El carrer del Canonge Rodó

28 03 2010

Aquest carrer es la penùltima cantonada del carrer Cervantes abans d’arribar a la Rambla i arriba just fins l’avinguda 22 de juliol. L’any 1900 no hi havia cap casa i per aquell lloc hi passava un camí en mig de vinyes que, fent drecera, arribava fins a la Riera del Palau.

Abans d’arribar a l’avinguda 22 de juliol (abans la via de la Renfe) de cara al Torrent d’en Pere Parres hi havia una barraca en la que hi vivia un pidolaire molt popular que es deia Josep Serra, però que era conegut per Caraisses.

L’any 1903 van començar a edificar cases a la banda esquerra i l’any 1915 es va construir l’edifici del Condicionament que ocupa bon apart de la banda dreta del carrer. Abans, però, s’hi va construir l’edifici de la fabrica de generes de punt de Boix i Cia. I aquest era el motiu de que a la banda dreta, fins fa pocs anys, no hi haguessin cases particulars.

El nom triat pel carrer correspon a la figura del canonge Rodó, una persona que va ser estimada per tothom en el seu temps, creients i descreguts i fortament respectat per les seves virtuts i que en el temps de la revolta del 1968 al 1873 on es perseguia a tothom que portés sotanes, ell va ser respectat com a rector que era en aquells anys de Sant Martí de Provençals (on va ser el seu rector durant 36 anys). Abans havia estat ecònom de Sant Andreu del Palomar i va arribar a ser canonge de la seu de Barcelona.

Una historia explica que una vegada que el rector tornava d’haver portat el “Sant Viàtic”, una dona amb tres criatures que tremolaven de gana i de fred se li va acostar i ell veient-la li va donar tots els diners que portava i fins i tot es va treure les sabates i els hi va lliurar, de tal manera que va tornar descalç a la rectoria.

A sant Martí el recorden perquè durant la seva estada s’hi van produir diverses epidèmies i en tots els casos el canonge Rodó es va significar per la seva caritat vers els més necessitats i diuen que sempre que visitava a un malalt d’una família molt pobra s’hi trobaven unes monedes sota el coixí del malalt quan el rector ja havia marxat.

Mossèn Francesc Rodó i Sala era conegut amb el sobrenom de “El canonge dels pobres” i també com “El rector dels obrers”. Fill d’una família humil va néixer a Terrassa el 13 de novembre de 1816 i va morir el 6 de febrer del 1902 a l’edat de 86 anys i va ser tant gran el sentiment dels habitants de Sant Martí que van decidir aixecar-li un monument de bronze, realitzat per l’escultor: Frederic Marès i l’arquitecte Josep Vilaseca al 1919 (monument destruït per fondre el bronze i fer-ne municions durant la Guerra Civil i reconstruït per el propi Marès al 1954, encara que fent una escultura de pedra molt més senzilla de l’original). Podeu veure un vídeo a http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=910299 (avís: aquest enllaç del Clot no sempre funciona).

El 26 de novembre de 1916 es va celebrar a Terrassa el 100 aniversari del seu naixement i l’ajuntament va decidir que es col·locaria el retrat del patrici en la galeria de ciutadans il·lustres, on encara avui el podeu veure.





Condicionament terrassenc

11 09 2007

acondicionament A principis del S.XX, els industrials terrassencs van considerar oportú la creació d’un condicionament públic de matèries tèxtils. Aquesta iniciativa va ésser acollida per uns quants d’aquests industrials i van decidir constituir una associació (febrer 1906) per crear el primer condicionament d’Espanya, inaugurant-lo el 16 de setembre del 1906 en un edifici del carrer del nord, 104.

L’any 1907 van passar pel condicionament 1.491.436 quilos de llana, arribant-se a un màxim de 14.767.219 quilos el 1922.Degut als increments de la producció es va creure oportú canviar de local i la decisió va ser construir-ne un de nou en uns terrenys del passeig 22 de juliol. El nou edifici el va construir en Lluís Moncunill i es va inaugurar l’any 1916. La crisi dels 60 va portar canvis importants en el món tèxtil i el condicionament va haver de replantejar el seu àmbit d’actuació, donant cada cop més importància al seu laboratori d’anàlisis, fet que va comportar el progressiu canvi de nom cap al de Leitat – Centre Tecnològic, que és com el coneixem avui en dia.

En la foto (Arxiu Tobella) que he triat podeu veure l’edifici amb les seves naus industrials just davant de les vies del tren del Nord, que en aquella època encara no estaven soterrades.








A %d bloguers els agrada això: