La riuada del 1962 (4)

15 10 2007

riuada cervantesriuada testimoni

– continua – El pare ens explicava que, des de l’estació dels Catalans, va veure persones agafades als arbres de la Rambla i que algunes al cap d’una estona ja no hi eren, possiblement engolides per la riuada.

Una de les visions curioses diu que va ser quan van veure passar surant per damunt de l’aigua uns cossos nus que semblaven persones ofegades. Desprès de la sorpresa es van donar compte que eren els maniquins del Glendor (establiment de roba) i que s’havia endut la força de l’aigua.

Tota una nit pensant en com acabaria aquella tragèdia i que els hauria passat als demès familiars van acabar fent que el pare sempre més tingués por a les turmentes i especialment als llampecs i trons.

El millor de tot, segons ens va explicar el pare, va ésser la solidaritat dels qui van estar atrapats aquella nit a l’Estació i que gràcies a ella es van poder salvar tots.

(en les fotografies podeu veure l’esvoranc del carrer Cervantes i el testimoni d’una persona engolida per la riuada) – continuarà –

Anuncis




La riuada del 1962 (3)

12 10 2007

riuada nivellriuada nit

– continua – El pare quan va arribar ens va despertar a tots (menys a la mare i al senyor amb el mal de queixal que havien passat la nit amb una angunia terrible.

El pare ens va explicar que havia acompanyat un amic a l’Estació dels Catalans i que allà s’havia convertit en una mena de trampa per els qui s’hi havien aixoplugat.

Va explicar que al poc de ser-hi, el nivell de l’aigua que baixava per la Rambla va començar a pujar i va decidir esperar-se per no mullar-se els peus al travessar-la.

Aquesta va ésser una decisió equivocada ja que en comptes de baixar el nivell va anar pujant fins al punt de que la gent va tenir que pujar sobre una mena de quiosc de fusta que va arribar a surar com una barca per l’estació.

D’altres es van enfilar a les baranes de ferro agafats als barrots i demanat socors al veïns del carrer Vinyals que res hi podien fer.

L’aigua entrava per les portes de l’estació i sortia per les andanes dels trens i semblava que tard o d’hora acabaria emportant-se fins i tot l’edifici de l’Estació.

(en les fotos podeu veure el nivell on va arribar l’aigua i un carrer de nit) -continuarà-





Bitllets de tren dels anys 70

5 09 2007

bitllet de tren dels catalans bitllet de tren de la Renfe Avui he trobat per casa uns vells bitllets de tren dels anys 70 i he recordat especialment la figura del revisor i la cançoneta que li cantàvem quan anàvem d’excursió amb els del “cau” i veiem que s’acostava. La cançó només deia “ja ve el revisor, fent click click, fent click click !

Dels dos bitllets de tren, el de la Renfe és d’una excursió a Montserrat del 13 de maig del 1973, data en que vaig passar de minyó escolta a pioner (mireu els posts corresponents als “escoltes”).

L’altra és dels “Catalans” (19 d’abril del 1973) i és curiós que el conservi ja que en aquells anys al arribar a Barcelona hi havia uns revisors a la sortida de les andanes que et demanaven el bitllet i el tenies que donar si volies passar. Fixeu-vos com un dels bitllets te la marca del revisor que el foradava per un costat.