Tot recordant un tram de l’antic camí del Cementiri Vell

13 04 2015

carrer del cementiri vellD’aquest antic camí que vorejava el torrent de Vallparadís jo només en recordo un petit tram pel que hi passava quan era petit per per anar a jugar al torrent o per anar a buscar un petricó d’oli a cal Canela (situat a l’antic Mas de la Castlania, avui increïblement mig en runes) i a on també s’hi venia sabó, tal com podeu veure amb l’anunci que reproduïm de l’any 1907.

El fet és que jo vivia al carrer del Viveret i al final d’aquest carrer hi havia un caminet a mà esquerra que passava pel costat d’unes velles fabriques, una crec que era de fundició i l’altre de tintatge. Aquest camí arribava desprès a un punt en que s’estrenyia i es trobava amb unes casetes a ma dreta que semblaven penjades del torrent. D’elles només recordo que eren unes construccions molt senzilles de maó vist i que, just en aquest punt, el caminet iniciava una pujada encimentada que permetia arribar al final del carrer de Serrano.sabons canela 1907

 Aquest espai estava sempre ple d’herbes i mal cuidat i donava la sensació de que la ciutat ni tant sol en tenia coneixement de la seva existència, dons mai s’hi va fet cap mena de neteja ni es va arreglar el seu accés. Un vell rètol, que quasi no es podia llegir, indicava precisament que aquell era l’antic camí del cementiri. Pel que sembla, just on hi ha l’actual pont del Cementiri Vell, és per on baixava l’antic camí que travessant la llera del torrent s’enfilava de nou cap al carrer de la Igualtat i permetia arribar fins aquest cementiri, inaugurat el 15 de febrer de 1835. Aquest era llavors l’únic camí d’accés ja que cal recordar que llavors encara no existia el pont del Passeig.

En l’actualitat aquest tram forma part del carrer que, des de la carretera de Montcada, arriba fins al pont del Cementiri Vell i que es va construir quan es va fer la urbanització del Parc i es varen eliminar aquelles velles construccions que donaven al torrent, i que porta per nom precisament el de carrer del Cementiri Vell.

Una curiositat: el mes de novembre de 1969 i durant les obres de desmantellament del Cementiri Vell encara recordo que dins d’un panteó s’hi va descobrir una màquina multicopista i propaganda i és que llavors eren anys de protestes “subversives”, que és com les anomenava el règim franquista, ja que els partits polítics encara estaven prohibits.

L’amic Rafael Aroztegui ha tingut l’amabilitat de fer-me arribar unes fotografies de les cases del carrer del Cementiri Vell que li va donar un tal Rafel Morante, que hi vivia des de petit. Segons li va explicar, desprès dels aiguats del 62 van marxar les dues famílies que hi vivien. En les imatges es pot apreciar el moment en que les van enderrocar al fer les obres del Parc i obrir el carrer actual.

 rafael morante (3) rafael morante rafael morante (2)