L’estufa Salamandra i les ferreteries de Terrassa

31 01 2012

Aquests dies que està fent molt de fred, m’ha vingut el record de l’estufa anomenada “Salamandra”. Una estufa de fundició que va ser inventada per Benjamin Franklin i que va suposar el primer sistema de calefacció moderna no integrat en la mateixa construcció de la vivenda.
Aquesta calefacció utilitza materials contaminats com llenya, closca d’ametlla o carbó mineral. L’estufa s’aixeca del terra mitjançant unes potes i per la
part superior surt una xemeneia que serveix per fer sortir el fum de la combustió. En el cos de l’estufa hi ha dos compartiments amb obertures independents. El superior és el “braser”, on es posa i es crema el combustible. L’inferior és el “cendrer”, separat de l’altre per una reixeta, que serveix per recollir les cendres de la combustió. La porta d’aquest compartiment serveix també per regular l’entrada d’aire mitjançant un dispositiu que permet obrir més o menys aquesta entrada.
El nom de “Salama
ndra” se li va posar en record d’aquest mític amfibi que, segons es creía, podía viure en el foc.
A Terrassa hi havia diversos establiments que venien aquestes estufes, però jo en recordo alguns de ben significatius:
La Ferreteria de Ramon Argemí del carrer de la FontVella 45 i que anteriorment estava ubicada en el número 55 del mateix Carrer
FontVella. Posteriorment es va anomenar Vídua de Ramon Argemí). Curiosament podeu veure un anunci de l’època de la república on el carrer de la Font Vella porta el nom de Joaquin Maurín.
La Ferreteria l’Aranya del carrer Pare Font, 15 i que era propietat d’en Francesc Gibert

La ferreteria PuigMartí, inicialment a la cantonada de la plaça major amb el carrer de la FontVella o l’antiga ferreteria Paloma, inicialment al carrer de l’església 3 amb el nom de tenda de Pablo Paloma.
Però potser un dels magatzems on venien estufes salamandres, més populars de la meva joventut era la Cuina Moderna d’en Francesc
Simarro, un nom que encara se li dona avui de forma popular a la placeta que hi ha al capdamunt del carrer FontVella amb la cantonada del carrer Sant Pau.

El Ricard ens diu: “a casa del meu tiet Joan Serra tenien una salamandra per seure al costat i escalfar-se com en una llar de foc. Tenia unes finestretes de mica per poder veure la combustió. T’adjunto la foto”.








%d bloggers like this: