La processó del Sant Enterrament (i 7)

22 04 2009
la dolorosa

la dolorosa

Darrers documents rebuts a l’entorn del tema encetat ja fa dies: Primer comentaré el cartell corresponent a la processó del Sant Enterrament que encapçala aquest post i que és dels anys 50. En ell podeu apreciar molt bé el pas de la Pietat amb el cor travessat per les espases del dolor.

cartell-processo-2L’altre cartell de la mateixa època no és cap imatge real, sinó una composició al·legòrica al dolor de la verge amb la imatge de Jesús al fons portat pels confrares i amb la silueta del campanar del sant Esperit al fons.

A continuació podem veure una fotografia (autor: Francino) de la processó de l’any 1967, la penúltima que és va fer i en ella podem apreciar el pas del sant enterrament sota pal·li i custodiat per dues fileres de guàrdies civils. processo-1967En primer terme podem observar part de la vestimenta d’un confrare i apreciar la rauxa blanca que porta al coll. El que no sé és exactament el carrer per on passa.

can-angladaUna nova fotografia (de l’Arxiu Tobella) ens mostra una de les processons que es feien en altres parròquies de Terrassa, en aquest cas a la celebració de la setmana santa a Can Anglada l’any 1964 i en ella podem apreciar els confrares amb el cap tapat pel típic cucurutxo. També voldria destacar les cases del fons amb les parets sense arrebossar, típiques d’un barri d’immigrants d’aquells anys a la ciutat.

capita-manaiaTambé una fotografia dels anys 40 on podem apreciar de cos sencer el cèlebre capità Manaia, que era qui guiava els “armats” a les processons.

butlleti-cambra-1952butlleti-cambra-1954Ara podreu apreciar dues portades del Butlletí de la Cambra de Comerç de Terrassa, dels anys 1952 i 1954. Destaquem la primera fotografia d’en Carles Duran on ens mostra un confrare amb cucurutxo passant per davant de l’Ajuntament i portant entre les seves mans una mena de custodia que representa el cor de crist travessat per set espases en referencia als dolors que va sofrir en la seva passió. La segona, obra d’en Francino, ens mostra els armats amb les seves llances perfectament uniformats.

armats-passeigUna nova fotografia dels armats al passeig, obra de Carles Duran dels anys 50, ens mostra, a més de la vestimenta, un grup de nens embadalits observant-los. Em fa molta gracia veure un dels nens amb la bata de l’escola i els altres amb l’abric de franel·la típic d’aquells anys, jo recordo que també n’havia tingut un. El pantalons dels nens sempre eren curts i amb uns mitjons llargs que jo recordo que sempre portava mig abaixats i amb els genolls bruts de jugar a bales per terra.

confraria-sant-crist-1932El darrer document és una curiosa foto dels membres de la confraria del Sant Crist realitzada l’any 1932 (Ramona Vancells – A.Tobella) que no te gaire qualitat ja que està escanejada d’un llibre.

Anuncis




La processó del Sant Enterrament (4)

15 04 2009

confraria-sant-crist1 Avui publicaré uns nous documents, aportats per en Ricard Font, consistent en un opuscle de 1932, editat per la confraria del Sant Crist, del qual s’ha escanejat en diverses pàgines. Aquesta confraria ja en vaig fer esment en el primer post d’aquesta col·lecció sobre la processó del Sant Enterrament.

En un dels documents podreu apreciar una fotografia de la “prodigiosa imatge del Sant Crist” que tanta veneració tenia dins i fora de la Vila, així com els goigs del mateix Sant Crist, entre altres documents i gravats que ens parlen de la devoció dels confrares d’aquells anys.

Per cert, algú coneix algú que hagi estat membre o encara ho sigui de la confraria del Sant Crist?

confraria-sant-crist5 confraria-sant-crist6confraria-sant-crist4 confraria-sant-crist3 confraria-sant-crist2





La processó del Sant Enterrament (2)

12 04 2009
Sant Crist Gros

Sant Crist Gros

Sembla ser que l’antiga processó de Dijous Sant ja es celebrava a Terrassa al segle XVI, doncs hi ha dades d’una confraria que s’anomenava de la Sang i que posteriorment donaria pas a la nova confraria ja anomenada del Sant Crist, que ha perdurat fins als nostres dies i que ha estat la dipositaria de tot el material que es feia servir en les processons (passos, penons, vestits, …).

La confraria del Sant Crist és potser una de les associacions més antigues de la ciutat, ja que es va fundar l’any 1667 a l’església del Sant Esperit i que tenia com a fita més important la celebració de la processó del Sant Enterrament en la nit del Dijous Sant.

Sant Enterrament

Sant Sepulcre

Tot el que es feia servir per les processons va ser destruït durant la guerra civil inclòs la venerada imatge del Sant Crist i només quedaren dues peces, el Sant Sepulcre de Torres Armengol i una Pietat del segle XVII (veure foto de l’article anterior).

No va ser fins als anys 40 en que es van anar incorporant nous passos i la nova imatge del Sant Crist Gros que a punt va estar de desaparèixer en l’incendi de la seva capella l’any 1978. La processó va seguir fent-se fins l’any 1969 en que es va suspendre per ordre del Mn. Josep Pons i Pinyol i ja no va tornar a sortir mai més, fins a dia d’avui que es torna a fer un Via Crucis pels carrers del voltant de la nova catedral.

A mi, el que m’agradava més de la processó eren els Armats ja que desfilaven amb un pas molt característic, feien un pas endavant amb el peu esquerra mentre donaven un cop al terra amb la llança que portaven i arrastraven el peu dret fins a l’altura de l’esquerra i així anaven avançant. M’imagino que aquest pas els deuria agradar força als sabaters doncs cada any deurien de canvia’ls-hi les soles a les sandàlies de tots els romans. El capità Manaia és qui els guiava en les seves evolucions i, un cop finalitzada la processó, manava fer dues files d’armats a l’entrada del Sant Esperit per saludar els passos que retornaven a l’església.

Cronica Social 1923

Crónica Social 1923

Els passos, segons m’explicava el pare, abans de sortit el processó, estaven exposats a la plaça vella i també recordo que em deia que a la processó hi havia gent que hi anava de moltes maneres: encaputxada, descalça, amb cadenes als peus, amb els braços en creu, amb creus a l’espatlla, i fins i tot algunes dones que sembla anaven encaputxades perquè ningú les conegués.

En el retall del diari “Crónica Social” del 1923 podem apreciar dos detalls:el primer és que ens parla de la importancia de la processó fora de l’àmbit purament terrassenc, tot indicant que eren molts els forasters que venien a veure aquesta processó i l’altre que fa menció a les confraries i que ens indica el sistema de sorteig en l’ordre de sortida de la processó, que emprava unes bosses segons l’edat dels assistents.