El misteri de la llista del joc de cartes

22 06 2018

llista de ca n’arnaus

A voltes expliques records, curiositats o anècdotes, però de tant en tant et trobés amb petits misteris que només gràcies a la capacitat de coneixement de persones com el Rafel Comes pots intentar esbrinar-los.

El cas és el següent: fa pocs dies vaig trobar dins d’un llibre vell de la residencia ca n’Arnaus del carrer Sant Francesc un trosset de paper que al obrir el llibre va caure al terra. Al primer cop d’ull em va semblar un tros de paper d’aquells que posem per fer de punt de llibre i al veure que per un cantó era un full de publicitat de La Fonda Pirenaica de Ramon Cost de Planoles, vaig pensar que no tenia més importància.

Va ser al observat que per l’altre cantó hi tenia una llista amb noms, alguns d’ells prou coneguts que vaig decidir fotografiar el document i enviar-ne una còpia al Rafel.
I vet aquí el que ha esbrinat:

“Suposo que aquesta llista deuria ser d’un joc de cartes o similar.

  • J. Arnaus deu ser Joan Arnaus Vila que va fer la guerra al bàndol nacional i que, segons crec, va marxar a Xile i potser no va tornar, ja que no figura enterrat a Terrassa.
  • A. Arnaus ha de ser Alfons Arnaus i Vila, enginyer tèxtil, excombatent del bàndol nacional, casat amb Antònia Badiella Ribas, germana de l’Emili Badiella.
  • Els pare d’aquests dos nois era Josep Arnaus i Padró, industrial, soci amb Francesc Roig Llauger d’Arnaus i Cia. Va ser assassinat pels incontrolats el 17 de novembre de 1936. Havia estat regidor a l’època de Primo de Rivera i era monàrquic d’ideologia molt dretana.
  • Onandia a seques pot ser qualsevol de la família, podria ser l’exalcalde Miquel Onandia que tenia una relació familiar amb els Ventayol per la seva muller Paquita Pont i Ventayol o el seu germà Francesc que tenia un assortiment com els Arnaus. També podria ser una dona però no lliga gaire que l’anomenessin pel cognom.
  • R. Ventayol ha de ser en Ramon Ventayol Pi, cosí de la dona de l’Onandia.
  • J. Ventayol seria segurament el seu pare, l’impressor Josep Ventayol i Vila.
  • Maruja acostuma a ser un nom familiar de Maria, però no veig en cap de les famílies Arnaus, Ventayol i Onandia, almenys dins la forquilla d’aquestes edats, cap dona que es digui Maria sol.
    Evidentment tot el que indico són hipòtesis”.

llista de ca n’Arnaus

Fins aquí el que ens explica de la llista. Però queda un altre misteri i és que aquest retall era dins d’un llibre de medicina que es conserva en la biblioteca de la casa ara ocupada per una residencia de gent gran. Segons em van informar en aquesta casa hi havia tingut consulta un metge anomenat Trenard, que com podem comprovar no surt a la llista.

I ara vindria una possible solució al misteri de la Maruja i és que el Dr. Lluís Trenard i Linares que segons diuen era pediatra, estava casat amb Maria Dolors (Maruja?) Arnaus i Vila, infermera de l’exèrcit nacional a la que se li reconegué com ex-combatenta.

Si fos així ja tindríem totes les persones que van jugar aquell dia a un possible jocs de cartes al carrer Sant Francesc i en quan a la data l’hauríem de situar després de la guerra, cap als anys 40 ja que hi ha una pista molt clara i és que el paper per l’altra banda porta imprès: Planoles … de ….. de 194…
Què opineu? Misteri resolt?

Anuncis




Al carrer de Sant Francesc s’hi feien sabates

2 12 2016

isidro-queralt-artesa-sabater-1962Poca gent sabrà que als anys 60 hi havia un petit taller de sabateria artesana al número 51 del carrer Sant Francesc, regentat per un tal Isidro Queralt Barrull què, com molts altres treballadors, a més de la feina en el seu taller feia hores portant un teler en una empresa tèxtil de Terrassa (al Sala i Badrines).

En la fotografia que hem aconseguit, el podem veure confeccionant unes sabates a mida en unes condicions que semblen bastant precàries: una bombeta de 125 v. penjant d’un fil a sobre seu, una taula vella i plena d’estris, un cubell als peus per estovar el cuir, un martellet a la mà per clavar les puntes de les soles, una cadira de cuir per poder aguantar les llargues hores de treball, uns pots de cola amb aquell fort olor que deixen anar, un calendari penjant de la paret marcant el pas inexorable del temps i una finestra que deixa passar la llum i potser l’ajuda a estalviar un xic d’elèctric en les hores diürnes; en fi, un munt de records d’un ofici ja desaparegut a la nostra ciutat.

