Ca la Pepa Galtes

2 10 2009

pepa galtesArrel d’un comentari rebut fa pocs dies ha sorgit aquest record, que ens ha fet arribar en Pere Vives i que diu coses que li ha explicat la seva mare d’un establiment anomenat popularment com a “ca la Pepa Galtes” del carrer sant Quirze, 4:

“La meva mare recorda que la propietària de la botiga es deia  precisament Pepa i el seu marit,  Pau. La botigueta situada al carrer de St. Quirze -davant mateix del carrer de Puignovell- era una mena de merceria, on venien també roba feta -peces senzilles- i on la pròpia Pepa feia davantals i altres peces que ella podia enllestir en un sol matí o en una sola tarda. Tant és així, que a algunes persones que anaven a la botiga, els podia fins i tot etzibar: “Au, aneu a fer la feina, i en tornar ja us tindré fet el davantal” (paraules literals de la meva mare). Quan la mare conegué l’esmentat matrimoni, als anys quaranta i cinquanta, aquests ja eren  persones força grans. No tenien fills, i per això s’havien afillat un noi (la mare no en recorda el nom, però sí que recorda que “es va casar amb una filla de Cal Perich” (que tenien una altra tenda) i que anteriorment havien mig pujat una noia -que va viure tres anys amb ells. Aquesta “noia” (d’aleshores, i ara ja morta)  després es va casar amb un nebot del Sr. Marquès Isard. (potser aquestes famílies en coneixerien algun detall). Fins i tot d’on provenia aquest malnom, cosa que desconeix la mare.

Com deia al comentari que vaig enviar, la façana de la botiga -tot ben tancat i barrat- es conserva igual que quan el petit negoci funcionava. És una façana àmplia, en què es pot apreciar alguna cosa més que el típic ‘aparador-entrada de botigueta de les primeres dècades del segle XX”.

Nota personal: M’han explicat que a ca la Pepa Galtes podies comprar i pagar-ho poc a poc, sembla que t’apuntava la compra en una llista i anava restant el que cada setmana li anaves pagant i sembla ser que aquest deuria ser un costum bastant corrent en aquells anys.

Anuncis




La mel de Cal Sellarès

4 12 2007

mel del rusc

Recordo que de petit la mare anava sempre a comprar la mel a Cal Sellarès, una petita botiga ubicada al carrer de Sant Quirze, cantonada amb Puig Novell.

La mel la portaven de Mura i segons ens explicaven ells mateixos tenien ruscs d’abelles i la mel que venien era de collita pròpia.

Recordo que algunes senyores d’edat avançada hi anaven amb els pots de vidre buits per tal que els hi omplissin i així estalviar-se el cost de l’envàs de vidre.

Poc desprès tot això va desaparèixer i ens va tocar comprar la mel de “la Granja …” que ja no tenia el mateix gust.





El Centre Mèdic de Terrassa

5 07 2007

Centre Mèdic Aquest centre va inaugurar-se el 15 de setembre de 1882, en un primer pis del carrer de la palla. Inicialment auxiliaven malalts de la població, servint a la vegada de Casa de Socors per als accidentats.

El primer any l’Ajuntament va subvencionar aquest centre amb 940 pessetes. Posteriorment es va traslladar a diversos indrets, fins que el metge Ullés i Jover, que llavors també era alcalde, va impulsar la construcció d’un edifici propi.

Aquest edifici, obra de Josep Maria Coll, va construir-se al carrer de Sant Quirze, número 2, cantonada amb el carrer de Baldrich i va inaugurar-se el 7 de maig del 1916 amb un cost de 40.000 pessetes. Actualment ocupa aquest espai el Centre de Promoció de la Gent Gran. Foto (Arxiu Tobella).