projeccions de cinema en 3D a l’any 1936, encara que l’invent no va reeixir i va quedar abandonat.
Les pel·lícules en Color: La primer pel·lícula en color també es va projectar al Rambla i va ser “La Feria de las Vanidades”.
La imitació dels artistes: El que succeïa al cinema va arribar a ser tant popular que la gent seguia el que feien els actors com si fossin els seus ídols. Es pentinaven a l’estil de l’artista de moda i fins i tot es vestien com ells o es posava de moda algun complement. És ben coneguda la mítica pel·lícula “Rebeca” en que el jersei que portava la protagonista va donar nom a tota
una peça de vestir (podeu veure en la imatge la celebre rebeca) . També es van posar de moda les permanents per part d’una artista en concret que les lluïa en les seves pel·lícules.
Una curiositat: M’han explicat que a Terrassa hi havia un ciclista que era l’encarregat de portar les bobines de les pel·lícules d’un cinema a l’altra, ja que la mateixa pel·lícula es projectava en dos cinemes a la vegada. A Terrassa era popular un ciclista que portava els rotllos, penjats a l’esquena, de l’Alegria al Dorado (Doré).
El canvi de rotllo de la pel·lícula i el negoci exigien una parada a la meitat de la projecció i era llavors que molta gent aprofitava per anar al lavabo o al bar. Si tenim en compte que els rotllos de les pel·lícules eren de cel·luloide i que aquest és un material altament inflamable entendrem que el seu transport i manipulació era una feina delicada. De fet era bastant comú que es pugues cremar la cinta de la pel·lícula si es quedava enganxada degut al calor de la llampada del projector (a la dreta podeu veure la sala del projector del Catalunya l’any 1954).

Anuncis




Records del cinema a Terrassa (del 1939 al 1969)

18 10 2010

El 1939, just desprès de la guerra, trobem a Terrassa cinc sales que ofereixen sessions cinematogràfiques, el Teatre Principal, el Cine Alegria, El Recreo, el Cine Doré i el Cine Catalunya. Curiosament el Cine Doré als primers mesos del 1939 encara es denomina així però cap a finals d’any ja se li ha canviat el nom per Cine Dorado.
Dels anys 40-50 destacaré l’empresa Porta Espectáculos que va regentar a Terrassa el teatre cine Alegria (des del 1942), el Salón Cataluña (des del 1939) i el Salón Terraza  Cine Dorado (des del 1939).
L’any 1943 el Sr. Joan Porta Puig empren una reforma del cinema Catalunya i inaugura la nova sala el 14 d’octubre del mateix any.
Al 1944, al Centre Social Catòlic ja s’hi tornen a fer passes cinematogràfics tant al pati, en sessions d’estiu, com en la seva sala d’espectacles.
Al Salón Imperial, situat a la carretera de Matadepera i on en principi s’hi feien balls, al 21 de setembre de 1946, data de reapertura del local, s’hi van començar a projectar pel·lícules de forma regular, primer d’estrena i posteriorment, des de l’any 1951, de reestrena.
D’aquesta època vull destacar que, als estius del 1949 i 1950, trobem anunciat el Cine Piscina que situat a la piscina municipal ofereix programació a l’aire lliure durant l’època estiuenca. De cinema a l’estiu sembla que se’n feia a altres indrets de Terrassa, com per exemple al pati del Centre Social Catòlic i, segons m’han explicat, en un clos situat on desprès hi va haver la botiga de ca la Felisa.
L’any 1954es torna a reformar el Cine Catalunya donant-li un aspecte molt més modern i confortable de la mà de l’arquitecte Joan Baca i el decorador Joan Pericot.
A partir del 1956 a terrassa es formen dos grans grups que passaran a controlar l’exhibició del cinema a la ciutat, per un cantó tenim el Sr. Joan Porta, amb 3 sales: Alegria, Catalunya i Dorado i per l’altra un grup format per en Jaume Comellas i els industrials Francesc Ramon Gasol i Joan Mollet amb 4 sales: La Rambla, Recreo, Principal i Imperial.
Poc desprès es comencen a construir cinemes a les barriades. El primer va ser el petit Cine Iris de la carretera de Rellinars que es va inaugurar a finals dels anys 50, per part del Sr. Manuel Güell, tot i que poc desprès va passar a ser arrendat per els propietaris del Recreo. Es tractava d’un cine molt petit amb 216 seients i diuen que a l’estiu obrien la porta i la gent podia seguir la pel·lícula des del carrer, asseguts en una cadira que tenien que portar de casa seva.
El 8 d’octubre de 1960 es va inaugurar el gegantí Cine Avenida, situat a la llavors considerada monumental Avinguda de Barcelona (d’aquí li ve el nom) al barri de ca n’Anglada i amb accés pel carrer de Sant Honorat, construït per l’empresa que ja tenia els cinemes La Rambla i Principal, amb una capacitat de 2.450 seients, fet que el va situar entre els 5 cinemes més grans d’Espanya. D’inici només es va posar en funcionament la platea amb una capacitat de 1.500 butaques al preu de 7 pessetes l’entrada i amb una programació dedicada a pel·lícules de reestrena.

