Un informe de com estaven les sales per espectacles de Terrassa el 1913

cine recreo plano original

El bon amic Rafel Aroztegui en el seu afany investigador ens ha fet arribar un informe que ha trobat remenant papers, sobre l’estat dels locals dedicats a espectacles públics que hi havia a Terrassa.
L’escrit de data 14 de gener de 1913 i signat per l’alcalde J. Ullés Jover està fet amb màquina d’escriure antiga i està dirigit al excel·lentíssim governador civil de Barcelona.

• Del Teatre Principal informa que per acord del govern provincial en data 4 de desembre de 1911 s’ha comunicat a l’alcaldia que s’han aprovat els plans presentats i que s’autoritza de forma provisional l’obertura del teatre.
• Nota: el 15 de desembre es va produir la inauguració de la reforma modernista del Teatre Principal. Com a cinema va tancar el 7 d’abril de 1991.
• Del Teatre del Retiro indica que el 1880 el pèrit Joan B. Feu va indicar que reunia les adequades condicions de seguretat i solidesa en aquest tipus de construccions i que per això es va autoritzar el seu funcionament tot i que també amb caràcter interí. Posteriorment indica que en aquest espai s’han realitzat diferents accions de reparació, consolidació i reforma del decorat dirigides a acollir espectacles cinematogràfics.
• Nota: Com a curiositat deixeu-me indicar que el 19 de novembre de 1910 s’inaugura el Cine Diorama amb el primer teló de boca amb anuncis pintats en ell. El 1932 va ser enderrocat.
  

  Teatre Recreo 1912

• Del Teatre El Recreo s’indica que en data 18 de setembre de 1912 es va comunicar que s’ha rebut l’informe de l’arquitecte però que hi ha una sèrie de defectes a arreglar si es volen donar espectacles cinematogràfics, especialment per la manca d’adequació de la cabina i que fins que no es realitzin les obres només es poden donar petits espectacles escènics.
• Nota: El 18 de setembre de 1912 es va inaugurar la sala de Teatre El Recreo als jardins de la casa Ventalló tot i que la façana modernista inicialment prevista no es va arribar mai a fer (podeu veure el document del plano de la façana prevista que ens ha fet arribar l’amic Rafel Aroztegui).Finalment l’edifici va ser obra de l’arquitecte Domènec Boada i la boca del telo va ser decorada pels pintors Pere i Tomàs Viver. Va tancar el 2 de juny de 1985.
• Del Cine Alegria indica que a primers d’agost de l’any anterior es va produir la inspecció de l’arquitecte provincial i que es va ordenar una sèrie de reformes que el propietari ha realitzat amb diligència i que per aquest motiu donen l’autorització perquè el local pugui seguir oferint espectacles.
  

  Recreo plano original

• A partir d’aquest punt el document indica que l’alcaldia manifesta al govern provincial que cap dels locals destinats a espectacles públics està definitivament autoritzat per donar-los i que els que es dediquen a oferir espectacles cinematogràfics cap s’adapta a les ordenances, si bé es pot tolerar al Cine Alegria la infracció deguda a les seves portes de sortida i al Cine Moderno la infracció pel mateix motiu. Del Cine Montserrat i del Cine Ideal diu que no cal dir rés, ja que el primer es troba en estat de reforma i tampoc del segon perquè s’ha tancat per ordre de la mateixa alcaldia.
• Nota: el 23 de gener de 1909 es va inaugurar la Sala Montserrat al Centre Social Catòlic.
• Nota: el 4 de maig de 1912 es va inaugurar el Cine Moderno al Teatre del Retiro, però no tenim constància d’on era el Cine Ideal que s’anomena en l’informe i l’únic que podem indicar, per la data del document, és que el 26 d’octubre del 1911 s’havia inaugurat al 1er. Pis del Cafè Condal el Cine Egara del Sr. Domingo del que no se’n diu rés en l’informe.

Al final l’alcalde, desprès d’explicar l’estat dels locals destinats a oferir espectacles públics de la ciutat, indica que si s’ordenés el tancament dels mateixos es podrien provocar conflictes i perjudicis i que ell no pot carregar amb aquesta responsabilitat personal, de manera què li diu que en tot cas sigui ell (el governador) el qui dicti les ordres oportunes i assumeixi les responsabilitats que comportin els permisos provisionals que s’han donat als locals.

Això ens dona una idea de la provisionalitat d’aquests locals destinats a espectacles públics. La majoria hem de tenir en compte que s’havien fet sense pensar massa amb les normatives i també amb les dificultats que van tenir per tal d’adequar convenientment uns locals, pensats per oferir teatre o espectacles, a les noves necessitats que els imposaven els espectacles cinematogràfics i que requerien d’espais on allotjar maquinària i materials altament perillosos ja que llavors tot molt inflamable.

Atès el que diu el document podem estar contents que a la nostra ciutat no passes cap desgracia important.
Podeu trobar molts més records sobre el cinema a Terrassa a: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/cine/

Nota: Volem felicitar al Rafel per el seu any com a capgròs de l’any i desitjar que avui en que comença la Festa Major de Terrassa el nou capgròs sigui tant merescut com ho ha estat ell.

 

Records del cinema a Terrassa (les entrades)

En aquest record aprofitaré per mostrar-vos algunes entrades de sales de cinema de Terrassa que he guardat durant anys en un calaix de casa.
Com podeu comprovar corresponen als cinemes en que jo acostumava a anar en la meva joventut i no tenen cap element remarcable a no ser el preu que oscil·la entre les 30 pessetes (cine Regina any 1975) i les 150 pessetes (El Socialet any 1980).
Una curiositat: El fet de que es venguessin més entrades de la capacitat de la sala “overbooking” i que la gent que assistia a una sessió continua moltes vegades es quedava a veure de nou alguna pel·lícula, provocava que hi hagués gent dreta als laterals del pati de butaques esperant que quedes algun seient lliure.  Jo recordo molt bé aquest fet i puc assegurar que en ocasions aquest fet va provocar que alguna parella hagués de seure en seients separats ja què, si només en quedava un de lliure, calia aprofitar-lo.
Hi ha noticies en la premsa local quel’any 1921 (al Cine Catalunya) i al 1922 (al Cine Alegria) s’havien produït les primeres denuncies per aquesta pràctica, consistent en vendre més entrades que la capacitat de la sala.

Una auca de Terrassa del 1929 (9)

auca de terrassa del 1929 (9)

Ara el recorregut ens porta pel carrer de la Rasa, tot passant pel costat del cinema Alegria que, en aquells anys, sembla que té molta anomenada.

A l’altra imatge ja se’ns mostra la imatge del Mercat de la Independència. Entenem que en aquells anys una obra tan majestuosa com la del nou mercat tenia que ser tot un atractiu visual per qualsevol que visités la nostra ciutat.

Cines Doré i Alegria

El Cine Doré (Dorado) i l’Alegria són dos cines avui ja desapareguts de la nostra ciutat i que em porten records de quan era petit. Si be aquest no eren els cines on més tardes de sessió continua he passat, si que avui els vull fer un petit homenatge amb la publicació d’aquest programa d’una sessió de cinema on s’anuncia l’estrena de la pel·lícula “La Senda de los Elefantes” als dos cinemes, el dia 1 de gener del 1956, any en que encara no havia nascut.

El Cine Doré es trobava al final de la Rambla just a la cruïlla amb la carretera de Montcada i l’Alegria estava al bell mig de la Rasa.