L’antic altar del Sant Crist

25 05 2012
altar san crist 1929

altar San Crist 1929

Avui recordarem l’antic altar del Sant Crist de Terrassa, esculpit l’any 1670 per en Pere Serra de Barcelona, d’estil barroc i que tenia una gran devoció pels habitants de l’antiga vila de Terrassa.
El venerat Sant Crist estava situat en aquest imponent altar de fusta esculpida en el que, al sòcol de la dreta s’hi podia veure l’escut d’en Pere de Fizes, castlà del castell de Terrassa, el qual va fer construir aquest altar, mentre que al sòcol de la dreta hi figurava l’escut de Terrassa sobre fons d’or.
L’any 1885 es va fer una important restauració del Sant Crist, conservant de l’antic només la creu amb els seus accessoris de plata i alguns fragments de la imatge.
Del cambril de l’altar del Sant Crist cal remarcar els elegants relleus de fusta daurada entre els que sobresortien els de la Mare de Deu i Maria Magdalena.
Malauradament aquest altar va ser cremat amb als altres que hi havia a l’interior del Sant Esperit
durant la Guerra Civil.

Nota.- Fascicle del dijous sant a Terrassa de 1932 enviat per el Ricard Font (veure comentaris)

Anuncis




Les Masies (1)

3 04 2012

L’amic Joaquim Verdaguer ens ha fet arribar un record sobre les masies que degut a la seva extensió he dividit amb dues parts. Aquí teniu la primera:

“Després de la Sentencia arbitral de Guadalupe per part del rei Ferran II (del 21 d’abril de 1486) es donava per acabada la Guerra de Remences entre senyors feudals i els pagesos. La sentència donava fi al dret feudal dels Mals Usos i suavitzava les obligacions i gravàmens en que estaven sotmesa la pagesia. Abans el pagès sobrevivia amb el que l’hi quedava de la seva producció agrícola i ramadera. Amb l’extinció de aquest dret feudal podia, fins i tot, vendre part de la seva collita. Terrassa i el seu entorn va enregistrà un creixement demogràfic i econòmic i, conseqüentment, una progressió en les explotacions agrícoles, d’on sorgiren noves famílies que, segles després, seran importants propietaris de terres. Guany d’aquest benestar en la pagesia va ser la reforma i, principalment, la construcció de la majoria de masos del terme de Terrassa.

Algunes d’aquestes masies, les reformades, són hereves de les antigues viles romanes i medievals, però la majoria foren de nova planta amb l’ocupació de nous espais forestals transformats en terres de conreu que verificaren una transformació del paisatge terrassenc.

Fent un repàs d’aquestes masies, s’han de diferencià tres demarcacions autònomes dins el terme del castell de Terrassa: El Delmari de Sant Fruitós, és a dir el que és actualment el centre, el barri del segle XX i la franja de Ca n’Aurell propera a la Rambla; la Quadra de Vallparadís, que s’estenia pels actuals barris de Vallparadís i Can Palet; i, la part forana, que agrupava la resta del terme i part dels de Sabadell, Sant Quirze i Viladecavalls.

Les masies del Delmari de Sant Fruitós eren: el mas Oller, a l’actual carrer del Nord; el mas de la Portella, on ara hi la Nova Jazz Cava; el mas Rossinyol o Sanllehi, situat prop d’on ara hi la Biblioteca Central; el mas de les Terrosses, emplaçat prop el carrer Blasco de Garay; Mas Adey, sobre el carrer de la Creu Gran; Mas Novell o del Puignovell al carrer del mateix nom; Mas del Puig Pascual, on ara hi ha l’Escola Pia: Mas Alcuba, al camí de Rubí (Sant Francesc – Pare Font), prop la carretera de Montcada; mas del Pla, on ara hi ha la Masia Freixa, Mas del Palau Jussà, al final del carrer de Roger de Llúria. Tots aquest masos van ser engolits progressivament degut al creixement urbanístic de la ciutat. – continuarà –





Monedes de Terrassa de la “guerra dels segadors”

15 10 2008
anvers 5 rals

revers 5 rals

revers 5 ralsAvui incloc una informació que m’ha fet arribar el bon amic, Ricard Font sobre unes monedes encunyades a Terrassa:

Segons sembla per la “guerra dels segadors” al Castell de Terrassa es va encunyar una moneda obsidional de cinc rals (obsidional significa que és una moneda que no conté la quantitat en pes de plata que li correspondria ja que es tracta d’una moneda de necessitat pel fet de estar en guerra i no tenir numerari suficient). En el anvers podem veure que hi diu “PRINCIPATUS CATAL” (Principat de Catalunya) i en el revers “CASTRU TARRAS 1642” (Castell de Terrassa).

Durant la mateixa guerra dels segadors es van encunyar sisens (sis diners) de coure. Però uns deien “castrum Tarrassa” i altres “universitas terrassa”, (en referència al conjunt de cases de pagès dels voltants de Terrassa

sisens 1

Segons ens informa el bon amic Ricard Font, l’Ajuntament té un encuny medalla imitació de la moneda de Terrassa de cinc rals de l’any 1642, del qual se n’han fet amb coure, amb coure platejat i amb plata. El tamany és una mica mes gran que la moneda original i l’escultor és en Vallmitjana. En la imatge que ens ha fet arribar es pot apreciar el nom de l’escultor, si be, segons ens informa el Ricard, n’hi ha que no tenen el nom ja que aquest el posaren després de ser encunyada. També ens informa que actualment se’n poden adquirir al mateix Ajuntament.