Primera Exposició de Filatèlia Temàtica de Terrassa l’any 1956

Del 22 al 29 de gener de 1956 és va organitzar la Primera Exposició de Filatèlia Temàtica per part del Grup Filatèlic i Numismàtic del Centre Social Catòlic de Terrassa.

L’exposició va ser inaugurada a les 12:15 del diumenge 22 de gener per les autoritats encapçalades per l’alcalde i cap del “movimiento” Josep Clapés Targarona i va ser beneïda per el Prior Msn. Josep Castelltort Soubeyre amb presència del president del Centre Social Catòlic Antonio Malgosa i l’organitzador de l’Exposició en Ermenter Cima Garrigó, que a més va ser un dels impulsors del cèlebre patge Xiu-Xiu de la ciutat (nascut el 27 de desembre de 1951) i un conegut locutor de Radio Terrassa.

L’entrada era lliure per a qui desitges visitar-la i, en el mateix recinte, es va instal·lar una estafeta de correus designada especialment per aquesta exposició que va admetre correspondència normal, aèria i de certificats amb un mata-segells especialment creat per aquesta celebració i que podeu apreciar amb els sobres que podeu veure a continuació:

També és van vendre els sobres anteriors i vinyetes adhesives, al·lusives a Terrassa, durant els dies d’exposició. En relació a aquest fet us mostro una de les fulles en que es poden apreciar 4 imatges: la primera amb tinta marró correspon al claustre del castell cartoixa; la segona amb fons verd és sobre les esglésies de Sant Pere; la tercera amb fons gris és un gravat al·lusiu a la industria terrassenca i en ella a més de les fabriques, xemeneies traient fum i element propis de la industria tèxtil com un comptafils o una bobina de fil s’hi pot apreciar la torre del Palau, la torre de l’església del Sant Esperit i la Mola al fons; i la quarta de color vermell correspon a la plaça de la Creu Gran. Tots els dibuixos són obra d’en Mateu Avellaneda i la fulla original porta el número 331.

En el tancament de l’exposició el discurs de comiat va anar a càrrec del president del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, en Salvador Palau Rabassó acompanyat pel President del Grup Filatèlic i Numismàtic de Terrassa Josep Lluís Pons. Podeu repasar la llista dels guanyadors i mirar de descobrir algú que potser coneixeu.

Dos anys després, al gener del 1958 es va fer una segona exposició de filatèlia temàtica i creiem que ja no es va repetir (si algú en sap quelcom més ja ens ho farà saber). Aquí podeu veure un sobre d’aquesta segona edició.

Com a curiositat dir que el Prior Msn. Josep Castelltort Soubeyre un any després (1957) va ser nomenat Bisbe d’Astorga.

El Grup de Filatèlia i Numismàtica de Terrassa va néixer als anys 30 del segle passat i les primeres reunions les feien al American Bar del carrer de Sant Pere (veure anunci). A partir de l’any 1949 es van traslladar les reunions al Bar la Polar de la Rambla. El 1954 es legalitza el Grup i el 1955 la seu passa al Centre Social Catòlic, al 1960 als Amics de les Arts, fins que l’any 1981 passa als locals actuals del Centre Cultural.

De quan es va fundar el Centre de Joves de Sant Pere

Ens ha arribat una publicació a les nostres mans d’un petit opucle titulat “Diez años del centro de Jovenes de Acción Católica – San Pedro de Tarrasa – 1939-49”. En ell s’explica que l’abril del 1939 un grup de joves dirigits per Mossèn Jaume Serra van fundar un Centre de Joventut i que aquest va ser el primer que es va fundar a la diòcesi de Barcelona un cop acabada la guerra civil.

Un total de 27 joves de Terrassa van constituir una junta amb aquests càrrecs: Frederic Massallé, president, Jaume Prat, vici-president, Pere Fainé, secretari, Antonio Garcia, tresorer i Rafael Fillol i Jaume Jornet com a vocals.

La primera reunió la van fer el 27 de juliol de 1939 per fer el reglament intern i el dia 30 el Consell Diocesà els va lliurar l’autorització per constituir el Centre tot celebrant-se l’acte inaugural el mateix dia en el saló d’actes del Centre Social Catòlic retransmetent-se a més per Radio Terrassa.

Mireu que va dir un setmanari nacional anomenat “Signo” sobre aquest acte: “la sangre de los martires empieza ya ha fructificar y estos Centros nacen del fragor de la reciente lucha como las primeras espigas de la fecunda sangre derramada sobre los campos de España”. Al·lucinant, oi?

I així van passar els primers anys del Centre, formant l’Aspirantat i lliurant insígnies als joves que s’anaven formant en diferents “Ejercicios”, alguns d’ells realitzats a Montserrat. El febrer del 1941 es decideix renovar la Junta directiva sota una nova direcció que en aquest cas va anar a mans del reverend Lluis Enseñat. El president va seguir sent en Frederic Masallé però el vici-president va ser en Josep Marquès, el secretari en Joaquim Capella, el tresorer l’Antonio Garcia i, per primer cop, ja trobem una sèrie de delegats: en Josep Mª Busquets d’estudi, en Joan Vila d’esports, en Joaquim Alsina de teatre, l’Emili Puig de cinema i en Francesc Izquierdo de propaganda.

Amb aquesta nova organització es fan les primeres sessions dels pastorets per les festes nadalenques al Centre Parroquial de Sant Pere i és en aquesta època que hi ha la primera intenció de donar el nom de Mossèn Homs a la plaça del davant de les esglésies, tot i que no ho aconsegueixen.

