La cabalgata de reis de fa 75 anys organitzada pel Frente de Juventudes

5 01 2019

La cavalcada de reis de fa 75 anys, concretament del 5 de gener de 1944 va ser organitzada pel Frente de Juventudes.

L’itinerari dels reis d’orient començava per carrer del Teatre per baixar pel carrer Sant Pere fins al Raval on eren rebuts per les autoritats a l’Ajuntament de Terrassa. Desprès continuaven per la Rambla, carrer Major, carrer del Vall, carrer de l’Església i Plaça Vella, Font vella, Passeig, carrer de Sant Antoni, la Creu Gran, carrer Nou de Sant Pere, Plaça Verdaguer i carrer del Nord.

Com a curiositat podeu repassar com alguns d’aquets carrers s’anomenaven diferent en aquells anys.

Nota: un comentari del Rafel Comes ens indica que el Frente de Juventudes es va fer càrrec dels Reis des del primer any de la postguerra i a més ens ha fet arribar dos documents molt interessants relatius a la organització de les cavalcades en aquells anys, tot indicant-nos que resulta curiós comprovar el llenguatge que fan servir i els lemes com “Por el Imperio hacia Dios !” que ens aquells moments es feien servir.

 En el primer document del desembre del 1940, en que parla dels reis del 1941, podem apreciar l’inici de la campanya “ningún niño pobre sin juguete” que ens recorda les campanyes que després s’han organitzat des de la Creu Roja, tot i que per sort es va eliminar lo de “pobre”. La signatura de la carta també és destacable ja que indica “Por Dios, España y su revolución nacional-sindicalista“.

El segon document, datat el dia 9 de desembre de 1940, ens parla de l’organització de la cavalcada de reis del 1941 i és curiós observar que aquesta ha d’anar “escoltada por los Cadetes y Flechas del Frente de Juventudes“. La carta de fet és una crida per aconseguir aportacions de diners que ajudin a sufragar les despeses i en aquest cas va dirigida al President del Gran Casino de Terrassa, tot i que llavors el Gran Casino tenia encara una Junta Gestora que presidia Josep Clapés Rovira pare de l’exalcalde Clapés Targarona. Tres setmanes després, el dia 29 de desembre es van elegir els trenta-sis càrrecs de Junta Consultiva i aquests, el 2 de gener següent, van elegir la primera Junta Directiva de la postguerra que va nomenar president Antoni Ramoneda Oliart

 

 

 

Anuncis




La Festa Major de l’any 1936

4 07 2014

programa festa major terrassa 1936Per desitjar-vos una Bona Festa Major 2014 hem volgut recordar el programa de la Festa Major del 1936.
D’entrada podem fixar-nos amb el dibuix del programa que reflecteix la façana de l’Escola Industrial (rectificació feta gràcies a un comentari rebut) i en primer terme destaquen els components d’una cobla i és que en aquells anys els trets catalanistes eren ben patents en la societat. El dibuix es complementa amb l’escut de la ciutat i el nom de Terrassa escrit en un perfecte català i que 3 anys més tard, malauradament, canviaríem durant bastants anys per l’esperpèntic de Tarrasa.
En els fulls del programa hi trobem diversos fets que val la pena comentar:
D’entrada el primer acte de la Festa ja començava fort, amb un partit de futbol d’un equip de Terrassa i un de Sabadell. També ens porta records el segon partit entre el Joventut Santperenca i el Monumental F.C., aquell que jugava al conegut Camp del Monu a la carretera de Rubí.
Destaquem també dos actes tradicionals en aquells anys, el concert de la Banda Municipal al llavors anomenat Passeig de Garcia Hernández i la vetllada de boxa al saló Catalunya.
El diumenge de Festa Major una actuació castellera dels “xiquets els Mirons del Vendrell” i un concurs de tir al plat (llavors anomenat tir al platet), que encara avui forma part de moltes festes majors de pobles de Catalunya i també un de “tir al colom”, que ja trobo una mica més animal. Es pot apreciar que una de les entitats més actives era el Centre Aragonès i és que durant molts anys es va convertir en tot un referent associatiu de la nostra ciutat.
programa festa major terrassa 1936 2També es va aprofitar la celebració de la festa per inaugurar les noves dependències de la Creu Roja al carrer Arquimedes 263 amb la presentació d’una nova ambulància per cobrir les necessitats de la nostra ciutat.
I el que no podia faltar en cap Festa Major, el ball a l’envelat de la Plaça del Progrés, les ballades de Sardanes i castells de focs artificials.
Del dilluns destaquem l’intent de record dels 3000 metres i 5000 metres de marxa atlètica a la Rambla d’Egara organitzat pel Grup excursionista “La Mola”, a més de Festes Infantils al Centre Aragonès i al Cèrcol Egarenc.
El dimarts sardanes i una Festa Escolar, a programa festa major terrassa 1936 3més dels balls de gala a diverses entitats de la ciutat.
El dimecres el Castell de Focs i una funció de gala al local de la Fraternitat Republicana, entre d’altres funcions en els cinemes de la ciutat.
Però, no hi heu trobat a faltar rés?





Nadal del Pobre al 1934

4 01 2013

Segons m’han explicat, abans de la guerra civil, durant les festes de Nadal a Terrassa de l’any 1934 es va organitzar una tómbola benèfica per part de la secció femenina del “Circol Tradicionalista”, anomenada “Agrupació Benèfica de les Margarides”, dins de la campanya anomenada “Nadal del Pobre”.

D’aquest fet només he trobat un primer anunci del dia de la inauguració l’any 1934. En aquesta primera tómbola benèfica es van recaptar 2.500 pessetes i, pel que sembla, l’any 1935 (segón anunci a la dreta) es va fer una segona edició d’aquesta acció benèfica, desapareixent ja el 1936, desprès de la incautació del local del Cercle el juliol d’aquest any.

Nota històrica: El Cercle Tradicionalista va ser fundat a Terrassa per en Ramon Parés i Vilasau d’origen barceloní, però que s’establí a Terrassa al carrer de Sant Leopold, número 29 per treballar com a cap de recursos humans de Can Marcet i de la fàbrica Aymerich i Amat. Va ser ell qui va fundar també la Creu Roja de Terrassa a més de dirigir el cos del Sometent. Va arribar a ser regidor de l’ajuntament de Terrassa i diputat.
El juliol de 1936, el partit polític d’en Ramon Parés, la Comunió Tradicionalista, es va sumar a l’alçament militar del general Franco. Poc desprès, va ser denunciat i detingut a Barcelona i, el dia següent, el 28 d’agost de 1936 va ser traslladat a Terrassa on, abans d’arribar-hi, va ser assassinat prop del trencall de Can Viver.