El cine Arenas, situat als Grups de Sant Llorenç, en uns terrenys propietat del Sr. Mollet, s’acaba de construir al 1966 però per culpa d’unes deficiències estructurals no es pot inaugurar fins el 15 de juny de 1967.
El 23 de gener de 1966 es fa la darrera sessió de cinema a l’antiga sala d’espectacles del Centre Social Catòlic i el 23 de setembre de 1967 ja s’inaugura el Cine Regina (nom posat en honor a de la mare de Deu, reina del cel) i s’habilita El Socialet com a teatre de butxaca on, anys més tard, al setembre de 1979 es reconverteix en un cinema d’art i assaig.
En l’àmbit del cine-club podem indicar que a finals dels anys 40 existeix el Cine-Club Cinema i al final dels 50 el Cine-Fòrum de les Joventuts Musicals que mantindrà les seves activitats fins al 1973 (el 1966 recordem que es fusionen les Joventuts Musicals i els Amics de les Arts).





La “Hot Club Terrassa” dels anys 50 i 60

5 12 2008

Hot Club 1967

Hot Club 1967

Fa temps vaig rebre aquest comentari del Miquel, « estem interessats en conèixer la història de l’orquestra Hot Club de Terrassa dels anys 55/60. Ens en podríeu dir alguna cosa?, Agraïts »

orquestra club dorado 1967

orquestra club dorado 1967

Als anys 50 i 60 hi havia d’altres orquestres similars a la Hot Club, com la Rosaleda, l‘Emporium, el Club Dorado o la Grifoll orquestra-grifoll-19391 que tocaven en diversos indrets de la ciutat, com ara la terrassa del Cine Dorado o la del Cine Rambla i al Casino del Comerç, entre d’altres.

Molt conegut i apreciat era un tal Oller, saxo de l’Orquestra Maravella quan venia a tocar a Terrassa.

anuncis del 1939

anuncis 1939

1939

1939

De l’orquestra “Hot Club” no en se masses coses i tan sols, puc incloure el comentari d’en Josep Badrenas, que diu: “era típic el ball amb la orquestra Hot Club i el seu cantant Hernan (que en realitat es deia Hernández) que es repetia cada any com a numero estel·lar del programa. Era una bona orquestra i tocaven molt be”. També publico uns anuncis antics on surten actuacions de l’orquestra en establiments de Terrassa.

Nota: Si us interessa el tema us recomano el comentari del Ricard.

orquestra maravella als anys 50

orquestra maravella anys 50





El pas a nivell de la Ctra. de Martorell

9 04 2008

Pas a nivell carretera Martorell El pas a nivell de la carretera de Martorell és un dels records inesborrables per molts terrassencs, especialment per les llargues cues de cotxes que es formaven als anys 70 i 80, cada cop que passava un tren.

En la foto d’aquesta postal antiga de Terrassa, suposo que dels anys 50, podem observar la barrera aixecada del pas a nivell i l’edifici del cine “Dorè” (Dorado) del que ja n’he parlat en anteriors posts.

El que més crida l’atenció és precisament el poc transit que s’hi pot apreciar i és que en aquells anys era pràcticament inexistent, ja que hi havia molts pocs cotxes a la ciutat.





Cines Doré i Alegria

1 03 2008

cines doré alegria El Cine Doré (Dorado) i l’Alegria són dos cines avui ja desapareguts de la nostra ciutat i que em porten records de quan era petit. Si be aquest no eren els cines on més tardes de sessió continua he passat, si que avui els vull fer un petit homenatge amb la publicació d’aquest programa d’una sessió de cinema on s’anuncia l’estrena de la pel·lícula “La Senda de los Elefantes” als dos cinemes, el dia 1 de gener del 1956, any en que encara no havia nascut.

El Cine Doré es trobava al final de la Rambla just a la cruïlla amb la carretera de Montcada i l’Alegria estava al bell mig de la Rasa.