La riuada del 62 i el moviment escolta

Fa uns dies que hem tornat a recordar la riuada del 62 i crec que encara queden moltes coses per dir.

Una actuació important durant les riuades del 1962 va ser la del moviment escolta i per aquest motiu he volgut recuperar de la memòria aquest fet (la foto correspon a una façana esfondrada a la Rambla).

Des d’ordenar el trànsit, repartir queviures, administrar medicines, preparar espais que servissin per acollir les famílies que ho havien perdut tot fins a treballar en les runes de les cases a la recerca de víctimes de la tragèdia mentre ajudaven a netejar el fang que ho havia amarat tot; entre moltes d’altres tasques anònimes durant uns dies en que tota ajuda era poca.

Els nois escoltes i les noies guies van actuar en totes les ciutats afectades i en el que respecta a Terrassa cal destacar les tasques del moviment escolta de Norbert Font i Sagué que tenia el seu local al carrer del Portal Nou.

Sembla ser que els escoltes aquells dies van elaborar una mena de diari amb tot el que va succeir, però pel que sembla aquesta publicació es va perdre o potser és va “voler perdre”, ja que algunes de les coses que hi deia no eren del gust de tothom. A la foto de la dreta podem veure uns escoltes terrassencs a l’any 1962 fent la promesa a Can Prat (hi podem observar en Josep Mª Font, Antoni Morros i Josep Pérez).

Com a anècdota citaré que, quan van aparèixer les cameres de la Televisió Espanyola les noies guies que estaven ajudant en poblacions veïnes, com Rubí, van ser substituïdes per noies de la “seción femenina” de la OJE i és que l’aparell propagandístic de la falange era massa potent per deixar sortir al moviment escolta.

A Terrassa l’arxiprest va deixar el Centre Social Catòlic perquè servir com a punt de trobada dels diferents moviments cristians (com la JOC i la JAC) que es van sumar al moviment escolta en les tasques d’ajuda ciutadana. Recordar com aquells nois i noies, pràcticament tots adolescents, van ajudar en aquells dies crec que val la pena aquest petit homenatge.

Podeu trobar tot el que hem publicat de la riuada a: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/riuades-1962/.

Les tendes Spar

A Terrassa les primeres tendes amb la marca “spar” es van instal•lar al 1960, tot i que la marca ja s’havia constituït el 1959, com a membre de Spar internacional. Aquesta marca que es va constituir entre diversos majoristes que van voler unir els seus esforços i mitjans per disposar de més força en la distribució dels seus productes i serveis, actualment encara existeix.
Com a fet significatiu a la nostra ciutat podem esmentar que el diumenge, 22 de novembre de 1964 va tenir lloc la III convenció Spar d’Espanya als vells salons del Centre Social Catòlic de Terrassa. Un acte que per cert va començar amb una missa a les esglèsies de Sant Pere, com era sempre costum en celebracions d’aquests tipus.
Jo recordo que a casa anàvem a comprar en un spar que hi havia a la carretera de Rubí 37, cantonada amb el carrer de Prim i el primer que em ve a la memòria és que amb la compra et donaven sempre una mena de segells (punts spar) que la mare anava col•leccionant i enganxant en una llibreta i, quan la tenia plena, la bescanviava per estris de la llar: vasos, coberts, paelles, etc. Segurament van ser un dels primers establiments en fidelitzar els seus clients amb punts, ja que en aquells anys les caixes d’estalvi i els bancs encara no havien començat el joc dels punts.

En el document de l’esquerra podeu veure la llista de tendes spar que hi havia a Terrassa l’any 1965.
Actualment Spar segueix activa com a central de compres i distribució d’aliments i compte amb 20 associats: 5 en les illes Canàries, 3 en les Balears i 12 en la península, amb un total de 1.620 tendes (el 38% pròpies i la resta franquiciades).

Records del cinema a Terrassa (les cartelleres i rètols)

Era comú en tots els cinemes uns espais on es penjaven els cartells anunciadors de les properes pel·lícules. També s’hi exposaven uns quadres amb fotogrames del contingut de les pel·lícules actuals o properes de manera que era com una mostra del contingut que podries veure-hi.
Recordo que al carrer de Puignovell amb Fontvella hi havia exposada la cartellera inicialment del Cine Recreo tot i que desprès hi havia informació d’altres cinemes. La imatge que il·lustra aquest record és precisament un d’aquests cartells en cartró i fa referència a la pel·lícula “el hombre que mató a Billy el niño” (1967) i, si us hi fixeu bé, podreu veure que es tracta d’una imatge on s’hi han repintat alguns colors.
També recordo que al carrer del Recreo (Iscle Soler) hi havia un garatge on s’hi pintaven els rètols que desprès es penjaven a les façanes dels cinemes anunciant l’estrena d’alguna pel·lícula. La majoria representaven alguna escena significativa del film i mostraven amb una gran tipografia el títol i els actors principals amb alguna frase significativa sobre l’argument o la trama. La majoria eren pintats, però en ocasions es feien d’una mena de col.lage entre pintura i cartells de paper enganxats amb imatges de la pel·lícula o els actors.
Una curiositat: En Josep Font i Costa va ser qui primer es va encarregar de fer aquests rètols a Terrassa i ja des de l’any 1942 va ser l’encarregat de realitzar els rètols de la porta d’entrada dels cines Dorado, Alegria (lloc on hi va instal·lar el seu primer taller) i Catalunya. Anys més tard va comptar amb l’ajuda del seu fill, en Pere Font que va pintar cartells per altres entitats de la ciutat com el Centre Social Catòlic. Quina llàstima que tota aquesta obra s’hagi perdut, encara que segur que algun col·leccionista en deu tenir algun de guardat.