Records del cinema a Terrassa (del 1920 al 1938)

12 10 2010

Als anys 20 el Cine Catalunya passa per diferents amos (Claudio Carbonell, Domingo Armengol, Vicenç Salvatella, Joan Duran i Boada, la societat Astrea SA i finalment al 30 de desembre de 1928 al Sr. Gaetano Galítzia Laterza que hi fa importants reformes, tot i que al 1932 el cinema torna a mans d’en Joan Duran Boada fins l’1 d’abril del 1939 en que se’n fa càrrec Joan Porta Puig (empresa Porta).
A l’abril del 1929 es va instal·lar al Cine Teatre Alegria la primera maquina per projectar pel·lícules curtes parlades i amb so i el 3 de gener de 1930 es va estrenar el primer aparell sonor al cine Recreo. Aquest aparell es va construir a Terrassa a l’empresa Duran i segurament va ser el primer que es va construir a Espanya (aquesta empresa va construir aquests aparells per mols altres cinemes).
Precisament el dia 23 d’octubre de 1929 es va inaugurar el Cinema Doré, construït per en Isidre Blanch en un garatge que hi havia al començament de la carretera de Martorell, prop de la Rambla. M’han explicat que al cine li van posar aquest nom perquè el seu propietari li agradava molt les il·lustracions d’en Guastavo Doré i, fins i tot, en un paret de l’entrada del cinema hi va fer pintar una gran il·lustració d’aquest artista. Malauradament desprès de la guerra li van canviar el nom per Cine Dorado
que no tenia res a veure amb el seu nom original. Al 1931 s’hi van fer unes reformes i al 1933 ja s’hi va adequar l’entrada lateral per la Rambla amb un ampli vestíbul, tot i que es va mantenir l’accés per la carretera de Montcada i també una petita porta al carrer de Watt que no sempre estava oberta.
El Teatre del Retiro i les seves sessions de cinema van tancar el 25 de desembre de 1932.
El dia 11 d’abril de 1935 s’inaugura el Cinema La Rambla (inicialment també conegut com “el cine nou”) que en aquell moment és diu que es un dels millors d’Espanya (en tot cas si que era el més gran amb una capacitat de fins a 2.400 seients), d’estil racionalista és obra dels arquitectes Ignasi Escudé Gibert i Manuel Solà Morales Roselló i es va construir en un terrenys que havien estat destinats a la prolongació dels FF.CC. Catalans, des de la plaça de Clavé fins al mercat de la Independència. El primer preu de les entrades va ser de 1,25 pessetes a platea i 1,50 a preferència (primer pis).
En l’àmbit del cine-club cal citar el Cine-Club Avançada del POUM que projectava les seves pel·lícules en diversos locals de la ciutat (especialment el Recreo).
Com a fet històric, cal recordar que durant la guerra civil els cines van ser socialitzats i van seguir en actiu, tot i que alguns van tenir que tancar temporalment a causa dels desperfectes causats pels bombardeigs o per altres necessitats de la guerra, com en el
cas de l’Alegria que durant un temps va servir com a centre per atendre a soldats ferits.

En el darrer document podeu veure un llistat dels espectacles públics a Terrassa durant la república. Fixeu-vos bé amb alguns d’aquests establiments tant emblemàtics d’aquells anys (oriente, sevilla, els caus) avui ja desapareguts.





Records del cinema a Terrassa (del 1911 al 1919)

7 10 2010

Destaquem que el 26 d’octubre de 1911 s’inaugura en ell primer pis del Cafè Condal el Cine Egara per part del Sr. Domingo i que el 4 de maig de 1912 s’inaugura el Cinematògrafo Moderno al Teatre del Retiro.
Aquesta serà una època marcada per les inauguracions de noves sales de cinema. Destaquem la data del 18 de setembre de 1912 en que es fa la inauguració de la sala anomenada
El Recreo amb una funció benèfica i la representació de l’opera Aida. L’edifici és obra de l’arquitecte Domènec Boada i la boca del telo va ser decorada pels pintors Pere i Tomàs Viver. La sala es va construir als jardins de l’antiga casa Ventalló.
Una altra data destacada és la del juny de 1915 en que el Sr. Francesc Duran Ubach lloga els patis de les cases 7-11 del carrer Sant Pere al Sr. Pere Romaní Recasens per construir-hi un edifici per cinema i espectacles. El 28 de març de 1916 té lloc la inauguració del Cine Catalunya construït per l’arquitecte Melcior Vinyals i amb una cabuda per 800 seients, 14 llotges normals, 2 llotges al costat de l’escenari, una galeria al primer pis amb 100 seients i una altra galeria al segon pis amb 50 seients.
El 17 de novembre de 1917 es va inaugurar al carrer General Mola (actualment la Rasa) el nou edifici del Cine Teatre Alegria, del qual n’era propietari el Sr. Galízia. L’edifici es construït per l’arquitecte Lluís Moncunill, amb una capacitat per 2.000 espectadors.