Butlletins antics (7 i 8): el de la Mutualitat Terrassenca i la Previsió Terrassenca

12 03 2016

butlleti mutualitat terrassenca 1914Avui us presentem el butlletí número 6 de la Mutualitat Terrassenca corresponent al mes de maig de 1914, que era una associació benefica del que llavors s’anomenava com a “socors mutus” i que cobria casos de malaltia, invalidesa, vellesa o defunció. Amb el temps es va convertir en una associació benèfica de gran tradició local que tenia com a objectiu donar una ajuda econòmica en el moment de decés d’un associat.

Aquesta associació benefica va néixer a la ciutat de Terrassa l’1 d’agost de l’any 1908 i en l’època del butlletí que us mostrem tenia la seu social en un edifici del carrer Nou, 29 (la casa que hi ha al costat d’un restaurant anomenat l’Anec Mut).

Des de la seva fundació, no va deixar mai de donar els seus serveis tot i els durs períodes que li va tocar viure, com per exemple la gran epidèmia de grip del 1919, la Guerra Civil o les riuades del 1962. Al 1943 va incorporar el servei d’enterrament que es va fer molt popular a Terrassa dons molta gent es va acostumar a pagar-se l’enterrament en vida, com en el cas dels meus propis pares.la previssió terrassenca 5-2009

En l’actualitat, i amb el nom de la Previsió Terrassenca és una Mutualitat de Previsió Social que repercuteix els beneficis entre els seus associats, ja que és una entitat sense ànim de lucre, que és coneix arreu amb el nom de La Previsió http://laprevisio.cat/ i que actualment ofereix els seus serveis en l’àmbit de tota Catalunya. Podeu veure un article (a la dreta) en que es parla de l’entitat al maig del 2009.

butlleti previsió terrassenca 1936Ja com a Previsió Terrassenca, va publicar el seu primer butlletí l’any 1936, tal i com podeu veure amb l’exemplar numero 1, corresponent als mesos de gener, febrer i març.

50aniv previsio terr2Quan van celebrar les noces d’Or de l’entitat (8 de novembre de 1958) ho van fer amb un passi de pel·lícules de cinema amateur i una xerrada a la sala d’audicions de Radio Terrassa, tal i com podem comprovar amb l’anunci que podeu observar a la dreta. La xerrada va anar a càrrec de Vicenç Closa en representació de l’entitat i les pel·lícules eren dels cineastes terrassencs Carles Puig i Francesc Font.

prevision terrasense 10-62També us mostrem un anunci del 1962 en que es publica un avis de la Federació de Mutualitat de Catalunya i Balears dirigit als familiars de persones desaparegudes o mortes en la riuada. Podem comprovar que en aquells moments la seu de l’entitat era al carrer Gavatxons, 20 3r. pis. Actualment la seu de l’entitat està en el Passeig Compte d’Ègara, 1.





Cal Piñol i el Sr. Pepito

11 11 2008
Anunci Cal Pinyol 1951

Anunci Cal Pinyol 1951

Avui us explicaré una petita anècdota que m’ha fet arribar l’Antoni Crusellas sobre l’establiment de Cal Piñol. Una tenda on venien i arreglaven bicicletes al carrer de Gavatxons.

Segons m’informa, els amos de Cal Piñol es deien Pepito i Pepita i tenien un ajudant anomenat Aparici, tot i que tot sovint s’hi veia el seu pare, un senyor baixet i gros que ajudava en el taller. La tenda ocupava els baixos de l’edifici i a la part superior hi tenien la vivenda.

L’anècdota en qüestió és que l’any 1943 l’Antoni Crusellas va entrar a treballar d’aprenent a Cal Piiñol amb un sou de 30 pessetes a la setmana i als vols del Nadal li van encomanar que portés una bicicleta nova a casa d’un client que l’havia reservada uns dies abans. Però, com que aquest client vivia una mica lluny del centre, va decidir pujar sobre la bici i anar-hi tot pedalejant. Quan ja estava a punt d’arribar a casa del client va donar un cop amb la bicicleta a la vorera i se li va trencar una biela. Com que no sabia que fer, tot espantat, va decidir arribar fins a casa del client i explicar-li el que li havia passat i , com era lògic, el client no en va voler saber res. Li va dir que ell havia comprat una bicicleta nova i que aquesta ja se la podia tornar a emportar.

Ja us podeu imaginar els retrets que li va fer el Sr. Pepito quan el va veure arribar amb la bicicleta espatllada i és que a vegades voler fer-se l’espavilat porta aquestes conseqüències.