La F. Ascaso, una pistola fabricada a Terrassa

En Joan Ullés i Bascompte (Terrassa, 30 de desembre de 1920), (segons explica en una en una entrevista que es pot llegir a internet) era fill d’un dels fundadors de Fraternitat Republicana – Casa del Poble i segon de quatre germans, i va haver de deixar d’anar a l’escola a l’edat de 12 anys per ajudar la seva mare, treballadora tèxtil. Als 14 anys va entrar com a aprenent de mecànic en un taller de metall i l’any següent es va adherir a la CNT.
Després de participar en la lluita contra la revolta militar de juliol de 1936, va participar en la col•lectivització de la botiga de reparació de maquinària tèxtil, Casa de Bach de Terrassa, sent vuit treballadors i que va passar a anomenar-se Taller Confederal Número 1.

El taller es va dedicar a la fabricació de la pistola Astra, coneguda a Terrassa com a Pistola F. Ascaso (per Francisco Ascaso).
Francisco Ascaso va ser un líder anarquista, amic de Bonaventura Durruti i mort el 18 de juliol de 1936 en l’assalt al quarter de les Drassanes de Barcelona.

L’Astra 400 model 1921 va ser la pistola reglamentaria en les “FF.AA. Españolas” des de 1921 al 1946. Durant la Guerra Civil es van fabricar dos models en la zona republicana, un d’ells a Alginet (Valencia), que porta estampat les inicials R.E. (República Espanyola), i l’altre a Terrassa (se’n van fabricar unes 8.000 pistoles), que va canviar la denominació de la pistola per “F. Ascaso” i és la que va ser lliurada a les milícies anarquistes. En fòrums de col·leccionistes avui encara podem trobar carregadors d’aquestes armes amb la marca de Terrassa.

Si algú vol saber on era aquest taller només ha d’anar al numero 6 del carrer de Sant Isidre (era just al primer pis).

La Fraternitat Republicana i La Casa del Poble

Segons ens ha fet saber el bon amic: Ricard Font: “La Fraternitat Republicana de Terrassa va encunyar dues monedes, una de llautó de 10 cèntims i una de cupro-niquel de pesseta, en principi d’us intern, però quan va faltat numerari, també eren utilitzades al carrer. Llur mida és igual als dos euros, però una mica més primes”. (podeu veure ambdós costats en les imatges adjuntes cedides pel mateix Font)

Història: A Terrassa a principis del 1900 hi havia un centre anomenat “Fusió Republicana” situat al carrer Pantà, just on avui trobem el Cor dels Amics. En aquest centre si aplegaven tots els partits republicans de la ciutat a excepció de la branca federalista que podíem trobar al número 39 del carrer de Sant Antoni.

Aquests van constituir, amb data 25 d’agost del 1903, una nova societat anomenada “Fraternitat Republicana” i poc més tard, el 12 d’octubre del mateix any una societat anònima amb el nom de “Casa del Poble de Terrassa” amb l’objectiu de comprar una casa on construir un espai que servis per reunir-se cadascuna de les diferents faccions que defensaven els ideals republicans.

El 29 de novembre la societat “Casa del Poble” va cedir a “La Fraternitat Republicana” l’edifici del numero 15 del carrer Cremat, una finca que havia estat propietat de l’antiga Casa Ventalló i havia acollit l’antic Cafè de l’Unió. El més destacat de l’edifici era el seu magnífic patí i el seu gran saló d’actes.

És interessant recordar els cognoms dels qui van constituir la primera Junta de la nova “Fraternitat Republicana” i que eren: Presidents honoraris: Nicolau Salmerón i Alexandre Lerroux, President: Domènech Palet i Barba, Vice-president: Josep García Hernández, comptador: Gaspar Armengol, tresorer: Avel·li Estranger, secretari: Joan Muntanyola, vocals: Francesc Turu, Bartomeu Puigmartí entre d’altres.

A la “Casa del Poble” s’hi va fer una escola primària per analfabets, una biblioteca al primer pis, el 7 d’octubre de 1921 es va fundar un Grup Coral, al 1922 un Grup Excursionista, al 1926 una secció artística i al 1928, cointcidint amb la celebració de les seves “noces d’argent” (vegeu publicitat de l’època), un grup esperantista, a més d’una Mútua i d’un grup de foment del llibre.

La Fraternitat Republicana va promoure al llarg de la seva vida diferents publicacions com, Fraternitat Republicana al 1903, Llibertat al 1912, Unió Republicana al 1915 i La Acción al 1922. En aquest record podeu veure una captura del primer diari publicat el 3 d’octubre de 1903 i una del darrer, el 28 de desembre de 1928.

Però una de les dependències més conegudes pels terrassencs va ser el seu saló de festes, inaugurat el 5 de desembre de 1926 amb la representació de l’opera Il Trovatore. Tot això, però, va finalitzar amb la Guerra Civil.

80 aniversari de la proclamació de la República Catalana (dia 14)

És prou conegut que a Barcelona va ser el propi Lluís Companys qui va proclamar la República Catalana, recolzat poc desprès pel propi Francesc Macià que va proclamar la República Catalana dins de la República Federal Espanyola. I també es prou conegut que a resultes d’aquesta situació el mateix rei, Alfons XII va optar per abdicar i fugir a l’estranger, com podem comprovar en un retall de la premsa d’aquells dies.