Per cert, l’Isidre feia “més hores que un vigilant” i és que segons ell deia “no vull que la meva dona hagi de treballar fora de casa“. Avui aquesta manera de pensar no té gaire futur entre la gent jove, oi?





Butlletins antics (6): el del Ateneo Tarrasense del 1891

9 04 2016

butlleti ateneo tarrasense1891Avui us presentem el número 1 del Butlletí de l’Ateneo Tarrasense editat el 15 de març de l’any 1891 a la seva seu social situada al carrer Sant Francesc 10. Malauradament aquest butlletí va durar ben poc ja que el 30 d’octubre del mateix any es va deixar d’editar.

Tot i el que pugui semblar, cal indicar que en aquesta data l’Ateneu portava ja molt de temps funcionant ja que s’havia fundat el 23 d’agost de l’any 1879 amb el nom d’Ateneu Lliure i sota presidència de qui seria alcalde de la ciutat, durant el període 1883-1885 i també al 1891 pel Partit Federal, el republicà Joaquim Marinel•lo Bosch, que a més va ser escriptor, poeta festiu i actor còmic (foto de la dreta del 1907).Joaquim Marinel•lo Bosch 1907

Podeu consultar la història en aquest document en pdf realitzat per l’historiadora Lurdes Plans.
http://ateneuterrassenc.terrassa.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/16/2011/11/recull_historic_de_lateneu_terrassenc_159968.pdf

El president de L’Ateneu l’any 1890 va ser l’insigne Soler i Palet (foto de la dreta) i va ser ell qui el mateix any va organitzà el primer certamen literari a Terrassa, a més de aconseguir una nova seu, situada en terrenys de l’actual Ajuntament. josep soler i paletD’aquella època avui en queda la sala d’actes i de ball que actualment és la seu de la Jazz Cava (en la paret d’aquest edifici, el juny del 2013, es va inaugurar una placa (veure imatge de l’esquerra) en honor a Joaquim Marinel•lo Bosch, coincidint amb el 175 aniversari del seu naixement).placa marinel.lo bosch

L’Ateneu va incorporar el Centre Artístic de la ciutat i es van organitzar apasionades tertulies literaries, una escola de pintura i una curiosa secció de dibuix amb la peculiaritat d’estar pensat per la seva aplicació en la indústria eminentment tèxtil. Tot i aquests anys tant bons per la instituació, l’Ateneu es va disoldre l’any 1898.

Posteriorment i quasi 100 anys més endavant, l’any 1996, es va refundar a la ciutat l’Ateneu Terrassenc, de la mà del seu president onorific Francesc Olivé i Dinarès.





La sastreria Armengol o “Cal Blau”

24 05 2009

armengolLa sastreria Armengol era un establiment que tenia molta nomenada a la ciutat, tot i que el nom popular amb que se la coneixia “Cal Blau” va arribar a agafar més empremta que el del seu fundador, en Domènec Armengol. Aquest establiment es va fundar l’any 1906 amb una tenda situada al carrer de Sant Francesc, número 37.

anunci 1934

anunci 1934

anunci 1930

anunci 1930

biosca 1909

Tretze anys més tard, al 1919, es trasllada al carrer Sant Pere, número 26 i 28, just on abans hi havia hagut una tenda de teixits per senyora propietat de la vídua Biosca (veure anuncia del 1909) , i poc desprès ja obra una sucursal molt popular a la Rambla d’Ègara, número 151. A la tenda del carrer Sant Pere tambè hi va vendre joguines tal i com podeu veure en una publicitat del 1934.

anunci 1951

anunci 1951

Un cop passada la guerra civil, l’any 1949, el fill, Antoni Armengol i Cot, decideix traslladar la botiga a una seu única a la Rambla (llavors anomenada Avenida del Caudillo), al número 168, que és precisament la que molts recordaran.

armengol 1949042

anunci 1949

Hem de tenir present que en aquells anys, hi havia molts treballadors de la ciutat que hi anaven a comprar les seves vestimentes de treball (el meu sogre aixi m’ho ha fet saber).

anunci 1922

anunci 1922

El que no sé del cert, és el perquè del nom de “el Blau”, potser és perquè les indumentàries dels treballadors eren normalment de color blau?

Adjunto uns anuncis que m’ha fet arribar l’amic Rafael (un del 1922 i l’altre del 1949). Fixeu-vos en que en l’antic es pot veure com era l’antiga botiga del carrer Sant Pere.