Ca la jardinera, al carrer de Viveret

16 09 2009

pexos colorsVaig néixer a la part de dalt d’aquest carrer que avui porta per nom carrer del Viveret i crec que el nom d’aquest carrer està mal escrit,  ja que hauria de dir-se carrer de Mas Viveret o carrer del torrent d’en Viveret, que era el nom tant del mas que ocupava uns terrenys just on avui s’hi ha construït una nova escola com del torrent que tenia el seu origen a la Creu Gran i que, després de recollir les aigües del rentador comunitari del capdamunt del carrer de Baldrich, anava a parar a la clota d’en Viveret, zona on ara hi ha el col·legi Bisbat d’Ègara, prop del mas Viveret (del qual agafava el nom el torrent). Després de passar la carretera de Montcada, s’ajuntava amb el torrent del Salt a l’altura de la fàbrica Sala i Badrinas.

Recordo que de petit anava a aquest mas, que nosaltres popularment anomenaven com a “ca la jardinera“, a pescar-hi peixos, doncs tenia una mina d’aigua abundosa que anava a parar a una bassa molt gran, sempre plena de peixos de colors. Potser aquest fet ha estat culpable de que sempre hagi tingut una petita bassa amb peixos, tant al pati de casa dels meus pares com a la terrassa del pis on actualment visc. Els peixos els pescava amb un fil de pescar, un parell de ploms, una boia, un ham petit i boletes de pa com a esquer.

Sempre que s’enruna una d’aquestes velles masies que perduraven al bell mig de la ciutat crec que perdem un xic de la nostra identitat. No entenc perquè es protegeixen certs edificis i d’altres es deixen perdre.

tallers abelloFent un breu apunt històric cal indicar que aquest carrer de Viveret antigament s’havia anomenat carrer de l’Auxili, en referència a que en aquest carrer i en uns locals propietat d’un regidor anomenat Isidre Abelló s’hi guardaven unes bombes d’aigua (adquirides el 1878) i que servien per poder apagar els incendis de la Vila.





El carrer Topete segons la Sra. Carmeta

23 09 2008
Pastas F. Abad

Pastas F. Abad

Avui he rebut aquesta aportació, de part de la Senyora Carme Gras, i estic segur que us agradaria llegir-la, no com un comentari sinó com un record dels anys passats al voltant d’aquest carrer, i aquí la teniu (amb alguns anuncis antics que espero us agradin):

“El bar de davant de cal Codina es deia Monumental, i per això el nom del camp del Mono, derivat del Monumental.
Al costat de cal Fruitòs hi havia cal Llonch i al seu costat hi havia un llauner que es deia Cabot. Tenia d’aprenent el Sr Bou i li fotia algun calbot quan no feia les coses bé. Més amunt hi havia cal Feliu, on venien més que res mitges, mitjons, samarretes, etc i més amunt hi havia una sabateria (la filla es va casar amb el dibuixant Avellaneda). Més amunt hi havia l’espardenyeria cal Carles i al costat a cal Raval, que es dedicaven a reparar calderes.

Després hi havia l’estable de ca la Paula, que feia cantonada amb el carrer Viveret, on hi deixaven el carro i el cavall i també hi tenien vaques. Hi feien “matons de monja” en unes tarrinetes individuals. Tenien forma de pit. A l’estable hi van posar més endavant la joieria de cal Ponsa

Al costat del bar Aurora hi havia un estanc, la mestressa es deia Rosita, al costat de l’estanc hi havia un sastre, que es deia Cortès i després un sabater “remendon” que es deia Pallarols, i després una perruqueria de l’Elena Rusca, dona del fill Pallarols. Al costat, sempre anant amunt, hi havia una espardenyeria.
La merceria era més avall, al costat del barber i els deien cal “Marro”. En realitat es deien Ballbé.

anunci del 1939

anunci del 1939

Abans del garatge Solé hi havia una fàbrica. L’amo que li dèiem “el de la pipa”, vivia al C/Topete, cantonada Aurora i es va casar amb una filla de ca l’Alloé.

A cal Solé, abans havia estat ca “l’Abad de les Pues”, al davant, hi havia el col·legi de noies de la Sra. Adelina i a sobre l’Escola Social. Més avall, entre ca la Sra. Adelina i cal Matalonga hi havia una fàbrica que feien pasta de sopa. A la façana hi havia un relleu amb una cara d’un gall. I abans d’arribar a cal Matalonga encara hi havia un tancat amb horts, de cal Vergés.

Des del pati de ca la Sra. Adelina es veien les finestres de la fàbrica de pasta: veiem la pasta assecar sobre un engraellat i un paper secant. Hi havia alguna nena més entremaliada que s’enfilava a la finestra i agafava algun macarró o fideu”.