La proclamació de la República Catalana es va produir durant el migdia del 14 d’abril i els nous regidors republicans, reunits a la seu de la Casa del Poble del carrer cremat, van dirigir-se a l’ajuntament i van hissar la bandera republicana al costat de la senyera, mentre un altra grup de ciutadans entrava al consistori per endur-se un retrat del rei amb l’objectiu d’estripar-lo i cremar-lo al mig del Raval, mentre llançaven visques a favor de la república i crits en contra del rei.

La ciutat llavors va entrar en una mena de festa col·lectiva: els treballadors abandonaren les fàbriques i sortiren al carrer, les campanes a dos quarts de sis de la tarda es posaren a repicar i els balcons de la Casa del Poble i el Centre Catalanista Republicà ja lluïen banderes tricolors.

Al vespre hi va haver una manifestació acompanyada de la banda municipal que va tocar la Marsellesa i la Santa Espina com a nous himnes de la república. Mentrestant els manifestants feien crtits a favor de l’amnistia i demanaven que els sometents lliuressin les armes. També és van fer ballades de sardanes al vespre davant de la Fonda Bonavista a la Rambla, tal i com podem comprovar en un anunci publicat el mateix dia.

També hi van haver discursos per part d’alguns dels regidors des del balcó de l’ajuntament i reunions diverses entre aquests i els representants d’entitats ciutadanes, per tal de mirar de posar-se d’acord en com es tenia que actuar davant del nou règim polític i social que s’estava produint.

El dia 15, en els terrenys del camp del futbol del Terrassa, més de deu mil persones es van aplegar per celebrar una mena d’assemblea general on es va acordar demanar al nou govern una amnistia general i la separació entre l’Estat i l’Església a més d’altres aspectes relatius a aconseguir més drets i llibertats pels ciutadans així com el dret al sufragi universal.

El primer alcalde república de Terrassa d’aquesta etapa corresponent a la II república va ser Avel·lí Estranjer (la constitució del nou Ajuntament es va fer el dia 16 d’abril del 1931) i el va substituir en Samuel Morera, que és conegut perquè el 6 d’octubre del 1934 va proclamar la República Catalana des de l’Ajuntament de Terrassa, seguin t les indicacions del president de la Generalitat en Lluís Companys. (mireu la crònica del que va passar en un dels diaris de la ciutat) Aquest fet va fer que l’empresonessin fins l’any 1936 en que el Front d’Esquerres va guanyar les eleccions i va donar una amnistia als presos polítics.

80 aniversari de la proclamació de la República Catalana (dia 12)

Aquest any, el dia 14 d’abril, es celebra el 80 aniversari de la proclamació de la segona república. L’any 1931 l’ajuntament de Terrassa d’igual manera que la resta dels principals ajuntaments de l’estat espanyol va proclamar la segona república com a resultat d’unes eleccions municipals que van convertir-se en una mena de votació popular entre la monarquia i la república i on els partits republicans van resultar els guanyadors.

A la nostra ciutat les eleccions, celebrades en un primaveral dia 12 d’abril de 1931, van ser sorprenentment guanyades per una coalició de partits formada per la Fraternitat Republicana, el Centre Republicà Obrer, el Centre Catalanista Republicà i el Bloc Catalanista Republicà amb 3.680 vots. La segona força va ser la Coalició Monàrquica (els salistes) que en va obtenir 1.980. I la tercera força va ser l’Associació Catalanista amb 1.587 vots. Això significava una majoria absoluta de regidors pels Republicans amb 21 escons davant dels 9 dels Monàrquics i 1 dels Catalanistes. La pèrdua del segon lloc dels catalanistes davant dels monàrquics o salistes va ser doncs per una diferencia molt petita. Com podeu comprovar la proporcionalitat dels escons en aquella època no tenia rés a veure amb el nombre de vots aconseguits.

Cal indicar que les cròniques dels diaris d’aquella època ens parlen de la més que possible compra de vots per part del anomenats “salistes” i que havien arribat a pagar, diuen, 75 pessetes per vot.  El fet és que, un cop finalitzada la jornada electoral, els republicans s’adreçaren a la Casa del Poble del carrer cremat i l’excitació va anar creixent a mesura que es comptabilitzaven els vots de les diferents taules electorals, totes elles favorables a la seva candidatura. Finalment va quedar sense signar l’acta del Col·legi del Grup Escolar per discrepàncies dels components de la mesa davant d’uns vots que presentaven uns noms tatxats amb llapis. Finalment un bon grup de persones es va dirigir al col·legi i els va obligar a signar l’acta.

 A la nit tingué lloc un ball públic a la mateixa Casa del Poble que va ser molt concorregut i cal destacar que en un moment donat va ser interpretada la Marsellesa que es va convertir una mica en l’himne d’aquelles eleccions ja que poc desprès va tornar a ser interpretada, aquesta vegada per el Grup Coral de la Fraternitat Republicana.

Fixeu-vos com algún espavilat ja utilitzava la dualitat entre república i monarquia per fer el seu anunci de carbó.