Celebrem la diada de #santjordi recordant les roses del Parc de Sant Jordi

El 23 d’abril celebrem la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, regalant una rosa i un llibre a les persones estimades.

Des dels Records de Terrassa us volem desitjar una feliç diada i aquest any ho velem fer tot recordant l’històric jardí de rosers que hi ha al Parc de Sant Jordi de la nostra ciutat, tot destacant algunes de les varietats històriques que hi podem observar:

• Alba Màxima creada l’any 1750
• Rosa Charles de Milles creada l’any 1790
• Rosa La France
• Rosa Dot, creada per en Pere Dot
  

Curiositat: Cal indicar que en Pere Dot està considerat com un dels millors creadors de varietats de roses que ha tingut mai Catalunya i un especialista de fama universal. Entre 1924 i 1957 va aconseguir 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit en certàmens internacionals i, després de la Guerra Civil, va destacar especialment per les obtencions de roses en miniatura, inexistents fins aleshores.

Un record: quan era petit m’agradava molt anar a caçar cap-grossos a la vorera de l’estany gran del Parc i recordo que n’hi havia molts ja que no era gaire difícil atrapar-los gràcies a un colador de mà que agafava de casa i que, quan la mare el trobava a faltar sempre hem queia l’esbroncada, dons ja tenia clar qui l’hi havia agafat.

La Rosa que a mi m’agradaria, Poesia de Sant Jordi de Joan Tamayo

Avui el record al dediquem a publicar una Poesia d’un autor terrssenc, en Joan Tamayo i que ens ha fer arribar pèr celebrar la Diada de Sant Jordi 2014.

LA ROSA QUE A MI M’AGRADARIA  (poesia de Sant Jordi)

Una Rosa que tingués ales,

i volés de cor en cor,

amb la força del vent del sud,

repartint perfum de tendresa.

Una Rosa en combat permanent,

trencant murs de silenci,

evitant cants de sirena,

i humanitzant els desitjos de la gent.

Una Rosa amb la força de la saviesa,

que ens ensenyi a llegir els sentiments,

que aïlli als censors i als aprofitats,

i que escrigui amb gotes de pluja

Una Rosa que olori les sensacions,

el vi, de gratitud heroica,

els jardins mediterranis i lliures,

i les teulades de cases fermes,

per a tothom!

Una Rosa sobre un cavall blanc,

cavalcant sobre boires d’esperança,

esborrant fronteres,

i pintant horitzons de primavera eterna.

Una Rosa, amb llavis de cristall

que s’emmiralli en un raig de sol,

que odiï la guerra i la violència

i jugui amb llunes de Pau.

UNA ROSA,

QUE T’OBRI , DE BAT A BAT,

LES PORTES DE LA SOLIDARITAT!!

joan tamayo sala (23_abril_2014)