La prostitució a Terrassa 4

1 12 2009

taxi-girls

taxi-girls

El 1932 trobem un local al carrer Duquesa de la Victoria, 103 anomenat “Ca la Pepa”. Un altra establiment que va ser bastant conegut als anys 30 va ser un bar anomenat “Els Caus” a la Carretera de Rellinars i on s’hi feia l’anomenat “ball-taxi” que era una forma de prostitució amagada.

Les dones només tenien l’obligació de ballar amb el client a canvi d’uns tiquets que es venien a l’entrada del local, però moltes acabaven oferint serveis extres al finalitzar el ball.

Desprès de la guerra civil les cases de prostitució de la ciutat van continuar obertes fins l’any 1956. De fet el tercer reglament de la ciutat és de l’any 1945 i pràcticament copia íntegrament al del 1923 i només es fa un esment en contra d’aquells que indueixin ales dones a prostituir-se o en vulguin fer un mitjà de vida.

Finalment el 1956 els bordells es prohibeixen amb un decret i a partir d’aquesta data les prostitutes poden ser castigades per la llei, tal com podem llegir en aquest text extret del decret: “las que ofendan el pudor o las buenas costumbres”. I fins avui continuem igual, sense una llei que reguli aquesta vell ofici.
Ja em parlat abans del bordell anomenat “la casita blanca” però podem anomenar-ne d’altres, com el “Buenos Aires” a la cantonada del carrer Bruch i Donoso Cortés, el “Gurugú” a la carretera de Sabadell o el “Goa”.

Actualment qui pot dir que no s’exerceix la prostitució a la nostra ciutat? Només cal donar un vol per la carretera de Martorell, de Rubí o de Sabadell per donar-nos compte de que aquest ofici segueix sent una realitat tot i no estar permès per la llei.

Una historia del Gurugú: Un terrassenc, que no vol dir el seu nom, estava un dia assentat dins del bar del Gurugú i m’ha explicat la següent anècdota:

Es veu que prop seu hi havia un altra home prenent una copa i de sobte va veure que entraven una parella de policies. Al veure’ls és deuria pensar que anaven per ell i ràpidament es va aixecar i va sortir, cames ajudeu-me, per evitar que l’agafessin.

El fet és que a la sortida del local hi havia com un tros de terra sense asfaltar i només un parell de lloses de pedra servien de passera, deixant per sota una mena de tub perquè passes l’aigua quan plovia. Com que no sabia que fer, l’home es va intentar amagar dina del tub però amb la mala fortuna que els policies el van veure.

El fet és que ell a penes hi cabia i quan els policies el van intentar treure’l, estirant-lo pels peus, el cap li va quedar embotit dins del tub i les orelles se li van girar causant-li un dolor molt gran. El qui m’ha explicat l’anècdota, diu que els crits se sentien de molt lluny i que l’home va sortir amb les orelles ben pelades.





La prostitució a Terrassa 2 (primers bordells)

26 11 2009

reed-room 1921

reed-room 1921

A finals del S.XIX i principis del XX a la Vila de Terrassa hi van haver alguns locals que, si bé no eren prostíbuls, si que eren coneguts com a “bars de cambreres”, el més antic és un que es va instal•lar a la plaça de la Creu, 16 i d’altres que es té noticia estaven situats al carrer del vall 19 i a la carretera de Montcada, 89. Aquests locals tenien prohibida l’entrada a menors de 16 anys i tenien que tancar abans de la 1 de la nit en dies feiners. En aquests cafès o bars les dones no tenien que oferir serveis sexuals i en canvi si que tenien que procurar que els homes beguessin tant com pugessin ja que el seu sou era un percentatge del que el client hagués consumit. Si desprès feien altres serveis aquests ja formaven part d’un acord privat entre elles i els clients. En canvi en els bordells l’acord era sempre entre els clients i la mestressa. La prostituta cobrava els serveis amb xapes, que posteriorment bescanviava per diners.

De principis de segle era conegut un bordell anomenat “la casita blanca”, propietat d’una tal senyora Emília Menéndez, que ja al 1904 va sol•licitar obrir un bordell al camí que portava a Sabadell i que posteriorment va traslladar a la carretera de Castellar.

Aquest bordell va ser clausurat per mesures sanitàries, tot i que en anys posteriors aquest nom perdura en altres locals de la ciutat i als anys 40 i 50 el trobem situat en una zona actualment travessada per l’actual avinguda de Jaume I (al costat del molí).

Un altra bordell obert en aquells anys va ser al carrer Vallparadis, 127. Si bé de locals en tenim constància, de noms de prostitutes ja és més difícil i només podem destacar la Maria Baldún, prostituta de l’antic poble de Sant Pere a mitjans del S.XIX com la més antiga coneguda, tot i que sembla que exercia el seu ofici a les rambles de Barcelona.

Per les classes burgeses podem citar un club privat al carrer Sant Pere anomenat “Reed-Room” en el que només hi podien entrar homes i que disposava d’una entrada secreta des del Teatre Principal per on podien entrar les “senyores de la vida” que es com s’anomenaven les prostitutes per quedar bé. I perquè a la vida hi ha d’haver-hi de tot, podem citar l’existència d’unes prostitutes de classe baixa al final de la Rutlla, cantonada amb el carrer Viveret i que oferien els seus serveis als soldats dels campaments militars que s’entrenaven on avui hi ha l’avinguda Jacquard.