La il·luminació nadalenca dels carrers de Terrassa va començar l’any 1962

A Terrassa el costum d’il·luminar els carrers per Nadal va començar l’any 1962 en que els comerciants del carrer Sant Pere es van decidir per penjar bombetes de colors i fer així més atractiva la seva zona comercial.

En la primera imatge (a l’esquerra) del 1963, podem comprovar per el retall de premsa del Terrassa Información que es van afegir a la iniciativa el carrer Fontvella i el carrer Cremat.

En la noticia veiem que es lamenta que un carrer tant cèntric com el de Gavatxons no s’il·luminés però en canvi no esmenta el carrer Major. En les altres imatges, a la dreta de l’article, podem veure la senzilla il·luminació del carrer Sant Pere de l’any 1962 i que podem considerar com la primera que es va fer a la nostra ciutat, avui fa 56 anys.

1500 bombetes de colors es van necessitar per fer la decoració dels carrers i pel que podem apreciar per les imatges sembla que quedaven més engalanats del que avui podem observar en alguns punts de la nostra ciutat, tot i els avenços que han suposat els leds.

L’any 1962, a més del carrer Sant Pere, podem observar en una foto adjunta que també es va decorar un arbre situat al davant del Glendor (a la Rambla) i tot i que pugui semblar una foto sense importància,cal recordar que aquest any va ser el de les riuades i que precisament aquest establiment va quedar força malmès, però com veiem pocs mesos desprès ja lluïa en tot el seu esplendor.

Per cert, l’endemà d’aquestes fotos va tenir lloc la famosa nevada del 25 de desembre de 1962.

Bon Any Nou, 2012

Ara fa 100 anys és va publicar l’últim número d’una revista setmanal que va arribar a ser molt popular a Terrassa a finals del S. XIX i principis del XX, que es deia EGARA.
Aquest setmanari substituïa un d’anterior, anomenat “El Tarrasense” de curta vida ja que només es va publicar durant dos anys. Egara va néixer el 27 de novembre de 1892 al carrer de la Fontvella, 30 (actualment Penny Moda), tot i que posteriorment es va traslladar al carrer Cremat, 27 (a tocar del Raval de Montserrat).
Serveixi aquest exemple perquè ens donem compte de que les coses mai són per sempre i que tot s’ha de renovar. Renovem dons els nostres desithjos de que aquest 2012 sigui una mica millor que l’any que avui deixem enrera.

Una curiositat: en aquest darrer número del setmanari s’informa que el carrer de l’Arrabal canviarà de nom pel de carrer de l’alcalde Jaume Vallhonrat, tot indicant que anteriorment ja havia estat triat un canvi de nom, en aquest cas el de carrer d’Alfons Sala, però que no s’havia arribat a fer, per voluntat expressa del mateix Sr. Sala.

Una cantonada plena d’històries

Aquesta fotografia de mitjans dels anys 70, segurament ens pot portar molt records, provem-ho?

Primer cal indicar que actualment l’edifici on podem apreciar la sabateria és l’oficina central del Racc a Terrassa, o sigui, que estem davant de la cantonada del carrer de la Font Vella amb Puig-novell. Aquesta botiga de calçats, de la que no recordo el nom, ocupava l’edifici en que havia estat l’antiga seu dels estudis de radio terrassa fins l’any 1941.

També podem recordar els antics senyals que guiaven als conductors per la ciutat, en aquest cas, però, no podem llegir el que hi diu. Una curiositat és el contenidor que deuria de ser dels primers que es van utilitzar a la ciutat i que està situat al bell mig de l’acera, impedint completament el pas. A la part esquerra de la fotografia és veu un tendal que deuria ser el de la pastisseria Piera (antigament de Bonaventura Piera).

A l’altra banda de la cantonada recordo que hi havia uns aparadors on es mostraven imatges de fotogrames de les pel·lícules que es podien veure en els diferents cinemes de la ciutat. També podríem intentar recordar les marques dels cotxes que apareixen en la fotografia, des del 600 al 127 passant pel Citroen Dyane.

En fi, que us deixo la fotografia perquè voslatres també pugueu dir-hi la vostra.

El lot de cal Aymerich

lot aymerich 1923

Aquest record no té rés a veure amb Terrassa, tret del fet que m’ha vingut al cap desprès de veure un anunci antic (1923) de la casa Aymerich, del carrer Fontvella. En el citat anunci s’ofereix a la venda un “lot”, o sigui una llanterna elèctrica portàtil. Una cosa absolutament normal i que potser no ens portaria a fer-hi cap esment, però el que he trobat curiós és precisament la marca de la llanterna en qüestió i que no és altra que la de “LOT“, justament la paraula que molts catalans fem servir per referir-nos a aquest estri.

No soc historiador i desconec si aquesta marca era una marca catalana o si era estrangera però, com en altres marques com cel·lo o turmix, aquí els ciutadans van substituir el nom del producte pel de la marca i, amb el temps, aquesta darrera és la que ha perdurat.

Qui no ha utilitzat alguna vegada un “lot”?

Incloc a continuació unes imatges que ens ha fet arribar el nostre amic R. Font: