El lot de cal Aymerich

20 10 2009
lot aymerich 1923

lot aymerich 1923

Aquest record no té rés a veure amb Terrassa, tret del fet que m’ha vingut al cap desprès de veure un anunci antic (1923) de la casa Aymerich, del carrer Fontvella. En el citat anunci s’ofereix a la venda un “lot”, o sigui una llanterna elèctrica portàtil. Una cosa absolutament normal i que potser no ens portaria a fer-hi cap esment, però el que he trobat curiós és precisament la marca de la llanterna en qüestió i que no és altra que la de “LOT“, justament la paraula que molts catalans fem servir per referir-nos a aquest estri.

lot

No soc historiador i desconec si aquesta marca era una marca catalana o si era estrangera però, com en altres marques com cel·lo o turmix, aquí els ciutadans van substituir el nom del producte pel de la marca i, amb el temps, aquesta darrera és la que ha perdurat.

Qui no ha utilitzat alguna vegada un “lot”?

Incloc a continuació unes imatges que ens ha fet arribar el nostre amic R. Font:


Anuncis




Carrer de Jaume Cantarer (2)

7 06 2008

vista carrer de jaume Cantarer l\'any 1925 En l’anterior article ja varem parlar del carrer de Cantarer i en aquest el que vull es mostrar-vos alguna fotografia més de l’entorn del carrer.

Ecarrer de Jaume Cantarern la primera (any 1925) podeu veure, a la dreta del carrer, l’edifici que va ser enderrocat per construir-hi la seu de la Telefònica i que com podeu veure hi tenia la seu una botiga de queviures. La segona fotografia ens mostra el carrer des de la finestra gòtica de la casa Aymerich i des de la que podem veure al fons la Torre del Palau.





Carrer de Cantarer i casa Aymerich (1)

5 06 2008

carrer de cantarer i casa aymerich La història del carrer de Cantarer també és ben antiga i ens hem de situar al 1311, quan el castell de la Torre del Palau ocupava bona part de l’actual plaça vella. El rei Pere d’Aragó va concedir als habitants de la vila de Terrassa “l’horta nova” per tal que hi poguessin edificar noves cases i d’aquí ve que es fessin tots els carrers per sota de la plaça vella.

El nom més antic que es coneix és el de carrer del Seller o d’en Celler (el 1343 es parla de la casa de “in vico vocato d’en Seller). Altres noms van ser d’en Janer i d’en Bodies fins a portar el d’avui: d’en Jaume Cantarer (nom que ja apareix el 1388 en una casa que diu que estava situada “in hospicio d’en Cantarer). En aquest carrer s’hi van instal·lar molts oficis, tals com manyans, fusters, corders i teixidors. De fet, en la darrera casa de l’esquerra de la foto, a sobre del portal hi havia l’escut dels teixidors amb data de 1575; casa que va ser enrunada l’any 1944 (la foto és del anys 30, de l’Arxiu Tobella).

casa aymerich gravat d\'en mateu Avellaneda L’antiga casa Aymerich la podem apreciar en aquest gravat d’en mateu Avellaneda, que ens mostra la mansió senyorial al segle XIV i ens podem fer una idea de la valuosa pèrdua d’un edifici tant important. En l’anterior post del Mesón de los Arcos, podrem trobar un comentari d’en Rafael on ens dona un enlla per poder veure l’abans i l’ara d’aquest indret.





El Meson de los Arcos

4 06 2008

meson de los arcos Del Meson de los Arcos en podríem explicar de tots colors, però jo he triat aquesta fotografia en especial per fer un petit homenatge al Narcís del Meson i al seu peculiar sentit de l’humor i deixaré oberts els comentaris, per què qui vulgui ens expliqui les seves vivències.

A la foto podeu veure a la part dreta l’antic edifici de la Telefónica i si us hi fixeu be veureu al fons del carrer de Jaume Canterer la Casa Aymerich (en parlarem en propers posts), que no deixava arribar al carrer del Vall. Quina llàstima haver enderrocat aquesta casa amb els seu finestral gòtic i les seves arcades més modernes. L”edifici, obra del arquitecte Frederic Vinyals, crec que era força destacable ja que presentava una  bona harmonia amb el conjunt de la plaça (no acabo d’entendre perquè algubns edificis estan protegits i d’altres no).

El finestral gòtic del balcó, el podeu veure avui en un racó a l’entrada de l’actual edifici (la foto és de finals dels anys 40).