Circumstàncies negatives en la riuada del 62 (les velles rieres)

zones afectades riuada

A l’interior de la ciutat hi havia moltes velles rieres que no s’havien canalitzat correctament i d’altres que s’havien reomplert malament, construint-se directament sobre d’unes terres poc compactades.
Aquests fets van fer que es produïssin esfondraments i caigudes de cases en diversos punts de la ciutat. Al carrer de Cervantes, a l’altura de l’antiga mina Vinyals, es va esfondrar el colector produint-se un gran esvoranc on van morir dues persones. Al carrer Ample es van esfondrar cinc cases per culpa d’esllavissaments en l’antiga part nord del torrent de les Bruixes. A Sant Pere Nord també es van esfondrar cases per culpa de l’antic torrent Monner. Al barri de Poble Nou el torrent que va causar més danys va ser el Mitjer, que es va endur algunes cases que estaven a la seva llera.

Finalment, al torrent de la Maurina, també s’hi van produir víctimes al emportar-se l’aiguat alguns habitatges.
Veure retall de premsa del 22-3-62 en que es comenten les queixes del veïnat per l’estat del barri de la Maurina i del pont que travessava la riera (una curiositat: si us hi fixeu molts dels carrers d’aquesta barriada encara no tenien nom i s’anomenaven per lletres i números).
Les velles rieres de la ciutat van reclamar el seu antic pas i van demostrar que elles hi eren presents abans que l’home decidís construir-hi al damunt.
(continuarà en el proper post)

Circumstàncies negatives en la riuada del 62 (un col•lector petit)

pont renfe 1910

L’any 1876 el pla urbanístic de Miquel Ceret, que mai va ser aprovat, preveia el creixement de la ciutat de Terrassa cap a l’altra banda de la riera del Palau, canalitzant la riera des del pont de la Renfe fins més avall de la carretera de Montcada. A principis de segle XX es van començar a perfilar els primers carrers de la barriada de ca n’Aurell i això va provocar que es comences a canalitzar la riera en la seva zona central, prop del nou Mercat de la Independència.
En anys posteriors els plans urbanístics dibuixaven carrers en la part sud de la carretera de Montcada (veure plano de la Guia Claret), sobre el desviament natural que la riera del Palau feia cap a la dreta, però cap tècnic va preveure que els col•lectors que s’havien construït eren del tot insuficients, especialment en la seva boca d’entrada a la part nord de la Rambla.

En una foto antiga podem veure com l’antiga riera del Palau, a l’altura del carrer de Cervantes, corria a cel obert.

El dia de la riuada, quan van baixar els primers arbres, es va formar un tap a l’entrada del col•lector que va produir que l’aigua no tinguès cap més opció que baixar pel mig de la Rambla, recuperant l’antiga llera de la riera del Palau, i envaís els carrers paral•lels del barri de ca n’Aurell.
A la zona de la Rambla s’hi van produir com a mínim 89 víctimes, a part dels nombrosos danys materials que van quedar ben patents amb l’acumulació de cotxes i materials que es podien observar al final de la Rambleta (en la foto hi podem veure un autobus arrastrat per la riuada), al conegut camp dels Kubales (avui ocupat en part per l’Hotel Don Candido).

En un article del 16-12-1960 (quasi 2 anys abans de la riuada) ja s’indicava que hi havia l’intenció de perllongar el col•lector de la Rambla fins l’avinguda Abat Marcet. Malauradament aquesta previssió no es va realitzar a temps.
(continuarà en el proper post)